En Ramon Llull, una passada pel sedàs.

   En Ramon Llull, una passada pel sedàs.

   Actualment, el catalanisme conservador promou una gran campanya amb l'objectiu de fer de Ramon Llull un referent cultural entre les amples masses catalanes (de tot Catalunya, la continental i la insular). En tot temps, el catalanisme ha pretès la mateixa cosa, però sempre amb uns resultats insatisfactoris. Les classes populars catalanes mai han fet seus productes de l'obra d'En Llull. S'ha de saber: Per a la cultura popular catalana En Ramon Llull és desconegut. En contraposició  s'ha de situar els escrits de N'Ansel Turmeda (el frare renegat que es feu musulmà), un dels més populars, tot i que la Inquisició catalana maldava per esborrar el seu rastre.

     En Jordi Pujol ja ho va intentar, però fracassà. L'ideari lul·lià rebota contra la cultura popular.

    Per fer un aclariment sobre aquest tema, he pensat que seria bo reproduir uns paràgrafs del meu post Ramon Llull i Tomàs d'Aquino. Comentaris impertinents.  Vegeu-los:En Ramon Llull exposa quin és l'ideal de l'intel·lectualisme catòlic al segle XIII. En Blanquerna, el protagonista de la seva novel·la exemplar,  viu diverses experiències de la vida humana: ell i la seva promesa renuncien al matrimoni hi entren en sengles convents; més tard es nomenat bisbe, després cardenal i, finalment Papa. Una vegada que el Papa En Blanquerna ha dut a terme la reforma de la cristiandat i ha creat un món feliç on regnen les virtuts, renuncia al papat i esdevé un senzill eremita dedicat a la vida contemplativa, a la qual se li uneix l'Emperador. O sigui, el món feliç lul·lià vendria a ser la fi de la història, la desaparició de la espècie humana. Seria un món d'ermitans i ermitanes mal nodrits i sense reproducció.

  S'ha de desmuntar l'Imaginari conservador de l'Univers català (El que fou creat majorment pels homes de la Lliga, del pujolisme i pels abats catalans). En Ramon Llull es situava un poc al marge del pensament oficial de Roma; però convé fer veure que En Llull s'inclinava cap al tombant més extremista. En Ramon Llull pretenia demostrar racionalment els dogmes catòlics. Amb la seva Art havia de convertir els mahometans al cristianisme. Aquest Llull intel·lectualista extrem era, alhora,  fervent partidari d'usar l'espasa per a convertir els musulmans

      Salut.