Ara que vivim temps de trencaments de fronteres (entre gèneres literaris, entre "alta" i "baixa" cultura), mirau na Maribel Servera, amb quina contundència, amb quina netedat, aprofita el dia de Reis per trencar la línia divisòria entre la glosa i la poesia "de veritat".
Existeixen?
Ha sentit nins a l'escola
que li diuen que no és ver.
Ella es demana perquè
i caviŀla tota sola.
El neguit la desconsola
però el desig la confon.
Tot seguit, s'atura el món.
Sent passes. Algú s'acosta...
I ella tanca els ulls a posta
per no saber de qui són.