“Són expressions originades entorn d’una mateixa festa de solstici d’hivern: moment en què se celebra el triomf de la llum sobre la tenebra, s’invoca el sol generador de vida i el foc n’esdevé símbol absolut.
A Pollença, per Sant Antoni Abat, posen un pi altíssim amb la rama i pelat de soca prop del portal segon de la parròquia. A la rama hi han fermat un gall i qui puja el pi el gall és seu”. El dia de Sant Antoni, després de les Beneïdes, es davalla el pi de la possessió de Ternelles i es planta a la plaça Vella, on roman fins al Dimecres de Cendra. Com la canyaferla dels dimonis de Llevant, és un símbol fàl·lic amb reminiscències primitives, associat a la “potència generadora”
Calendari folklòric de Rafel Ginard a l'Ara Balears.
Fotogafia i article al bloc de Biel Perelló