Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

La República dels valors.

0
0

Me sent hereu dels valors que representava la II República espanyola. He tengut la oportunitat d’afirmar-ho així en moltes ocasions en què he intervingut en actes de reconeixement i reivindicació d’aquell ideal que era la República, i d’aquella etapa històrica, que segueix ben viva en la nostra memòria a pesar dels esforços de 40 anys de dictadura feixista i dels intents de pseudo-historiadors de falsificar o ocultar el seu llegat.

 

Perquè és aquest, el llegat dels valors de la República, el que en un dia de primavera com és el 14 d’abril, crec que convé tornar a reivindicar . Quins valors? La II República no representava el 1931 tan sols la substitució d’un monarca hereditari per un president de la república, significava molt més. Durant l’etapa anterior (dictadura primo-riverista, la Restauració dels Borbons de 1876 i el sistema del turnisme) havia acabat identificant la República amb molt més que la forma d’elecció del cap d’Estat. La República era democràcia, democràcia parlamentària;  sufragi universal, amb dret de vot per les dones; eren drets laborals, nous drets socials; reforma de l’exèrcit i laïcisme; la República significava invertir en educació i lluitar contra l’analfabetisme, era cultura i era millorar les condicions sanitàries de les ciutats. També va significar un primer pas per reconèixer la diversitat de l’Estat, l’autonomia regional. La república era modernitat, lluita per la llibertat i per la igualtat, representava tots aquests valors, amb els matisos que segurament incorporarien cadascun dels partits que es sentien republicans, a més de clarament anti-monàrquics.

 

85 anys després, aquests valors són amb els que s’identifica, amb tota seguretat, la immensa majoria de la ciutadania espanyola. En alguna ocasió, al costat de les fosses on estan enterrats o els murs on foren afusellades les víctimes de la repressió franquista, he afirmat que els valors d’aquestes víctimes de la barbàrie són vius, més vius que mai, que s’han imposat i han rellegat a l’oblit les idees d’aquells que se declaraven vencedors de la Guerra Civil, els aliats de Hitler i Mussolini, que proclamaven coses com: “El oprobio de una escuela laica ha terminado”, “La Escuela tiene que recoger el ambiente heroico de las juventudes guiadas por el Caudillo a la victoria...”; “A la entrada de la escuela los niños saludarán con el tradicional ‘Ave María Purísima’, siendo contestados por el maestro ‘Sin pecado concebida’...” (de les lleis educatives del franquisme a la postguerra); “Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo,... ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero...” (Sección Femenina, 1958); “El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber logrado de todas los españoles” (Principios del Movimiento Nacional, 1958).

 

Avui encara sentim veus que veuen en els actes simbòlics de la recordança de la República “una provocació” i que “obren velles ferides i fantasmes”. L’únic fantasma que ens fa por és el del feixisme i el millor antídot és precisament reivindicar els valors que representava la República, perquè reivindicar aquests és també reivindicar la memòria de les víctimes, però també reivindicar la il·lusió del poble la primavera de 1931. Reivindicar els seus valors és reivindicar la República, la Democràcia i els Drets de la Ciutadania, precisament en un temps en què la crisi sembla abocar-nos a qüestionar-ho tot. Que siguin els valors, vius, ben vius de la República, la meta, la il·lusió que ens permeti mantenir una certa esperança en el nostre futur, com varen ser motiu d’esperança aquells dies d’abril de 1931.

Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Latest Images