La Revolució Xinesa trasbalsa la resta del món (2).

       La Revolució Xinesa trasbalsa la resta del món (2).

   De fet, ja fa temps que la Xina va derrotar l'Imperi. Però l'Imperi encara no vol reconèixer la seva derrota,  i continua amb la seva guerra secreta contra l'economia xinesa. Amb el seu darrer gran projecte,  el TTP (Tractat d'Associació Transpacífic),  Washington pretén recuperar l'hegemonia econòmica entre els països del Pacífic (Es veu que s'han begut el seny: pretenen excloure la Xina de la gran aliança; o sigui, absurdament,  es deixa fora del pla al principal soci comercial – la Xina – de la major part d'aquests països) (S'ha de saber: la Xina és,  de molt,  el principal proveïdor dels EUA. Vegeu l'informe del Banc de Santander Xifres del comerç exterior dels EUA).

  Fent un subratllat:   Al segle XVIII,   Anglaterra va fer la revolució industrial sense ésser obstaculitzada per cap imperi rival. La Xina comunista,  en canvi,  va iniciar la revolució industrial dins la tempesta de la guerra freda,  però malgrat les dificultats va poder tirar endavant.

     Des de 1949,  els EUA han posat en pràctica mil i un plans per ofegar l'economia xinesa.

   Un exemple per entendre la cosa:  La intervenció militar dels EUA a Líbia (per mitjà de l'OTAN) al 2011,  va resultar ruïnosa pel centenar d'empreses xineses que operaven al país; el govern xinès hagué de rescatar més de 30.000 obrers (i enginyers) xinesos atrapats allà (S'ha de saber: La Líbia d'En Gaddafi gaudia del més alt nivell de vida d'entre tots els països africans).  

     Però malgrat la guerra freda,  la Xina va continuar desplegant el seu procés d'industrialització; i,  a partir de 1978, amb la nova estratègia dissenyada per En Deng Xiaobing,  el creixement de la Xina fou fulgurant (al voltant del 10 % durant tres dècades).

  Fins ací a manera de preàmbul.  Tot seguit haurem de veure qualcuns aspectes de la manera la Revolució Xinesa afecta a tot el món.

    Qualcuns aspectes i no més. Allò que m'importa destacar és que el desafiament xinès a l'Imperi (l'Occident, en diuen els mitjans de les Corporacions) ha contribuït de manera decisiva a la formació d'un món multilateral,  en el sentit de que de cada vegada més països es desmarquen de la política  monopolar practicada pels Estats Units i els seus aliats (Monopolar,  en el sentit que el món es regit per una única gran potència).

   I allò que particularment vull destacar és que Catalunya (Catalunya Sencera,  tant la insular com la continental) també és afectada pel creixement del poder del bloc del multilateralisme (Bloc del qual la Xina n'és el gran valedor).

    En sentit contrari al del moviment global,       ''l'independentisme tranquil'' (L'equip neoliberal d'En Mas-Jonqueres),   al 2014, feia saber que faria ''pedagogia'' del projecte independentista als Estats Units i a la Unió Europea (En Mas,  com un esperitat,  volava a Boston i a Jerusalem per a anunciar la bona nova; a Jerusalem,  per aconseguir el suport del sionisme, se suposa).

   A l'època de la Revolució Cultural,  les ''ànimes belles'' catalanes estaven entusiasmades amb En Mao Zedong. Pel contrari, la política d'En Deng Xiaobing (''construcció del socialisme a la manera xinesa'') els deixava freds.

    Però allò que s'ha de veure:  L'èxit de la literatura d'En Mao entre les formacions esquerranes,  no es corresponia amb la realitat socio-econòmica del país (Al 1978,  l'economia xinesa continuava ''subdesenvolupada'').

   O sigui, en contra dels sospirs de les ''ànimes belles'',  fou l'estratègia d'En Xiaobing la que ha comportat la derrota dels Estats Units (Derrota política,  perquè Washington ha fracassat en els seus intents d'ofegar la Xina; i derrota més profunda dels EUA, el qual ha patit la ruïna de la seva indústria. Sobre això podeu veure la meva web Els EUA i el RU es desindustrialitzen) 

        Per a saber de quina manera la Revolució Xinesa pot provocar les condicions globals que facin possible l'establiment d'una República Catalana (de Catalunya Sencera),  vegeu les tesis següents.

    Tesi:  Al llarg de la història,  quan s'esdevé la desfeta dels imperis, llavors afloren els nous Estats de les nacions que eren subjugades.

   Tesi: Des del 1714,  les potències europees han deixat de reconèixer a Catalunya com a nació; i han donat validesa jurídica a l'imperi espanyol i a l'imperi francès.

   Tesi: Actualment, la Unió Europea manté les normes pro-imperials de sempre; tampoc reconeix els drets nacionals de Catalunya; ni en fa menció.   

      Tesi: Des dels seus inicis,  la Unió Europea és un instrument de domini dels Estats Units. La UE no té plena sobirania. I els Estats que la composen,  tampoc.

     Tesi: els Estats Units va fer seva la normativa pro-imperial europea de no reconèixer les nacions europees sense Estat.

    Tesi:  Washington manté el seu suport als subimperis francès i espanyol,  vassalls seus.

    Tesi:  Acceptats aquests enunciats,  s'ha de concloure que el panorama és absolutament oposat a les aspiracions independentistes del Principat de Catalunya.

    Tesi: La desfeta de la Unió Europea,  posaria en crisi els subimperis europeus.

    Tesi:  La renúncia imperial dels Estats Units significaria l'establiment del nou ordre multilateral.

   Tesi última:  La Revolució Xinesa ha sigut la força decisiva per a l'avanç indeturable d'un món multilateral,  món lliure de les restes podrides de l'imperialisme i del neoliberalisme.

   Tesi última: El triomf de la Revolució Xinesa fa pròxima la derrota a tot el món de les Corporacions capitalistes,  i l'enfonsament dels règims neoliberals,  ara dominants a ''Occident''.

    Tesi última:  Demanar ajut als neoliberals i als sionistes,  cosa que fa ''l'independentisme tranquil'',   és  absurd (és estrambòtic, jo deia).  La independència de Catalunya vindrà amb la desfeta de l'Imperi.