El passat dimecres el portaveu de CiU ens va informar de la delegació d'àrees als regidors de "que donen suport al PI", fet que agraïm. Esperam que aquesta informació als regidors de l'oposició no sigui una excepció i que sigui habitual a partir d'aquest moment. Valoram positivament que no s'augmentin les dedicacions exclusives, que es mantenen en tres, en mans dels regidors del PP (el batle, María Buades i David Alonso). A Alternativa per Pollença sempre hem defensat que si es fa feina en equip tres dedicacions exclusives són suficients per gestionar el municipi. Les del·legacions dels regidors de Convergència són:
Joan Ramon Mateu Torandell : Esports, Escola de Música i Normalització Lingüística.
Miquel Ramon Amengual: La delegació de la Cala Sant Vicens , Joventut i Banda de Música.
El primer que sorprèn es que s'hagi tardat quasi un mes, des de que PP i PI van anunciar el seu acord de govern, per fer aquestes delegacions, un fet insòlit que no ha merescut cap explicació ni per part del PP ni per part de la PI.
La segona sorpresa ha estat veure que no es delegava en Michel l'àrea d'esport que havia gestionat com regidor d'UM durant vuit anys, des del 2003 al 2011, i que segon els seus companys l'havia fet tan i tan bé (opinió que evidentment no compartim). A Alternativa per Pollença lamentam que el regidor Miquel Ramon torni a gestionar àrees a l'Ajuntament, ja que a anteriors legislatures hem pogut constatar, a l'igual que ha fet l'auditoria, una gestió desastrosa e irregular per part del citat regidor; sent el responsable de temes com la contractació oral de les pistes de tennis de Duva o l'incompliment del conveni amb el Club d'Equitació de Pollença, sent el regidor responsable de la inversió de 40.000 euros per part de l'Ajuntament al mateix a pesar de l'incompliment del conveni... I gestions com aquesta són les que van rebutjar amb el seu vot els ciutadans a les darreres eleccions municipals.
Respecte al repartiment d'àrees consideram que no té cap sentit separar Escola i Banda de Música i dividir Cultura entre el Batle, en Joan Ramon i en Michel, sobre tot tenint en compte el tarannà del Batle poc donat al diàleg i la coordinació.
La delegació de la Cala Sant Vicenç, com la del Port de Pollença, són delegacions nominals més que reals ja que al final són altres regidors els que realment han de gestionar i resoldre els problemes que són greus i històrics. L'àrea de joventut ha estat tradicionalment un àrea marginal amb poc pressupost ... A les dues àrees hi ha molt de feina a fer i ara torna a gestionar-les un dels que va formar part dels equips de govern responsables durant vuit anys d'aquest abandonament... Poques esperances podem tenir d'una millora de gestió a aquestes àrees.
L'àrea de normalització lingüística serveix a la PI per rentar una mica la seva imatge ja que un partit que diu defensar la llengua, la cultura i les tradicions de les illes mai podria pactar amb l'actual Partit Popular. És prou hipòcrita criticar les decisions del govern autonòmic del PP i governar amb el PP de Pollença com si fossin diferents
A més a més des de que es va signar el pacte PP-PI ja hem constatat que les forme autoritàries i antidemocràtiques del govern municipal no han desaparegut sinó que n'hi han anat a més. Mentre el portaveu de Convergència parla de fer "política en positiu" el que és cert és que PP ni Pi s'han passat pel "forro" les al·legacions als preus del Festival, presentades per la majoria de regidors, a les quals demanàvam l'ampliació del descompte als residents del 10 al 25 %. Un tema pel qual hem demanat al perfil de facebook de Convergència i no hem obtengut cap resposta... Es veu que els ha durat ben poc això que deien per justificar el pacte de que fomentarien el diàleg entre tots els grups polítics.
És cert que a l'assemblea de la PI hi ha persones que han entrat en política amb il·lusió i ganes de millorar el seu entorn, però per desgràcia també hi ha un bon grapat de persones que només volen viure de la política i altres que per la seva gestió pública no ens mereixen cap tipus de confiança. I per desgràcia el pacte amb el Partit Popular demostra que són aquestes darreres i no les primeres quins s'han imposat.
Dir que la política educativa del Govern és impositiva, intervencionista, intolerant i regressionista i governar amb ells té un nom; hipocresia.
