Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Son Bosc i els polítics

0
0
L'editorial de l'Ara saluda i demanda agraïment social als èxits de l'ecologisme. Ho subscric. La mobilització ciutadana en favor del territori, amb un alt protagonisme del GOB per orquestrar-ho, és indiscutible i digne de reconeixements. Son Bosc, com mantén l'editorial, n'és un exemple.

Tanmateix, l'editorial també destil·la un altre missatge, subliminal: el poble, sa i honest, corregeix les maldats de polítics perversos. La tesi és molt popular: el carrer, i només el carrer, pot guanyar a les institucions, inevitablement corruptes. Darrerament, Podemos en fa una versió pròpia: això passava exactament així... fins que ells han arribat; ara, se'n cuiden ells, i només ells. Pens que aquest plantejament, que arrossega conseqüències polítiques, necessita un contrapunt. Vagi per endavant que el tractament de la notícia per part de l'Ara-Balears és impecable, i que només faig servir l'editorial com a excusa-exemple sobre la reflexió entre mobilitzacions i política, precisament a partir del cas de Son Bosc.

No qüestionaré gens, déu me'n guard, el paper central de l'ecologisme ciutadà en els èxits territorials, ni la connivència entre polítics i promotors, que, en el cas de Son Bosc, assoleix fites estrambòtiques, vergonyoses: gosaren reduir un parc natural, aprovaren una llei amb l'únic objecte de derogar un pla de protecció de l'indret, ignoraren missions internacionals (Ramsar), menysprearen informes jurídics i estudis científics, etcètera. Aquests ingredients hi són, certament, però, al meu parer, en falten per explicar el desenllaç, menysté la importància de "els altres polítics". 

I no ho dic perquè el plet contra la llicència d'obra del golf, ara declarat il·legal, fos interposat conjuntament pel Gob i un partit polític, el PSM-Entesa, sinó perquè, avui, Son Bosc, malgrat la sentència favorable, ja estaria destrossat si no fos per una decisió política adoptada, a proposta de Biel Vicens, en un Consell de Govern que presidia Francesc Antich (un Govern en minoria parlamentària), em referesc a la declaració de Zona d'especial protecció per a les aus, una figura de protecció amb garantia europea. I si no fos perquè el director general de biodiversitat, Vicenç Vidal, emparat per aquesta declaració, va ordenar aturar les obres que s'estaven executant, auxiliat per agents de medi ambient i de la Guàrdia Civil, una actuació, per cert, que li va comportar una denúncia penal per la qual va haver d'anar fins i tot a declarar. Notem idò que la suspensió no se va concedir en seu judicial, tot i haver-la demanada amb insistència, sinó per via governamental.

O la caiguda del govern municipal progressista de Muro per aquest afer; o l'actuació de Margalida Rosselló que incorporà Son Bosc al Parc Natural; o la votació a la Comissió insular d'urbanisme l'any 99 on denegàrem l'interès general al camp de golf; per no parlar dels esforços d'alguns polítics per a la declaració del parc natural i les discrepàncies en la seva delimitació els anys vuitanta. O anant més enllà, les decisions judicials se basen sempre en normes jurídiques que algú ha aprovat en institucions polítiques.

Conclou l'editorialista que mai estarem prou agraïts als que ens han preservat el territori, i puc entendre que deixi al marge els partits, la política ja té i genera les seves pròpies fonts de reconeixement; però no convé ignorar que el fet de no valorar adequadament la intervenció de polítics i partits en aquestes decisions, durant anys, de no subratllar suficientment la tasca de l'ecologisme polític, en definitiva, pot contribuir a l'etern retorn dels que estan conjurats en encimentar-nos el país.
 
Quan dic partits, no pens, o no només, amb els càrrecs de cada moment (tot i que el reconeixement dels quals també contribueix al prestigi, o desprestigi, de les marques), sinó a la militància i als votants, als qui duen a les institucions determinades sensibilitats socials, l'ecologista en aquest cas. M'explic: pareix com si la relació lúcidament detectada entre mobilitzacions i èxits puntuals en la trinxera territorial, costés de traslladar al que és el major generador dels canvis en aquesta matèria: les urnes i les majories de govern. I convé prendre'n nota i tenir-ho molt present si aspiram a victòries duradores, irreversibles.

PD: Naturalment encara hi ha més actors, el rol dels mitjans de comunicació és decisiu per incloure un punt en l'agenda política i determinar-ne l'enfocament. En aquesta línia, l'Ara-Balears hi fa un paper encomiable. 
 
En el cas concret de Son Bosc, també hi ha una feina discreta i eficaç de gran transcendència en el resultat i, per tant, que és de justícia destacar: la feina de l'advocat del cas, Josep Masot.
 
 

Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Latest Images