Ha abandonat el PSM el seu espai?
Per PERE SAMPOL ara.cat
La decisió de MÉS de presentar-se a les properes eleccions generals en coalició amb Units Podem ha estat un tant polèmica, malgrat que fou adoptada per una important majoria de les bases que varen ser consultades tres vegades en una setmana. Fins i tot, aquesta decisió ha provocat el sorgiment duna nova candidatura, Sobirania per a les Illes, la qual, segons els seus impulsors vol ocupar lespai abandonat per lacord de MÉS amb Podem. Evidentment, ningú no pot qüestionar la legitimitat ni les bones intencions dels candidats daquesta candidatura, ni la seva negativa a voler votar una coalició de MÉS amb forces polítiques estatals, ni la voluntat doferir a lelectorat una alternativa al votant tradicional del PSM, avui integrat en MÉS. El PSM ho ha fet moltes vegades, presentar-se a les eleccions generals demanant el vot al seu electorat, sabent que, gairebé, era testimonial per la dificultat dobtenir un diputat en una circumscripció electoral tan petita com les Balears. Ara, que no ho vulgui fer aquesta vegada, constatat el fracàs en les passades eleccions del mes de desembre, quan tot feia pensar que aquesta vegada sí que sobtindria lansiat diputat a Corts, no vol dir que abandoni el seu espai polític. De fet, lany 2007 el PSM ja impulsà el Bloc per Mallorca, en el qual participaren Esquerra Unida i Esquerra Republicana, sense que això suposàs cap deriva ideològica. La mateixa Esquerra Republicana, a les passades municipals i autonòmiques, després del fiasco en la presentació en les primàries de MÉS, es presentà a les eleccions municipals amb candidatures dEsquerra Unida, malgrat que ara doni suport a la candidatura de Sobirania per a les Illes. Aquell fet, tot i que poca gent el va entendre, ningú no l'interpretà com una deriva ideològica, sinó com una aliança tàctica per obtenir algun regidor.
Feta aquesta introducció, tornam a la pregunta del titular: el PSM, ha abandonat el seu espai? Ara per ara, ningú no pot sostenir una afirmació tan contundent. Perquè, quin és aquest espai? Fa uns anys el PSM es definia com un partit nacionalista, desquerres i ecologista. Demasiadas cuerdas para un violín, titulà un famós periodista la seva crònica sobre un dels congressos fets pels pessemaires. Eren cinc paraules per resumir la creença que el nacionalisme estava barallat amb les polítiques socials. El nacionalisme és burgès, sostenien els del PSUC a Catalunya. Pel que feia a lecologisme polític, a principis dels anys noranta, estava en una fase incipient els Verds encara sestaven inventant. Però els resultats hi són, malgrat les dificultats darticular un discurs i un programa amb massa cordes, encara i que sempre hi ha hagut partidaris de lexistència dun partit nacionalista fort a les Illes, que no votaven el PSM perquè els sobrava la S de socialisme.
Però, el mèrit o lèxit del PSM ha estat fer créixer el nacionalisme en una terra on aquesta idea mai no havia arribat a les institucions de la mà dun partit dobediència exclusivament illenca. I dic èxit, per molt que alguns, que ho han intentat de totes les maneres possibles i que mai no han aconseguit entrar a les institucions autonòmiques, ara culpin el PSM per encara no haver assolit la independència. I la clau del creixement ha estat sumar, sempre sumar. Incorporar collectius polítics minoritaris, collaborar estretament amb entitats ciutadanes, amb lObra Cultural, amb el GOB, amb la PIMEM, amb tota casta dassociacions de defensa dels drets socials i collectius,... i ser la seva veu a les institucions. Aquesta és la veritable transversalitat duna opció política: estar al costat de la gent, especialment de la més necessitada o de la més combativa, no la de sumar figures de distinta procedència ideològica. Ser transversal és defensar la gent, defensar la terra, defensar el medi ambient, defensar la cultura, defensar la nació. Ha abandonat aquests objectius, el PSM? Els ha abandonat MÉS? O, precisament, la coalició amb Units Podem no és per estendre aquesta defensa al Congrés dels Diputats, lassignatura pendent del sobiranisme illenc?
Lexperiència ens demostra que, si el candidat de MÉS arriba al Congrés, el violí del PSM sonarà amb més força que mai, i farà arribar la seva música a tots els racons de lEstat. Però, on ha darribar especialment el missatge és a molts de racons de Balears on, per desgràcia, la veu del sobiranisme no arriba, perquè aquest no existeix per a molts mitjans de comunicació que formen el pensament dàmplies capes de la nostra societat. Aquest és el repte. (AraBalears)