Notícia de N'Auguste Comte

         Notícia de N'Auguste Comte

 Aquest post és un extracte de la meva obra La filosofia i la religió sense caretes.

És d’esperar que algun dia, en el futur, en un Món global, socialista i igualitari, quedaran anul·lats aquests falsos Universos culturals construïts pels Estats, en funció dels interessos circumstancials del Poder. Llavors s’establirà quina fou la vertadera importància de N’Auguste Comte. Actualment, als llibres de text espanyols figura com un dels grans filòsofs com a fundador del Positivisme (En aquest sentit, es pot dir que l’Estat francès està d’enhorabona: ha aconseguit que a moltes grans enciclopèdies figurin com a originaris francesos dos grans corrents de la filosofia). He de sospitar de les intencions dels manipuladors francesos i espanyols. No s’entén que un Saint-Simon tant ben dotat de recursos humans i intel·lectuals i tan novel·lesc sigui posposat a la galeria d’homes il·lustres per En Comte, un home gris, secretari i deixeble d’En Saint-Simon, amb una formació intel·lectual molt limitada, un home d’idees obtuses i més aviat reaccionàries. Hi ha grans pensadors que no fan ni la més petita referència d’En Comte, com és el cas d’En Marx. Aparentment, En Comte hauria de figurar com un obscur il·lustrat de la segona generació que hagueren de constatar amargament els pobres resultats que s’havien aconseguit fins aleshores. Certament, ell denuncia la situació de caos moral i intel·lectual de la societat francesa del seu temps, però des d’un cantó declaradament reaccionari i antiobrer. El seu discurs de l’esperit positiu és l’obra d’un predicador neoconservador, on es repeteix incansablement que la classe obrera no és de fiar, ha de ser guiada, que ha de ser educada amb un programa positivista al servei de la nova classe capitalista. La proposta d’En Comte era la de salvar d suposada corrupció moral a la classe obrera per mitjà de programes de formació social capitalista. Comunament, es defineix el Positivisme con aquell corrent filosòfic que afirma que la única via de coneixement vàlid és el de les ciències empíriques juntament amb les matemàtiques. En Comte proposà que s’hi afegís una nova ciència que seria la física social, la Sociologia. La física social comtiana havia de resoldre el problema obrer el qual era una amenaça per ala societat.