Amb l’estil més caspós i casernari,
amb ínfules de xèrif tavernari
i amb enyor del passat autoritari,
rifant-se el tribunal que els és contrari,
han fet un decret-llei rudimentari,
un bunyol normatiu estrafolari.
Olé, na Juana Mari!
El propòsit que els mou és ben palmari:
col·locar el català dins de l’armari
dels bibelots que guarda l’antiquari.
Odien amb rancor d’incendiari
el llegat vuit vegades centenari
de la llengua de Llull el Visionari.
No és així, Juana Mari?
Docents! Hem de permetre aquest desvari?
Hem de portar la creu d’aquest calvari
i alçar bandera blanca? Ni pensar-hi!
Que la vaga a les aules ho declari:
serem, irreductibles, l’adversari
d’aquest funest govern totalitari.
Ja ho veuràs, Juana Mari!