Fa una setmana vàrem tenir l’alegria de saber que Jaume Bosquet havia guanyat el XXXIII Premi Manuel Rodríguez Martínez–Ciutat d’Alcoi de poesia. L’editorial Denes, de València, ja ha publicat Basses i pluja, el recull guardonat. És el Jaume Bosquet de sempre: llengua segura i vers amarat de vida. Com va escriure Ferrater en el famós epíleg a Da nuces pueris, “un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge”. És la millor explicació del valor d’aquests poemes.
No em puc resistir a reproduir el que generosament em dedica, en record d’aquells anys de feina i feina per fer parlar en català els morts de Spoon River.
QUE ES REPETEIX
A Miquel Àngel Llauger
Hem fet parlar en el nostre català
els morts del poble mític de Spoon River.
Les seves veus ens lliguen a la vida
des de la tomba, des del seu silenci
ple de paraules clares que projecten
Edgar Lee Masters fora de les hores,
enllà de l’ara que és cangrí dels vius.
Les seves veus ens lliguen a l’amor.
L’expansió possible cap als límits
inexplorats encara. Les fronteres
desconegudes. Llum en espais d’art.
Art en espais de dins. Tot l’univers
que es repeteix constantment en nosaltres.
Temps que travessa vida, vida, vida.
Jaume Bosquet