Així no es construeix un país

És evident que la convocatòria d'unes noves eleccions suposa un fracàs tant per la CUP com per Junts pel Sí, ja que no han pogut complir el mandat que la majoria del poble de Catalunya els va encomanar. Ja s’han fet moltes anàlisis de per què no s’ha pogut arribar a un acord, la majoria fent-ne responsables a la CUP, personalment pens que de forma injusta, ja que el principal responsable i el que tenia la clau era el Sr. Artur Mas.

En tot cas, els catalans tindran l’oportunitat de depurar responsabilitats polítiques en les properes eleccions. La meva anàlisi va més dirigida a la societat civil que al meu entendre també hauria de fer autocrítica.

Fins fa molt poc el procés independentista havia destacat per ser un moviment totalment impecable pel seu civisme i el seu caràcter totalment pacífic. Més enllà d’assolir o no el seu objectiu aquest era un aspecte del qual sentir-se orgullós. Lamentablement aquests darrers mesos han posat de manifest una alarmant manca de maduresa i de cultura democràtica per una part important del sector independentista.

Puc arribar a comprendre que per els independentistes de tota la vida, el fet de tenir el seu objectiu més prop que mai els ha posat molt neguitosos i ha fet que superessin algunes líniis vermelles que no s’haurien d’haver traspassat i que són més pròpies dels sectors ultradretans de l’Estat del qual es volen separar.

Els resultats de les passades eleccions, i així es reconeix no sols per la CUP sinó també per Junts pel Sí, tenien el mandat clar d’iniciar el procés de desconnexió que hauria de culminar amb un referèndum, ja que el que no s’havia assolit era guanyar el plebiscit. Era, per tant, bastant clar que es necessitava convèncer a una part important de la població que se sumés al projecte de construir un nou projecte de país. Lamentablement, una part important no ho ha entès així, s’han cregut que l’objectiu s’havia assolit i s’han perdut totalment el papers. Donava tota la sensació que molts d’independentistes volien aprofitar l’oportunitat per assolir l’objectiu a qualsevol preu, era igual com, el que importava era única i exclusivament la independència. Guanyar a qualsevol preu.

Basta anar a qualsevol notícia relacionada amb les CUP des que es van iniciar les negociacions, per poder llegir multitud de comentaris totalment fora de lloc que bàsicament es dedicaven a pressionar mitjançant insults, burles i amenaces als membres de la CUP. Tot això s’ha agreujat, quan darrera de moltes dificultats, i segurament molts errors, s'ha pres la decisió final de no investir president a Artur Mas. En aquests moments ha estat quan hi hagut l’explosió de ràbia i s’han sobrepassat tots els límits. Com ja he comentat, segurament es poden discutir molts d’aspectes de la decisió de la CUP, però allò desitjable i constructiu hagués estat fer-ho amb arguments i no amb insults, respectant el dret de la CUP a prendre les seves decisions, pressionant de forma pacífica i amb consonància amb el grau de pacifisme i exemplaritat que havia seguit el procés.

Finalment, el més penós ha estat l’allau d’insults dirigits cap a les dones de la CUP que han posat de manifest una vegada més que vivim en una societat amb un grau de masclisme molt preocupant.

“Gorda, vella, puta, lletja. Que abans de tenir relacions sexuals passa per assemblea. Cabells de guarra. Idiota, mala puta, traïdora, esperrucada, sense atractiu, filla de puta amargada. Valoracions sobre el físic, la sexualitat, la líbido, l'aspecte, la roba, l'edat, la professió” ha sintetitzat la diputada Mireia Vehí en un recent article. Comentaris com aquest han estat habituals a les xarxes aquests dies quan es parlava de les dones de la CUP, especialment d’ Anna Gabriel.

Sembla que hi ha molta gent que encara no té assumit que les dones han d’estar presents de forma activa en els espais de poder i en la presa de decisions. Es podrà argumentar que les xarxes socials sovint tenen un efecte amplificador, i que sovint un comentari aïllat pot donar la sensació de ser una corrent d’opinió. No ha estat el cas perquè el nombre de comentaris masclistes ha estat molt nombrós. Però per mi el pitjor no han estat els comentaris sinó la falta de reacció de la societat, que els ha acceptat de forma natural. Precisament perquè la xarxa té un efecte amplificador, la resposta hauria d’haver estat contundent. Realment ens hauríem de replantejar no sols el per què no s’ha avançat cap a la independència, sinó sobretot quin país es vol construir. Així no s’amplia la base independentista, així no es construeix un país.

Joan Cifre Cerdà