N'hem après?

 Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears 

Als temps més corruptes del Partit Popular i Unió Mallorquina el molt corrupte en Jaume Matas va presentar a Pollença la construcció d'un auditori de l'arquitecte en Rafel Moneo. Aquest projecte era una de les promeses que el president va fer per aconseguir un govern municipal d'UM i PP. A la llarga cronologia de tot el que va ser el projecte, ni l'Ajuntament de Pollença, ni el Govern van arribar mai a redactar el contracte administratiu de l'encàrrec a Moneo, un projecte de més d'11 milions d'euros al que "va haver-hi un oblit total i absolut del procediment legalment establert per a la contractació" en paraules de l'interventor municipal que resumeixen el disbarat d'un projecte faraònic. Fins aquest punt res sorprenent en aquells anys de sobres, en el que érem pocs els que denunciàvem públicament la corrupció que ens envoltava.

El sorprenent és que aquesta setmana a la publicació local de Pollença encara hi hagi una periodista que defensi l'auditori d'en Moneo a un article, dient que els que ens vam oposar a aquell projecte, totalment sobredimensionat i envoltat de corrupció, vam fer demagògia i vam menysprear a enMoneo. En llegir l'article em deman si hem après alguna cosa de la crisi de la qual no hem sortit. És clar que encara hi ha molts de ciutadans que no s'han adonat que no pot haver auditoris, ciutats de la ciència, ponts de Calatrava, operes, aeroports... a totes les ciutats de l'Estat. Encara hi ha molts que no s'han donat que aquesta política de macro infraestructures sense planificació, ni necessitat, van ser i són el fonament de la corrupció que ens ha costat a tots milions i milions d'euros. Una política que se segueix practicant per part de l'Estat en la construcció de quilòmetres i quilòmetres d'AVE, el manteniment d'aeroports inútils...

Encara que sigui una infraestructura diferent quan he seguit el debat sobre la possible futura facultat de medicina a Mallorca he tornat a sentir els mateixos disbarats i arguments populistes d'aquella època en els que defensen la necessitat de la facultat, que es poden resumir en "ens mereixem un...." .Un projecte de facultat que igual que va passar amb l'Auditori d'en Moneo i obres d'aquells temps es fa sense cap estudi en profunditat del seu cost de manteniment.

La facultat de medicina no és cap prioritat en temps de crisi i si cal lluitar i acabar amb l'espoli fiscal que patim des de l'Estat no és per construir en primer lloc una facultat de medicina sinó per acabar prioritàriament, si parlam de sanitat i educació superior, contra mancances més que greus que patim. Si parlam de la UIB caldria començar per revertir el descens del pressupost que en aquests últims anys ha arribat al 20% i si parlam de sanitat, la prioritat és millorar l’atenció primària, la disminució de les llistes d’espera, l’eliminació de la pobresa farmacològica... Si parlam d'investigació el que cal en l’actualitat és augmentar el ridícul percentatge del 0,3% del PIB balear dedicat a aquestes activitats.

La situació actual de les Balears és la que és; una comunitat espoliada a la qual el primer objectiu de qualsevol govern i de tots els ciutadans hauria de ser lluitar contra aquest robatori estatal, però mentre no s'acabi el robatori hem de tenir molta de cura amb els doblers públics que gestionam i tenir molt clares quines són les nostres prioritats i com treure el benefici comú més gran dels doblers públics.

 Ferrán Aguiló