La familía Amat. Relat honest

La família Amat es llegeix bé, molt bé; ens introdueix en una descripció prou encertada i equilibrada de l'entorn on els fets succeeixen, d'altra banda dramàtics; i deixa, al final, en el lector, la sensació de no haver perdut gens el temps, i en el nostre cas la d'haver descobert un creador potencialment capaç de rigor i de constància. No n'hi han faltat en la redacció de La família Amat. Només en qualque punt de les múltiples personals declaracions íntimes d'algun dels personatges embolicats en el drama hom descobreix petits anacronismes d'expressió que, en futurs treballs, es resoldran per l'experiència pròpia o pel guiatge d'un bon editor. Molt poca cosa i, doncs, cap problema. No serem nosaltres qui llencem cap pedra en aquest sentit.

La família Amatés una bona novel·la històrica, i és alhora un relat d'intriga ben lligat amb la definició genèrica anterior. L'ambientació ens situa al segle XV, a Mallorca, a Nàpols, a València, a Sicília, a Salamanca, ubicacions dels fets, dels debats teològics i de les venjances terribles que la novel·la narra, o de fets tangencials, com són el comerç d'aquell temps o les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre aquests territoris. L'autor brufa amb noms d'il·lustres personalitats del pensament religiós —Llull, Agustí, Tomàs d'Aquino—, o històriques —Alfons el Magnànim, Ferrante de Nàpols, papes—. Usa les influències científiques d'aquella època, especialment en medicina, perquè una monja remeiera, sor Maria dels Malalts, és una de les protagonistes principals del llibre. Cita autors o títols d'obres literàries essencials en la formació de certes classes ben estants del moment, com ho devia ser la família dels Amat. Personalitats, obres i referents que configuren un àmbit versemblant i que enforteixen tant les raons de l'existència i dels neguits dels seus personatges com el context on es belluguen.

La ciutat de Mallorques, i l'illa, són els escenaris principals. Aquí, enteranyinats per una complexa xarxa d'enllaços, els personatges viuen, debaten sobre teologia, estudien Llull, estimen, es revolten contra imposicions culturals, oculten sentiments, confessen, enganen, protegeixen, maten. En el fons, és una història d'honor familiar. Hi ha també altres escenaris: convents de clarisses o de dominicans, cases a la Serra, lloc on poden amagar-se tant criminals mercenaris, el Tort Armengol, com fills il·legítims, sales del tribunal del Sant Ofici... Tot ben embastat. Un notari redacta la crònica dels fets que ha conegut en un judici sonat. El seu document manuscrit, descobert segles després, desvetllarà els secrets i les passions que confluïren en un procés del qual no en queda altra constància que aquesta al nostre parer ben recomanable ficció literària.

.

Miquel Rayó. Diario de Mallorca. Bellver 19/05/2016