Cançó, Louise Glück

  Cançó

  Com un cor protegit,

  la flor color de sang

  del roser silvestre comença

  a obrir-se a la branca més baixa,

  sostinguda per la massa

  enredada d’un gran arbust:

  floreix contra la fosca

  que és el teló de fons constant

  del cor, mentre les flors

  de més a dalt s’han marcit o podrit;

  per sobreviure

  a l’adversitat simplement

  es fa de color més profund. Però en John

  no hi està d’acord, ell creu

  que si això no fos un poema sinó

  un jardí de veritat, llavors

  a la rosa vermella

  no li caldria assemblar-se

  a res més, ni

  a una altra flor ni

  al cor ombrívol,

  que batega al ras de terra,

  mig marronós, mig carmesí.

      Louise Glück. The wild iris

          Trad. MAL