Com no fer participació ciutadana

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears 

Darrerament alguns partits polítics parlen d'idees que fins ara no tenien en compte com l'assemblearisme, la transparència, la participació ciutadana... I com també va passar al seu moment amb la terminologia ecologista hi ha partits que només han introduït les paraules al seu vocabulari, programa i discursos però sense creure realment ni practicar el que diuen, o fer-ho de forma tan deficient que realment és difícil creure que es creguin allò que prediquen. Ens trobam amb Ajuntaments als quals la regidoria de participació ciutadana és la darrera i disposa de tan poc mitjans tècnics i pressupostaris que realment és una closca buida.

Si parlam de participació ciutadana a les Balears estam molt allunyats d'altres comunitats on hi ha municipis que funcionen fa anys amb processos participatius. No cal inventar res només cercar informació i assessorament per part d'aquells que fa anys fan bona i vertadera participació ciutadana. Al llarg d'aquests anys he vist a Mallorca processos teòricament participatius que han estat autèntics desastres per una cosa o altra. Processos participatius ben fets; amb nombrosa participació, reunió i informació tècnica que a l'hora de la veritat, quan els ciutadans finalment han decidit el que volen, els polítics de torn no han volgut executar. D'aquesta forma el que finalment s'aconsegueix és cremar als ciutadans, que difícilment tornaran a participar en un altre procés. També he vist teòrics processos participatius que només serveixen per cobrir les aparences; com posar unes urnes per decidir l'ús d'uns espais públics a Pollença o com el que hem vist a Palma recentment en referència a la consulta no vinculant sobre les terrasses del Born, i que per ser el més conegut em pot servir d'exemple sobre com no s'ha de fer un procés participatiu.

En primer lloc cal dir que abans de realitzar un procés participatiu s'ha de tenir molt clar els objectius del mateix i cercar la forma més adient de fer-ho. Pens que tothom estarà d'acord en el fet que no és el mateix triar als grups musicals que han d'actuar a les festes, que decidir sobre el futur d'un espai públic com el passeig del Born, i per tant no sembla lògic triar la mateixa forma per decidir sobre uns i altre.

Al cas de la consulta no vinculant sobre les terrasses del Born sembla que l'Ajuntament de Palma va actuar de forma improvisada, per no prendre una decisió i carregar-la sobre els ciutadans. A l'acord de govern de Cort es parlava de recuperar els espais pels ciutadans i limitar els excessos d'ocupació de les terrasses, i poc després de les eleccions fins i tot van anunciar que retirarien les terrasses (cal recordar que en febrer d'enguany finalitzava el decret de l'anterior ajuntament del PP que en caràcter de prova i amb caire temporal, permetia aquestes terrasses en el centre del Passeig del Born). Fer un procés participatiu des de la improvisació i incomplint programes i acords per les crítiques i les pressions rebudes per les patronals de comerç i restauració no fa més democràtica una decisió sinó tot el contrari. Un procés participatiu no pot anar en contra del procés participatiu que signifiquen les mateixes eleccions on els ciutadans votam uns partits amb els seus programes i idees.

A un procés participatiu cal que participi el nombre més gran de ciutadans possible, una bajanada que l'Ajuntament de Ciutat no va complir quan només podien votar només els ciutadans amb targeta ciutadana el que ja directament va excloure a 61.068 ciutadans de Palma (un 17’24%). Altra bajanada és que a un procés participatiu cal garantir que sigui democràtic, cosa que tampoc es va fer a la consulta de les terrasses on una sola persona podia utilitzar diverses targetes per votar. Igualment els participants d'un procés participatiu han de tenir la màxima informació i facilitat per fer arribar els seus arguments. De forma sorprenent a la consulta de les terrasses des de l’Ajuntament no es van donar ni informació ni arguments per poder posicionar-se i els propietaris de les terrasses van tenir via lliure per fer campanya al carrer sense gaire oposició, havent organitzat una xocolatada i tot en la que se serviren gratuïtament 400 litres.

En definitiva fer un mal procés participatiu és una passa cap endarrere i no serveix per implantar una nova cultura política sinó tot el contrari. Abans de fer qualsevol procés participatiu com mínim s'ha de planificar correctament; argumentant la necessitat de la consulta, els antecedents, la metodologia de treball, calendari i pressupost del procés d'informar els ciutadans. Cal realitzar tallers de participació per la reflexió i debat de les diferents propostes dels ciutadans, les associacions i l'Ajuntament. S'ha de sistematitzar la informació recollida, analitzar les propostes, la seva viabilitat tècnica i econòmica... Només amb tota aquesta feina prèvia es pot realitzar una consulta en condicions, una consulta que a més a més ja pot ser vinculant. Quan parlem de participació ciutadana parlem d'influir en la presa de decisions de forma vinculant. No es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder i això s'ha de fer bé amb temps i mitjans tot el contrari que va passar a la consulta no vinculant de les terrasses del Born i del que pot passar a consultes similars que s'anuncien per exemple a l'Ajuntament de Pollença.

La participació ciutadana és alguna cosa més que posar una urna