L'esbiaix de la reivindicació independentista. Els catalans ''tranquils'' que fan els comentaris en espanyol.

     No deixa de sorprendre l'esbiax de les mostres de catalanisme. Mentre que les  manifestacions independentistes a Barcelona sorprenen a tot el món per l'alt nivell de participació i d'organització,  en sentit contrari,  els catalans que participen en els comentaris oberts de la premsa digital,  majoritàriament, s'expressen en espanyol tot i podent fer-ho en llengua catalana.

    Vegem com va la cosa.  Els diaris en espanyol publicats als territoris de llengua catalana no impedeixen els comentaris en llengua catalana; sembla que tampoc posen impediments els diaris publicats a l'Espanya estricta.

   Sovint l'esbiaix catalanista és excessiu. Així s'esdevé als comentaris de gran ressò polític; a més d'anar en llengua espanyola,  sovint fan com si espanyolisme fos predominant. Així, per exemple, es pot veure que l'anticatalanisme militant és present a les pàgines de comentaris de La Vanguardia (Sembla que els agents anticatalanistes aprofiten tots els espais de ''comentarisme'' per fer la seva tasca). S'ha de suposar que els lectors desprevinguts  pensaran que a Catalunya (Principat de Catalunya) hi ha espanyolisme combatiu entre les amples masses de catalans.

     Que  les àrees de ''comentarisme'' dels diaris catalans vagin en espanyol mostra que els independentistes ''tranquils'' van condormits.

    Però no es tracta de repicar campanes per despertar els qui dormen,  no. La intenció del meu escrit és criticar l'esbiaix de les formacions socials i polítiques de Catalunya (de Catalunya Sencera) en la lluita pels drets nacionals.

  Al meu entendre,  a hores d'ara,  l'independentisme català hauria de mostrar el seu poder als espais de ''comentarisme'' dels grans diaris catalans,  i dels grans diaris espanyols,  també (Ei! Cal tenir en compte el predomini absolut dels mitjans espanyols entre la població catalana).  Aquesta sí que seria una bona tasca pedagògica!

   Que la tasca no es dugui a terme és un indicador de la confusió que amara l'estratègia  de les organitzacions catalanes; i un indicador de la letal difusió de ''l'independentisme tranquil''.