Es Parlament de ses Illes Balears aprovarà aquest proper dimarts sa Llei sobre es drets LGTBI. Una llei que sortirà amb un ampli consens en ses qüestions centrals de sa llei i en allò que tothom hi està dacord, és a dir, en que ningú, cap persona, pugui ser discriminada ni perjudicada per raó de sa seva orientació sexual, ni per cap altre motiu, però amb discrepàncies en tot un seguit de qüestions. Tots compartim que ses persones, pes simple fet de ser-ho, han de ser tractades amb dignitat, respecte i justícia; però açò no justifica determinats elements que configuren aquesta llei.
Basta fer una ràpida lectura d'aquesta llei per donar-se'n compte que està marcada per una forta càrrega ideològica. De fet, sa ideologia de gènere impregna tot sarticulat de sa llei i, de fet, algunes qüestions prou significatives suposen una intromissió intolerable a sa llibertat individual i a sa de determinats collectius.
Es fet que es desenvolupi una llei específica, únicament pes collectiu LGTBI, i no una de general per combatre tot tipus de discriminació, ja diu molt de ses motivacions dels impulsors daquesta iniciativa. És cert que durant es tràmit parlamentari hi ha hagut voluntat de diàleg i consens per totes ses parts, però també és cert que algunes qüestions prou importants no han pogut ser introduïdes a sa llei. Sa llei que saprovarà serà fortament intervencionista, de forma que, per exemple, obligarà an es centres educatius a promoure i potenciar sa cultura homosexual, encara que açò contravengui sautonomia o sideari des centre.També obligarà an es mitjans de comunicació, tant públics com privats, a visibilitzar sa realitat homosexual i fer-ne ostentació, sense tenir en compte sa llibertat de premsa i sindependència que han de mantenir aquests mitjans.
I per assegurar-se que aquest intolerable intervencionisme sigui una realitat, i ses escoles i es mitjans de comunicació difonguin de forma convenient sa ideologia de gènere, crearan un Consell LGTBI que vetllarà, qual tribunal de sinquisició, de que aquesta llei es compleixi. De fet, sa llei també inclou un nodrit i exagerat règim sancionador.I si a qualcú açò li semblàs insuficient, sa llei, a més, manté sinversió de sa càrrega de sa prova, és a dir, elimina sa presumpció dinnocència, de forma que qui sigui denunciat per homofòbia haurà de demostrar sa seva innocència i no sacusador sa culpabilitat des denunciat. Una qüestió que vulnera es sentit comú i un des pilars de sestat de dret.
Tots esteim dacord en que ningú sha de sentir discriminat, de que hem de crear tots es mecanismes possibles perquè tothom, independentment de sa seva raça, religió, sexe, orientació sexual, etc., siguin respectats i puguin viure dignament i en pau. Però, daquest principi general on tots hi podem estar conformes, sa Llei LGTBI introdueix altres elements extremadament ideològics i dun intervencionisme delirant.Es Partit Popular està moderadament satisfet perquè shan pogut incloure algunes de ses nostres esmenes en es text definitiu, que han suavitzat alguns aspectes de sarticulat de sa llei, però manté encara tot un seguit desmenes que llevarien càrrega ideològica a sa llei, garantirien sindependència des mitjans de comunicació i sautonomia i ideari des centres educatius, i evitarien futures caceres de bruixes. Sa llei surt amb un cert consens, però amb molts de punts per millorar.