Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

'L'illa sense temps'. Res no és el que sembla

0
0

Fa uns quants estius vaig llegir al diari Menorca que una anciana resident al geriàtric de Ciutadella havia aparegut morta amb unes estisores clavades al cap. Deixant de banda el dramatisme dels fets, la imatge em va semblar molt bèstia, molt plàstica. No la vaig poder veure, és clar, però a això ens dedicam els que fem ficció, a construir o reconstruir imatges, fets, successos que han ocorregut... al menys, dins el nostre magí. La imatge de la dona amb les estisores clavades a la closca anava creixent i cada vegada ocupava un espai més ample dins el rebost de les històries que volen ser narrades. Un dia la iamtge ja no va poder més i va esclatar i em va obligar a escriure-la. Vaig tardar molt. Som molt lenta escrivint. Les meues novel·les creixen a partir de la reescriptura de la primera frase. Creixen en amplària i en fondària. I a vegades en longitud. La història de L’illa sense temps no té res a veure amb el crim del geriàtric. Només té com a punt de partida la imatge de la dona amb les estisores clavades. Només.

En aquesta novel·la hi ha molta Ciutadella. Una Ciutadella que he reconstruït a partir de records i de sensacions d’infantesa. Això vol dir que res no és el que sembla i que el que sembla tampoc no és. M’agrada que sigui així. Alguns lectors hi reconeixeran espais, i tal vegada personatges, però el paper que tenen no és el que han tingut en el que s’anomena “realitat”...

Quan l’escrivia no vaig tenir mai la sensació d’estar fent una novel·la negra. Vaig conèixer els editors de Meteora al festival “El vi fa sang” a l’Espluga de Francolí. Els vaig dir que tenia una novel·la acabada. Em van demanar que els l’enviàs. Ho vaig fer. Ells hi van veure trets de novel·la de gènere que no vaig saber rebatre perquè no en sóc experta. M'agrada el negre com a lectora. I m'agraden els autors que fan negre perquè m'han acollit dins el seu grup i sé que cada vegada que ens trobam puc aprendre d'ells. Els editors de Meteora han tingut la generositat de publicar la novel·la tot i sabent que no podrien optar a ajuts institucionals i que probablement l'autora no en podria fer promoció. Durant tot el procés tant d'escriptura com de producció he comptat amb la complicitat de persones a qui respect moltíssim com ara Joan Carles Girbés, Empar Marco, Àngels Àlvarez. La novel·la és al carrer i jo no la puc acompanyar en cerca de lectors. Per això escric aquesta entrada al blog. Per això agraesc doblement l'esforç als editors i als lectors.


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images