Dijous Sant

En els anys 60 del segle passat, amb la remodelació de la confraria a càrrec de mossèn Bernat Trobat, la confraria sofrí alguns canvis:  creació de la vestimenta de caparutxa, una nova bandera, i la creació de passos amb rodes per dur les imatges, entre aquestes la del titular; el sant Crist de l'Esperança.

Antigament fins en aquesta època la imatge era portada per diversos portadors membres de l'obraria, el més recordat fou Antoni Pomar qui s'encarregà pràcticament durant tota la meitat del segle XX fins a l'any 1950 en què finà. Els anys de després es tornà a remodelar el grup de portadors encapçalat pel mateix mossèn Trobat, fins que passà a dur-se damunt el carruatge des de, segurament, 1964.

Enguany, més de cinquanta anys després, el sant Crist de l'Esperança s'ha tornat a dur a braços recuperant així la costum i la tradició iniciada plenament al segle XVII quan l'església de sant Miquel ja havia adquirit una imatge cristològica que es convertiria en la imatge miraculosa del sant Crist devocional actual i que a la Visita Pastoral de 1610 el bisbe Simó Bauçà ja va fer constar com a:...un Xhristo gran per les processons.