Mallorca, el paradís perdut (XXII) - Contrallum de Tramuntana

Mallorca, el paradís perdut (XXII) - Contrallum de Tramuntana

Tot el que hem escrit respecte a la sorprenent potència de la nostra llum no serviria per a res si no fóssim capaços de traduir l'impacte d'aquesta llum en un sentiment volgut, en una contemplació activa dels fenòmens que produeix en la nostra vista i en la nostra consciència. En altres apartats d'aquest llibre hem parlat de la influència d'aquesta llum en el món espiritual i vital dels poetes, pintors, músics, tota mena d'intel·lectuals i artistes, autòctons o no, que ens han visitat. Però ha estat veure les nostres muntanyes retallades al contrallum, la silueta inconfusible de l'Ofre, el puig de Massanella, Tomir, la cuculla de Fartàrix, el que m'ha portat a la memòria el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel titulat "A Mallorca durant la guerra civil". (Miquel López Crespí)

Tot el que hem escrit respecte a la sorprenent potència de la nostra llum no serviria per a res si no fóssim capaços de traduir l'impacte d'aquesta llum en un sentiment volgut, en una contemplació activa dels fenòmens que produeix en la nostra vista i en la nostra consciència. En altres apartats d'aquest llibre hem parlat de la influència d'aquesta llum en el món espiritual i vital dels poetes, pintors, músics, tota mena d'intel·lectuals i artistes, autòctons o no, que ens han visitat. Però ha estat veure les nostres muntanyes retallades al contrallum, la silueta inconfusible de l'Ofre, el puig de Massanella, Tomir, la cuculla de Fartàrix, el que m'ha portat a la memòria el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel titulat "A Mallorca durant la guerra civil".

La bellesa perfecta d'uns versos que trasbalsaren per sempre més la poesia catalana contemporània. El record de la serra, de les muntanyes de Tramuntana, dels turons que es divisen a l´horitzó, en aquelles circumstàncies angoixoses, subvertí decisivament l'herència de l'Escola Mallorquina. Perquè són escrits amb una altra sensibilitat, des d'una nova perspectiva. Són els sentiments d'un home compromès amb el seu temps, un home, fill predilecte de Gabriel Alomar, excel·lent deixeble, fidel seguidor de les seves ensenyances literàries i polítiques. Un jove estudiant que, en definitiva, lluità fins al darrer dia de la seva vida per canviar un estat de coses injust i caminà al costat dels homes i dones de la República esperant bastir un món més humà i solidari. Un poeta, combatent per la llibertat, que sap trobar en la claror que il·lumina l'illa, en els nostres camps, en les fumeres delicades de la tardor, la força que necessita per a continuar el seu combat contra la mort.

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blava,

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca1.

Com escriu Llompart de la Peña en la seva obra La literatura moderna a les Balears parlant de l'impacte que causà l'obra de Rosselló-Pòrcel en la nostra cultura: "Rosselló-Pòrcel és el primer poeta mallorquí rigorosament contemporani, és a dir, pertanyent de ple al nostre món i a la nostra sensibilitat; el primer que va prescindir de tota una sèrie de factors que, si a l'època de Costa i Alcover havien estat camí d'engrandiment i d'alliberació, per a l''Escola mallorquina' ho havien estat de reclusió i d'ensopiment"2.

1 Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1975. Pàg. 81.

2 Josep M. Llompart. La literatura moderna a les Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1964. Pàg. 173.