Anarcoefemèrides del 5 de setembre
Esdeveniments
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Assassinat de Manuel Bravo Portillo: El 5 de setembre de 1919 a Barcelona (Catalunya) és assassinat per un escamot anarcosindicalista l'excomissari de policia, organitzador dels atemptats contra els sindicalistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), figura clau de la lluita de l'Estat contra l'anarquisme, Manuel Bravo Portillo (o Brabo Portillo). Havia nascut en 1876 a l'illa de Guam (Les Mariannes, Micronèsia) i va viure a Filipines amb son pare, militar de professió. Va combatre els independentistes filipins a Cavite (1896) i va ser ascendit a tinent. Repatriat a la metròpoli per malaltia en 1897, va ingressar en el Ministeri d'Hisenda. Es va casar amb Remedios Montero, filla de militar. En 1908 va ingressar en l'acabat de crear Cos de Policia i va ascendir en un any a inspector en cap. Destinat a Barcelona a partir de 1909, es va mostrar contundent durant els fets de la Setmana Tràgica, i va ser condecorat i ascendit a comissari --el més jove d'Espanya. En aquestaèpoca ja va crear una xarxa de confidents amb la qual vigilava els cercles anarquistes i la delinqüència comú. Durant la Gran Guerra treballà per l'espionatge alemany a canvi de grans sumes de diners, organitzant un tràfic il·legal d'emigrants, realitzant negocis amb els baixos fons, etc. En 1918, amb el suport de la burgesia catalana, se li dóna el comandament de la Brigada Especial i declara la guerra als anarcosindicalistes (provocadors als mítings, bombes als locals sindicalistes per provocar-ne la clausura, detencions...), alhora que es dedica a negocis personals (estraperlo, espionatge, extorsió...). En aquest mateix 1918 participà en l'organització de l'assassinat de l'industrial Josep Albert Barret i Moner, que fabricava material de guerra per als aliats. Fou denunciat, amb proves concloents, per l'anarcosindicalista Ángel Pestaña des de les pàgines deSolidaridad Obrera i fou processat, condemnat, destituït i empresonat el juliol de 1918; però, alliberat després de tres mesos, va continuar al servei del capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch organitzant atemptats contra els sindicalistes de la CNT. Fou assassinat per un grup d'anarcosindicalistes radicals, encapçalat per Progreso Ródenas, en represàlia per l'assassinat de Pau Sabater i Lliró, president del Sindicat de Tintorers del Ram Tèxtil de Barcelona de la CNT, del 18 de juliol de 1919. Quan a migdia es va saber que l'havien assassinat va haver festa grossa als barris obrers de Barcelona; la policia només va trobar al lloc de l'assassinat una gorra, nova, i cap barreteria la va voler reconèixer. Però la banda que havia organitzat Bravo Portillo no es va dissoldre, sinó que va actuar amb un nou cap, el baró de Köening.
Assassinat de Manuel Bravo Portillo (5 de setembre de 1919)
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Naixements
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Emma Neri: El 5 de
setembre de 1897 neix a Cesena (Emília-Romanya,
Itàlia) la
mestra anarquista Emma Neri. Sos pares es deien Eligio Neri, comptable
afiliat
al socialista Partito dei Lavoratori Italiani (PLI, Partit dels
Treballadors
Italians), i Elvira Della Bella, mestra de primària. La
situació familiar li va
permetre estudiar magisteri i aconseguí graduar-se com a
mestra d'educació
elemental. Després va fer un curs a la Universitat de
Bolonya i obtingué el
títol de direcció didàctica,
però s'estimà més ensenyar com a
mestra per estar
contacte directe amb els alumnes. Ja de joveneta s'adherí
als ideals
socialistes revolucionaris d'Andrea Costa heretats de son pare.
Després de fer
classes a diverses escoles de la zona de Cesena i de Forlì,
en 1921 aconseguí
una plaça docent a l'escola elemental de Castel Bolognese,
feu important del
moviment àcrata d'Emília-Romanya. En aquesta
localitat conegué l'anarquista
Nello Garavini, que esdevingué son company i la
introduí en el pensament
llibertari. La unió lliure es formalitzà el 4 de
juny de 1923 amb un matrimoni
civil. En 1924, arran de l'assassinat del polític socialista
Giacomo Matteotti
a mans d'un escamot feixista, la parella es traslladà a
Milà, on es lliurà a la
lluita contra el règim mussolinià. El 19
d'octubre de 1924 nasqué Giordana
Libera, l'única filla de la parella, que també es
decantà pel pensament
llibertari. Durant els dos anys que visqueren i militaren a
Milà es
relacionaren amb els cercles llibertaris de la ciutat (Angelo Damonti,
Mario
Mantovani, Fioravante Meniconi, Leda Rafanelli, Ettore Molinari, Nella
Giacomelli, Carlo Monanni, Umberto Mincigrucci, etc.) i van fer
especial
amistat amb Carlo Molaschi i sa companya Maria Rossi. En 1926, fugint
de la
persecució feixista, Neri i Garavini emigraren al Brasil i
s'establiren a Rio
de Janeiro. En els primers anys d'aquest exili, que durarà
vint anys, van
passar-les ben magres i van haver de fer tota casta de feines per a
sobreviure,
fins que van aconseguir una certa estabilitat econòmica.
Malgrat els règims
dictatorials brasilers, pogueren desenvolupar la seva tasca
revolucionària i
antifeixista, relacionant-se amb els moviments anarquistes brasiler,
italià i
mundial. Van participar activament en la Lliga Anticlerical, fundada i
promoguda per l'anarquista José Oiticica. Mantingueren una
estreta amistat amb
la família Fabbri, primer amb Luigi fins a la seva mort en
1935 i després amb
sa filla Luce. També van ser molt amics de Libero
Battistelli, advocat
republicà bolonyès i membre del moviment
antifeixista «Giustizia e Libertà», i
de sa companya Enrichetta, ambdós també exiliats
al Brasil --Battistelli morirà
el 22 de juny de 1937 lluitant contra les tropes franquistes al front
d'Osca
(Aragó, Espanya) durant la guerra civil. En 1930, en
ocasió de l'Expedició
Aeronàutica Transatlàntica d'Italo Balbo,
ministre feixista de l'Aviació,
difongueren pamflets antifeixistes als principals carrers de Rio de
Janeiro, on
s'acusava Balbo i el seu esquadró de l'assassinat del
capellà antifeixista Don
Giovanni Minzoni en 1923 a Argenta. Poc després d'aquesta
acció, Neri va ser
acomiadada de la seva plaça de professora a l'Escola
Italiana de la «Societat
Dante Alighieri», aleshores ja sota control de les autoritats
feixistes. Entre
1933 i 1942 Garavini portà la llibreria «Minha
Livraria», lloc de trobada i de
discussió de tota l'esquerra de Rio de Janeiro, la qual va
ser escorcollada
policialment en nombroses ocasions. Durant un temps a la llibreria es
realitzà
una activitat editorial destacable, amb publicació d'obres
de cultura
politicosocial i de literatura. En 1947 la parella retornà
definitivament a
Itàlia i s'instal·là a Castel
Bolognese, reprenent les velles amistats i
reorganitzant el moviment llibertari de la localitat. Adherida a la
Federació
Anarquista Italiana (FAI), participà en nombrosos congressos
i reunions
d'aquesta organització i l'estiu de 1968 assistí
al Congrés Anarquista
Internacional de Carrara, constitutiu de la Internacional de
Federacions
Anarquistes (IFA). Emma Neri va morir el 2 de febrer de 1978 en un
hospital
d'Imola (Emília-Romanya, Itàlia) on feia uns
mesos havia ingressat. El seu
arxiu personal, i el del seu company, es troba dipositat a la
Biblioteca
Llibertària «Armando Borghi» de Castel
Bolognese.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- John Cage:El
5 de setembre de 1912 neix al Good Samaritan
Hospital de Los Ángeles (Califòrnia, EUA) el
compositor, instrumentista,
director musical, filòsof, teòric musical,
assagista, poeta, artista, pintor,
micòleg i anarquista John Milton Cage. Son pare,
també John Milton Cage, va ser
un reputat enginyer electrònic inventor d'aparells
elèctrics i submarins, i sa
mare, Lucretia Harvey (Crete), una escriptora i
columnista de Los
Angeles Times, força activa en els cercles
intel·lectuals. En 1922 ingressà
en Los Angeles High School, on estudià llengües
(anglès, francès, grec, etc.) i
piano amb Fannie Charles Dillon a Los Ángeles. En 1928 es
graduà en Los Angeles
Hight School i entre aquest any i 1930 estudià al Pomona
College de Califòrnia
una gran varietat de disciplines (lletres, art, llengües,
música, etc.). En
1930 marxà a París (França) on
començà els estudis d'arquitectura amb
Ernö
Goldfinger, a més de interessar-se per la pintura
contemporània i intentar les
seves primeres composicions musicals. A la capital francesa
estudià piano amb
Lazare-Lévy al Conservatori i, més tard, als EUA,
composició amb Henry Cowell,
Adolph Weiss i Arnold Schönberg. En aquests anys
s'interessà força per la música
d'Erik Satie. Entre l'estiu de 1930 i 1931 viatjà arreu
d'Europa i a Algèria. A
Capri conegué el poeta i pintor Don Sample, que
esdevingué mentor i amant.
L'estiu de 1931 el passà a Sóller (Mallorca,
Illes Balears) on va compondre la
seva primera obra. Les seves primeres composicions es basen en una
organització
esquemàtica dels dotze sons. A partir de 1938
s'interessà per la música de
percussió juntament amb Lou Harrison. En 1942 es
traslladà a Nova York, on
residirà definitivament començant la seva llarga
unió amb el coreògraf Merce
Cunningham i el pianista David Tudor. Aviat passà de la
percussió als pianos
preparats de manera que aconseguí un instrument de timbre
múltiple i variable.
Després d'haver estudiat filosofia oriental, especialment
Zen, amb Daisetsu
Teitaro Suzuki durant els anys quaranta introdueix en la seva
música, gràcies
també a les influències del dadaisme i del
surrealisme, elements d'atzar a
partir del llibre clàssic xinès Yijing
(Llibre de les mutacions),
desenvolupant-los fins a obres d'indeterminació absoluta
(música aleatòria).
Molts han vist en aquest tipus de «música
anarquista» les seves influències
llibertàries. En els anys cinquanta treballà amb
música de cinta magnetofònica
elaborada directament i també amb amplificacions de
microsons. Posteriorment es
dirigí també vers els espectacles de teatre
musical indeterminat. A partir del
seu èxit europeu a finals dels anys cinquanta,
començà a ser reconegut com a
mestre de l'avantguarda americana, sorgint d'ell moviments diversos no
només
musicals sinó també pictòrics,
teatrals, etc. John Cage és el músic
més
important de l'avantguarda nord-americana, no només per la
significació
històrica de la seva pròpia obra irrepetible,
sinó per l'acció de revulsiu que
ha suposat per a la renovació del ballet, del teatre
musical, la pintura
d'acció, el happening i altres moviments
artístics. Apassionat per la
micologia, fundà la New York Mycological Society. En 1967
l'escriptor Wendell
Berry el va introduir en el pensament anarcoindividualista de Henry
David
Thoreau, que accentuà encara més el seu pensament
llibertari i no violent. John
Cage sempre es va definir com a anarquista i en una entrevista amb
Stephen
Montague, publicada en la revista America Music
l'estiu de 1985, ho
deixà ben clar: «Sóc anarquista. No
sé si de manera pura o simple, o
filosòfica, o què, però no m'agrada el
govern! Tampoc no m'agraden les
institucions! No tinc cap confiança en les institucions, ni
tant sols en les
bones.» Col·laborà estretament amb el
musicopoeta anarquista Jackson Mac Low.
El gener de 1988 participà en un recital poètic
anarquista a Nova York on,
mitjançant les tècniques del Yijing
i cites dels seus pensadors
llibertaris més estimats (Mikhail Bakunin, Piotr Kropotkin,
Errico Malatesta,
Emma Goldman, Walt Whitmnan, Henry David Thoreau, R. Buckminster
Fuller, Lev
Tolstoi, Paul Goodman, etc.), va compondre 20 poemes«cinquanta per cent mesostics»;
poemes que han estat publicats en diferents ocasions, juntament amb els
seus
assaigs àcrates, sota el títol Anarchy. John Cage va morir el 12
d'agost de 1992 a Nova York (Nova York, EUA).
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Defuncions
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Federico Borrell García: El 5 de setembre de 1936 mor al turó de La Loma de las Malagueñas, de Cerro Muriano (Còrdova, Andalusia, Espanya), en plena batalla, el militant anarcosindicalista Federico Antonio Borell García, Taíno. Havia nascut el 3 de gener de 1912 a Benilloba (Comtat, País Valencià). Era el quart de cinc germans i sa mare, María García (anomenada a Benilloba Tanya, d'aquí el malnom Taíno) va enviduar --son pare Vicente Borell era llaurador-- quan ell tenia cinc anys i es va veure en la necessitat de marxar a Alcoi per fer feina a les fàbriques de paper. Teixidor de professió, va fundar la secció local de les Joventuts Llibertàries a Alcoi en 1932. L'octubre de 1934 va ser detingut per participar, amb altres companys de la Federació Anarquista Ibèrica, en la destrucció d'un transformador elèctric. Quan va esclatar l'aixecament militar de 1936 va participar en l'assalt de la caserna d'infanteria d'Alcoi i durant la Guerra Civil va lluitar en les milícies de la Confederació Nacional del Treball. Va sortir d'Alcoi el 7 d'agost de 1936, amb son germà petit Evaristo, en un dels primers camions cap el front de Còrdova. Quan va morir, en el seu honor, i en el de Juan Ruescas Ángel, alcoià que va morir el 25 de setembre de 1936 a Espejo (Còrdova), una columna de milícies es va denominar «Ruescas-Taíno». Federico Borell es va fer mundialment famós, encara que el seu nom es va descobrir fa pocs anys, quan el 23 de setembre de 1936 la revista francesa Vu va publicar la instantània de la seva mort en combat realitzada pel fotògraf Robert Capa. Mort d'un milicià, que així s'anomena la fotografia, s'ha convertit en una de les fotografies més mítiques no només de la Guerra Civil espanyola, sinó de la fotografia de guerra mundial. Ha existit, i existeix, polèmica sobre la veracitat de la foto i amb dues postures tenen molts fonaments: per a uns, Borell hauria posat al matí i mort a la tarda; i per a altres, Borell no va posar. El que sí està clarés que Federico Borell va ser l'únic milicià que va morir en combat aquell dia. En 2004 el director alemany Jan Arnold va realitzar una pel·lícula documental sobre aquest fet titulada Heroes never die (Els herois mai no moren). El 19 de desembre de 2008 s'estrenà el documental La sombra del iceberg, realitzat per Hug Domènech i Raúl M. Riebenbauer, on s'intenta demostrar, amb testimonis i documents, que el cèlebre milicià fotografiat per Capa no era Borrell, tornant de bell nou a ser un soldat anònim.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Joan Puig Elías:El 5 de setembre de 1972 mor a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) el pedagog llibertari i militant anarcosindicalista Joan Puig i Elías. Havia nascut el 30 de juliol de 1898 a Sallent (Bages, Catalunya). Fill d'una família pagesa republicana, va estudiar a l'escola laica del seu poble i magisteri a l'Escola Normal de Barcelona. Influenciat pel racionalisme pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, va participar en l'escola racionalista Farigola (1918) i va crear l'Escola Natura al barri barceloní del Clot, un centre escolar llibertari, amb una colònia escolar i la revista juvenil Floreal, que sobreviurà en la dictadura de Primo de Rivera. En 1931, amb la proclamació de la República, l'escola es desenvoluparà encara més. Puig i Elías, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) des del 1916, va participar també en el moviment sindical, presidint a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona, i va prendre part en els congressos cenetistes, tot defensant l'orientació «Comunista llibertària» que servirà de base a les col·lectivitats socialitzades durant la Revolució. El maig de 1936 va tenir una activa participació en el Congrés de la CNT a Saragossa. Durant la guerra civil, a més de participar en el Comitè Revolucionari del Clot i de Sant Martí de Provençals i en la Comissió de Cultura del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT, es va encarregar de la col·lectivització de l'ensenyament, des de l'escola bressol a l'ensenyament universitari, en el si del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU). L'octubre de 1936, com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, va ocupar-se de la regidoria de Cultura. En 1937 assistí com a delegat de Barcelona al Ple Nacional d'Ensenyament que va crear la Federació Nacional d'Indústria (FNI) del ram, participà en la seva ponència d'estatuts i va ser nomenat secretari d'Organització i Propaganda. També aquell any participà com a delegat del Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona en el Ple Regional de Sindicats de la CNT. L'abril de 1938 va ser nomenat subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública de Segundo Blanco González. Amb la victòria de Franco va haver d'exiliar-se a França, on va ser internat en diversos camps de concentració. Després va treballar en l'agricultura i va poder participar en la resistència contra els nazis en el«Batallón Libertad» entre 1942 i 1944. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). En 1945 va ser secretari d'organització del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili i, un anys després, es va integrar en la CNT de l'Exili. Entre 1945 i 1948 realitzà mítings i conferències per tota França (París, Tolosa, Montalban, Bordeus, Narbona, Nimes, Marsella, Condom, Tours, Gleny, Agde, Brest, Rennes, Mende, Rouen, Sainte Livrade, Villeneuve-sur-Lot, Cherbourg, Casteljaloux, etc.). En 1947 va ser nomenat secretari de Cultura i de Propaganda del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili, on desenvolupa una intensa tasca cultural. Després marxà a Amèrica i, després d'un temps a Veneçuela, en 1952 es va instal·lar a Porto Alegre (Brasil), on regentà una llibreria i presidí la Societat Espanyola de Socors Mutus contra la repressió franquista. Va col·laborar en la revista Horizontes (1937) i és autor de diversos llibres, com ara Discursos y conferencias (1936), Origen de la fiesta de Navidad (1938), El hombre, el medio, la sociedad, o Los factores determinantes de la conducta del individuo (1970). Sa companya fou la mestra racionalista Emília Roca. Malalt, Joan Puig i Elías va morir el 5 de setembre de 1972 a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) i fou enterrat al Cementiri Espanyol.
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Actualització: 05-09-13