Aprovada la nostra moció per a la veritat, justícia i reparació en els casos dels pollencins represaliats pel franquime

La moció aprovada contenia entre els acords dos punts de caire simbòlic: per una banda, donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme. En aquesta causa, de Mallorca, s'hi han personat una trentena de famílies i Memòria de Mallorca, en nom de les més de 1.600 víctimes documentades, algunes d'elles pollencines. Per altra banda, donar suport també a la tramitació de la Llei balear de Fosses que s'està treballant al Parlament Balear.

Pel que fa a la part pràctica, es va acordar crear una comissió d'estudi municipal que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

Finalment, es va aprovar també que, d'acord amb l'informe elaborat per la comissió, es presentarà una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

Hem de tenir en compte que Pollença va ser un dels municipi especialment colpejats per la repressió feixista per la resistència que es plantejà per part de l'Ajuntament, les agrupacions d'esquerres i sindicals, els carrabiners i els soldats d'Aviació de la base els dies 19 i 20 de juliol. Les conseqüències foren un macroprocés judicial, la Causa 57/1936, per la que es jutjaven 148 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra (que, per altra banda, no s'havia declarat al municipi) i d'emprendre accions de resistència. D'aquestes, 103 eren civils, 20 carrabiners, 24 soldats d'Aviació i un sergent de la Guàrdia Civil. El judici acabà amb 18 penes de mort, 100 condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó, i 27 absolts. De les penes de mort se n'executaren 6 (el president de la Comissió gestora, el sergent dels carrabiners, tres directius de l'agupació obrera La Confianza i el president de l'Agrupació Socialista). A banda d'aquesta causa, s'afusellaren per altres causes a 5 persones més (entre ells un altre membre de la Comissió gestora). Finalment, també s'assassinaren o despareixeren 15 pollencins més (entre ells presidents del diferents partits locals d'esquerra i un altre membre més de la Comissió gestora), a banda de les dues persones més que varen matar en el confrontament amb els soldats franquistes dia 20 de juliol.

 Del bloc Fideus