Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

La metafísica. El parany positivista. Un avís.

0
0

                               

                        La metafísica. El parany positivista. Un avís.

 

   El parany positivista,  en el sentit que els diversos corrents positivistes (el Neopositivisme,  en especial),  en darrer terme,  venen a donar per suposat que els debats sobre qüestions de metafísica no condueixen a res,  posat que la metafísica no és possible com a ciència.  Diuen els positivistes:  Posat que la metafísica no és possible com a ciència,  llavors situem a un mateix nivell de descrèdit les diverses confrontacions sobre qüestions de metafísica.

      El parany: Una vegada establert aquest criteri,  els positivistes s'atreveixen a posar a un mateix nivell de valor de veritat totes les teories suposadament metafísiques.

    El parany, un exemple típic: Ells posen al mateix pla de la balança el teisme i l'ateisme (els arguments per a provar l'existència de Déu  i els que neguen la seva existència).

 

    Vegem la cosa. En Kant (filòsof idealista,  però que feia seva l'argumentació empirista d'En Hume),  primer declarava la impossibilitat de la metafísica com a ciència,  i, tot seguit,  afirmava l'existència de Déu com a imperatiu categòric.

   Vegem la cosa. Certament, els positivistes no afirmen l'existència de Déu,  però invaliden la crítica racional als dogmes religiosos.

   En contra d'aquest reaccionarisme,  seguint el camí d'En Hume,  podeu veure el post http://joanquetgles.balearweb.net/post/56195

 

   El Pragmatisme ianqui (Peirce,  James,  Dewey) s'esforçà a la recerca d'arguments en suport de les creences religioses i de la bonesa de les esglésies reformades (les derivades del calvinisme).

     Els positivistes, majoritàriament,  van de puntetes a l'hora de declarar que s'ha de ser respectuós amb les creences religioses. De puntetes,  en el sentit que procuren no tractar a fons a la temàtica.

   En Karl Popper n'és un exponent. Fou aclamat per les Corporacions neoliberals pel seu llibre La societat oberta i els seus enemics, 1945. Però convé no badar:  La denominada societat oberta no és altra cosa que la societat conformada pel sistema capitalista neoconservador.  La llibertat és la llibertat dels emprenedors,  és a dir la llibertat dels capitalistes,  de les Corporacions,  ''per comprar el món''. En Popper fou carn i ungla amb el gran guru dels ''neocons'',  En Friedrich Hayek.

    Vegem la cosa: els neocons ianquis són encesos defensors de les esglésies reformades dels EUA. Promocionen el disseny intel·ligent (El Déu creador de l'Univers). Declaren la guerra total a l'ateisme,  considerat una amenaça per a la societat.

   Repeteixo  el que dic als meus escrits:  És una imatge repetida a la història, que l'Església - les Esglésies – esdevé un instrument de domini ideològic al servei de la classe social dominant,  un instrument imprescindible (Podeu veure el meu post

http://joanquetgles.balearweb.net/post/53401.


.

 Convé saber que l'única excepció notable a la regla ha sigut la de la civilització xinesa; certament, aquesta  civilització mai va tenir llibres sagrats (de revelació de Déu) ni  casta sacerdotal. Fou una civilització laica (Confuci fou un moralista,  en cap cas un profeta. Si a qualque apartat cita a Déu,  aquest déu és un déu llunyà amb el qual els humans no tenen religió. Aquest déu mai es manifesta, mai es té relació amb ell).

      

   Vegem la cosa:  Es donava per suposat que En Popper era positivista, però vet aquí que,  juntament amb En John Eccles,  al 1977,  van publicar El jo i el seu cervell, obra que pretén oferir arguments cientistes per afirmar l'existència d'una cosa immaterial que vendria a ser l'ànima humana immaterial i immortal, valga'm Déu! Bé,  de Déu ells no en diuen res,  però,  ja se sap,  allà on hi ha una animeta espiritual hi sobrevola ''el Gran Esperit''.

 

   

   ''Hem de ser respectuosos  amb les creences religioses'',  deia En Wittgenstein . És un intent de blindatge enfront de la crítica de la Il·lustració  (Podeu veure el postHayek i Popper).

 

      En Popper va rebre el Premi Internacional de Catalunya, al 1989,    de mans del president En Jordi Pujol.  Convé no badar:  En Pujol estava en campanya per promoure el neoliberalisme a la catalana,  un neoliberalisme de signe catòlic,  aliat amb la Jerarquia catòlica.

 

   L'avís:  Allò que cal fer palès és  que,  en darrer terme, la qüestió essencial consisteix en descobrir quina és la intenció que s'amaga sota  d'una determinada ideologia,  bé sigui filosòfica bé religiosa. O sigui, cal escatir al servei de  què o de qui està un filòsof,  un teòleg o un columnista de premsa.

   L'avísper a lesànimes belles: Els mitjans ''occidentals'' estan subordinats a Washington. Convé mirar que diuen els mitjans ''orientals''.

    L'avís per a les ànimes belles: Convé escatir quines són les grans potències que ens poden ajudar (o salvar). I quines malden contra els nostres drets nacionals i socials

  

 

     

 

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images