Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Sa necessitat d’actualitzar sa Llei de Normalització Lingüística

0
0

Sa llei de Normalització lingüística de l’any 1986 és es fruit d’un gran consens entre totes ses forces polítiques d’aquell moment, i fruit també d’un moment històric molt concret: acabàvem de sortir d’una dictadura i encara hi havia una preeminència absoluta de sa llengua castellana en tots ets àmbits.

Han passat 30 anys des de que es va aprovar aquesta llei i com tota norma, que és es resultat d’unes circumstàncies i d’uns moments determinats, necessita ser actualitzada. Necessita ser adaptada an es moment present, respondre a noves necessitats i a noves sensibilitats. I així, d’aquell consens de l’any 1986 se n’haurien de derivar nous consensos per tal de modernitzar una norma que, en alguns aspectes està desfasada i no s’adapta a ses darreres sentències des Tribunal Constitucional.

És per açò que durant sa tramitació de sa Proposició de Llei des grup PI, que tenia com a objectiu tornar an es mateix redactat de sa llei de 1986, es Partit Popular va presentar una sèrie d’esmenes que, precisament, intentaven posar al dia aquesta llei, amb s’ànim de poder arribar a un consens entre tots es representants polítics. Curiosament, aquest Govern que s’autoqualifica de Govern des diàleg i des consens, no va voler saber-ne res i van ser rebutjades totes.

Aquestes esmenes, demanaven coses tan senzilles com: “Garantir s’exercici efectiu des dret d’opció lingüística de cada ciutadà, sense que en cap cas pugui entendre’s s’existència de sa primacia d’una llengua oficial sobre una altra”. Van votar, idò, en contra de que es ciutadans puguin utilitzar qualsevol de ses dues llengües oficials, en igualtat de condicions i sense cap primacia d’una sobre s’altra.

També van votar en contra de “fer efectiu es dret de ses persones a no sofrir discriminació per raons lingüístiques”, o lo que és lo mateix, van estar a favor de que es pugui discriminar a ses persones en funció de quina sigui sa seva llengua.

Es van oposar també a “promoure s’estudi, sa protecció i s’ús de ses modalitats insulars des català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”, fins hi tot, una diputada de Més per Mallorca va qualificar de “joc perillós” defensar ses nostres modalitats, obviant que és un des mandats des nostre Estatut d’Autonomia.

Tampoc van estar d’acord en donar autonomia an ets ajuntaments per acordar oficialitzar, apart des topònim en català, es topònim en castellà, sempre que hi hagi motius històrics o d’arrelament social; obligant així a que només es nom en català pugui ser s’oficial.

Ni tampoc hi van venir bé en que a ses bases de convocatòria per a sa provisió de places a s’Administració de sa Comunitat Autònoma i a ses Corporacions Locals incloguessin una referència expressa an es coneixement de sa llengua catalana, “en proporció a sa funció o lloc de treball a exercir, i respectant es principis d’igualtat, mèrit i capacitat”.

Es partits de s’esquerra, avui tots ells nacionalistes, han imposat sa discriminació des ciutadans, en funció de si saben una llengua o altra. Imposen es catalanisme més intransigent i marginen de tots ets àmbits de s’administració s’ús i promoció de ses nostres modalitats lingüístiques. Unes modalitats lingüístiques que, increïblement, ells veuen com una amenaça an es monolitisme igualitari des català estàndard i no ho veuen, en canvi, com lo que realment és, una riquesa per s’idioma. Tornam, una vegada més, a sa imposició catalanista i a s’eliminació des drets lingüístics des ciutadans.

Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images