Les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2013 avancen a passos gegants, fa pocs dies us anunciàvem la seva arribada i en la present crònica us narrarem com ha estat la jornada d’ahir a la tarda, dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, i la d’avui, el dia principal de la festa.
En el cas d’ahir lo primer de tot va ser aixecar-se de bona hora per anar al port de Maó per a rebre als convidats de fora de l’illa, els Geganters de Calonge, que arribaven amb els gegants en Martí i na Valentina i tres dels capgrossos. Anunciar la arribada de dos gegants avui ja no és novetat, però si ho és el fet de que representessin al personatges del conte del moix i la rateta que granava. Aquests en arribar a port fins i tot portaven un autobús, doncs el grup era de més d’una quarentena de persones. Lo primer portar els gegants a l’Ajuntament, la recepció oficial per part de les autoritats de la ciutat i cap al camping de Son Bou que és on havien de romandre el temps d’estar a l’illa.
Ja en la jornada de la tarda va ser a les 16.15h. quan un cop esclatat l’últim petard de la mascletà, ja podia sortir de darrera la Parròquia tota la desfilada gegant que durant més de tres hores voltaria pels carrers de Maó.
Encapçalava na Tecla, que a algun que encara no la conegués va quedar algo mullat per l’aigua que llençava pel seu xumet; que ho faria al ritme de la Banda Cap de Fibló, els joves músics que aportarien les seves notes per a algunes de les parelles de gegants participants; els Gegants arribats des deLlucmaçanes serien en Joan i na Rita i n’Abu Omar i na Nura, En Yurca no hi podia faltar, d’Es Castell arribarien els gegants dels Simpson i el gegantó en Xec Calvet i d’Alaior en Xoroi i sa fadrina. L’últim bloc de la desfilada, ja serien els convidats d’excepció arribats des de Calonge i els amfitrions en Tomeu i na Guida, acompanyats per en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero. Tan els arribats de terres catalanes com els maonesos ja ballarien amb els seus propis grups de grallers.
De la sortida dels gegants en el dissabte de Gràcia destacarem per una banda el detall de la parella de Maó de acotar-se per a saludar a les autoritats que contemplaven la sortida des de les escales de l’Ajuntament i també com els molts maonesos congregats a la sortida dels gegants van aplaudir la sortida a la plaça dels seus gegants.
La desfilada ja va fer el recorregut de costum: Plaça de Sant Francesc, sempre tan agraïda amb taula posada per a obsequiar als geganters; s’Arraval, amb concentració de gent a la cantonada de Ca’n Senyalet per a presenciar la arribada dels gegants al carrer; rovellada de dalt; multitudinària entrada al Cos de Gràcia i ineludible visita a l’hospital Geriàtric per a obsequiar els gegants amb els seus balls als residents de la institució. A la sortida el Cos de Gràcia ja era ple de gent i la arribada de nou al centre seria de per el Carrer de Gràcia.
Van ser més de tres hores de passacarrers, en que la animació en lloc de baixar va anar en augment. Qui escriu aquesta crònica per primera vegada en molts d’anys va provar d’anar fins al Pla de la Parròquia, centre neuràlgic de la festa, plaça de l’Ajuntament i sortida i arribada de tota la festa, en el moment en que els gegants eren al Cos de Gràcia i els cavalls de sa colcada camí de s’ermita, i el que es podia veure era una plaça on les persones que hi estaven no passarien de la dotzena. Maó era darrera els gegants i acompanyant als cavalls a Gràcia. La desfilada del dissabte acabaria com de costum amb uns pocs balls de plaça.
El diumenge al matí era el dia en que Sant Pere en tenia una de preparada, no era sorpresa, s’anunciava des de feia dies, però sempre que s’anuncia pluja solem esperar fins l’últim moment que l’home del temps s’hagi equivocat.
Minuts abans de l’hora anunciada el cap de Colla Xiscu Mora no es desferrava del telèfon mòbil, doncs els catalans no arribàvem... ara el bus ja ha sortit d’Alaior... i finalment poc minuts abans de les nou els gegants del gat i la rateta, que tant d’èxit havien tingut en el dia abans ja baixaven a la plaça.
Els participants serien els amfitrions i els convidats d’excepció, els de Calonge (Habitualment abans de Festes es sol fer convidada a totes les colles geganters de Menorca i aquestes escolleixen en cas de venir quins dies ho faran). Uns altres en tot cas que van arribar aquell dia serien el grup “Sa Xaranga de Ponent”, de la Banda de Música de Ciutadella. D’aquest grup direm que del un al deu s’emportarien un onze, doncs en tot moment van animar el passacarrers (juntament als grups de grallers) amb els pasdobles més festius i fins i tot amb versions d’Alaska y los pegamoides o les televisives melodies dels anuncis de la cervesa Estre lla Damm.
El cel amenaçava i va complir, al poc de sortits els gegants primer van ser unes poques gotes aïllades i poc a poc, gota a gota la cosa es va anar animant. El cas és que un cop havent passat ja per Camí d’es Castell, Carrer Madrid i Barri Pescadors, en arribar al Carrer Sant Ferrà, la consigna ja va ser seguir amb el passacarrers però sense aturar, doncs la pluja, tot i que en cap moment intensa, ja començava a calar a les enormes figures i també perillava per si alguna patinada. En l’últim tram del trajecte el púbic ja mirava passar els gegants amb paraigües i aquests feien camí doncs de intensificar-se un poc més ja s’hauria de buscar porxada.
La arribada al Pla de la Parròquia va coincidir amb la entrada dels caixers de sa colcada i autoritats a missa, fet que va provocar que tot i la pluja les figures tinguessin que estar aturades una estona (en aquell moment fins i tot la Mare de Déu ja era mostrada al públic baix a un enorme paraigües) i finalment conclosa la cerimònia els grallers van sonar el tradicional Passi-ho be i tot-hom cap a redossa.
Els gegants maonesos cap a l’Ajuntament, on ràpidament es va procurar eixugar les figures en el que fos possible, doncs recordem que no són més que de cartró i fusta. En el cas dels Gegants de Calonge i la seva colla gegantera cap a on van anar va ser ràpidament cap el port de Maó on els esperava l’autobus que els portaria al port de Ciutadella, doncs en breu sortia de nou el vaixell que els portava a casa.
Així son les Festes, com un llam (en el sentit figurat de la paraula, esperem que després de la pluja això dit n arribi). Ahir a primera hora del matí arribaven a port els convidats i en el moment d’escriure aquesta crònica ja són dins el barco en el camí de tornada.
Demà a la tarda en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero es despediran de les Festes de Gràcia 2013 en el mateix port de Maó i poques hores després ho faran les mateixes festes.
Aprofitem, que ja queda menys però encara en queda, en propers articles us anirem relatant com serà l’acomiadament de les Festes de Gràcia d’enguany.
www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .