Fer efectiva la servitud d'accés a Cala Castell

 La Plataforma Pro Camins Públics i Oberts en ha fet arribar la seva al·legació al pressupost demanant una partida per fer efectiva la servitud d'accés a Cala Castell.Una al·legació que ja al pressupost del 2015 vam fer nostra i la vam presentar (article).  En aquest moments els tribunals s'han pronunciat contraris al manteniment d'una servitud de pas fins a Cala Castell (veure article) però com no és una resolució del tribunal ferma i l'Ajuntament l'ha impugnada ens sembla que cal fixar una partida a l'espera de la sentència.Avui hi ha una comissió informativa en què se sabrà quines alegacions de les que s'han presentat ha estimat l'equip de govern i de quina manera...

NOVA RECLAMACIÓ AL PRESSUPOST PER A UNA DOTACIÓ ECONÒMICA PER A L’EFECTIVITAT DE LA SERVITUD D’ACCÉS A CALA CASTELL .

   Per quart any consecutiu presemtam reclamació al Pressupost general de l’Ajuntament de Pollença sol·licitant que en les despeses s’hi contempli el crèdit suficient per a l’adquisició del camí d’accés a Cala Castell.

   Aquesta reclamació, al igual que les anteriors, es fonamenten en les disposicions del PGOU aprovat el 1990, el qual preveia l’establiment d’una servitud de pas sobre el camí de Cala Castell. Aquesta servitud s’havia de fer efectiva mitjançant l’expropiació del camí ja existent assenyalat als plànols d’ordenació i contemplada  als documents de la Memòria Justificativa, Programa d’Actuació i l’Estudi Econòmic Financer.

   L’establiment d’aquesta servitud de pas fou restablerta al PGOU mitjançant la sentència del Tribunal Suprem de 18 d’octubre de 2001 al acordar en el seu punt cinquè del fallo  “Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.”

   A  l’Estudi Econòmic Financer, aprovat en l’acord de l’Ajuntament Ple de dia 23 de maig de 1990, hi havia quantificades les despeses per a l’establiment de les servituds, les quals afectaven a 29,9 Km. de longitud de camins amb una despesa global de 44,8 milions de pts., el que representava un cost de 1,5 milions per Km., és a dir, 9.000 €/Km. Si la longitud del Camí de Cala Castell és aproximadament de 7,5 Km., la seva adquisició representaria unes despeses d’uns 67.500 € de 1990.

   En anys anteriors ens varen desestimar les reclamacions en base a que “no calia l’expropiació del camí, si no que en tot cas l’expropiació del dret de pas, i això encara a resultes del pronunciament de la Sala Civil del Tribunal Suprem en relació al recurs de cassació de “Menani S.A.”

   Ara bé, consideram que la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2015 corrobora totalment el mantingut per la Plataforna procamins des de fa anys, ja que com es diu al punt 2 del fonament de dret TERCER: “no se trata de una servidumbre como la contempla el Código civil como derecho real en cosa ajena, sino que es una limitación a la propiedad, entendida ésta como función social delimitadora del contenido, que no precisa título alguno, ni una previa expropiación, sino meramente una declaración de su existencia “para asegurar el uso público marítimo-terrestre”, como dice el artículo 28.2 de la citada ley de costas, existencia, como señala esta norma, como “previsión de suficientes accesos al mar.””

   És a dir, no se tracta d’un dret de pas sobre terrenys privats, tal com s’ha mantingut per l’Ajuntament de Pollença, sinó d’uns terrenys o vial públic pel qual lliurament se pugui accedir a la costa. Tal com fonamenta la sentència “no se trata de ....derecho real en cosa ajena, sino que es una limitación a la propiedad, ...., como “previsión de suficientes accesos al mar.””

   Esperam que enguany s’accepti la reclamació i s’esmeni les actuacions fins ara estranyes dels juristes i funcionaris municipals, actituds que fins ara han conduit al poble de Pollença a no poder gaudir dels seus drets contemplats en el planejament municipal i en les sentències judicials.  

 Pollença, 4 de maig de 2016

 Al seu moment la Plataforma ja va explicar els seus arguments de forma prou convincent, per exemple amb aquesta xerrada al 2013