La família Amat. Tomeu Matamalas segueix apostant per la novel•la històrica.

     Per saber qui som cal mirar enrere, retrocedir en el temps. En el passat es troben moltes de les claus que ens ajuden a comprendre l'statu quo del present. Amb un coneixement profund de la nostra història ens estalviaríem haver de sentir molts desbarats que ens volen fer creure alguns ignorants. El coneixement ens ajuda a trobar la veritat.

Tomeu Matamalas (Manacor 1952) sempre ha optat per la via històrica a l'hora de donar contingut a les seves novel·les. La seva quarta obra narrativa, que porta per títol La família Amat (Món de llibres, 2016) no n'és cap excepció. Amb el recurs de la troballa d'un vell manuscrit a la biblioteca d'un casal antic, Matamalas ens transporta a la meitat del segle XV, un temps convuls, que restava sota el domini del poder eclesiàstic. El notari Damià Truyol és qui ens va narrant els episodis, coneixedor dels personatges que van sorgint i dels esdeveniments que conformen la trama. D'entrada apareixen els germans Joan i Blanca Amat, i seguidament es repassa la resta d'integrants del nucli familiar. El primer conflicte sorgeix quan Blanca, després de guanyar un certamen poètic fent-se passar pel seu germà, exposa que vol doctorar-se en Teologia. En aquella època les disputes entre els seguidors de l'escolàstica tradicional i els qui preferien els conceptes de Ramon Llull estaven a l'ordre del dia. Enveges i traïcions, conxorxes i crims, secrets i càstigs... van aflorant per mitjà de personatges com ara Martí Comes, Miquel Coll, Fra Guillem Caselles, Bartomeu Pujol, Pere Daguí... Però qui finalment ens ajuda a encaixar les peces i ens descobreix el perquè de tot plegat és Sor Maria dels Malalts.

Tomeu Matamalas crea una atmosfera d'intrigues i misteris apostant per un to neutre, concís, diguem-ne entre acadèmic i periodístic, que no defuig el gust pel detall i la creació d'atmosferes suggerents.