Reflexions sobre el 20D

És indubtable que els resultats de les darreres eleccions  són un dur cop per al sistema bipartidista. El resultat de PODEMOS ha estat molt important però insuficient, sobretot si tenim en compte que els partits que defensen l’ statu quo actual, partidaris del règim borbònic i del TTIP dominen de forma majoritària  la cambra dels diputats, i no en parlem al Senat on la majoria absoluta la mantén el PP.

A nivell Balear Mes no ha pogut aconseguir un diputat. La gent d’ Esquerres majoritàriament s’ha decidit per el vot útil a Podemos, pensant que era més important tombar el bipartidisme que aconseguir una veu pròpia al parlament. Tampoc han ajudat  que en els primers mesos de govern, la posició dels membres de MES ens hagin recordat massa als antics pactes de progrés. Dona la sensació que quan entren a un equip de govern s’aburgesen i perden contacte amb la ciutadania i els moviments socials.  

PODEMOS, a les Illes, a sabut mantenir la distància amb el govern i a evitat cremar-se. El resultat ha estat un èxit electoral impressionant, però queden moltes incògnites a resoldre si realment volen convertir-se en una força política amb capacitat de canviar les coses. Fins ara els moviments tàctics han vingut dirigits desde Madrid per Pablo Iglesias.  En part això s’entén per la urgència de les eleccions generals i en clau d’aprofitar un moment polític de caiguda dels dos grans partits i de creixement propi. En tot cas, aquesta estratègia vertical, que ha consistit en cercar gent preparada per tal d’encapçalar les llistes ha estat  a costa de perdre la connexió amb els cercles i per tant amb el carrer.

Però una vegada passades les eleccions pens que PODEMOS hauria de tornar a reactivar els cercles, de  connectar amb la gent del carrer, els moviments socials i altres forces polítiques ja sigui a nivell municipal o autonòmic, en definitiva cercar acords i sumar forces en lloc de competir per un espai polític. També és el moment de demostrar que els  seus diputats realment són representats del poble  i no  diputats de Pablo Iglesias.  Si no és així, i PODEMOS segueix funcionant de forma vertical, tal vegada podrà aspirar a ocupar l’espai d’un PSOE que ja no convenç a ningú però en cap cas podrà assolir un canvi vertaderament consistent i doni resposta a les necessitats de la ciutadania.

Tornant a l’àmbit estatal, tot i la primera negativa de Pedro Sanchez  a investir a Mariano Rajoy, estic convençut que finalment els poders fàctics del bipartidisme i la unió europea faran que l’aparell andalús del partit  socialista s’imposi i és decantin per deixar governar al PP. Això no farà més que agreujar més els problemes territorials i les desigualtats socials del país.

            Davant aquest panorama, el ciutadans també hauríem de ser conscients de la importància de mantenir la pressió popular. Aquests primers mesos de govern PSOE- MES a les Illes han posat de manifest que els votants d’esquerres ens relaxem quan guanyen els nostres i consentim que és perpetuïn mals hàbits polítics, amiguismes i actuacions poc transparents, abandonem la pressió popular i els hi posem massa fàcil als poders fàctics perquè puguin pressionar per mantenir els seus privilegis Surt massa sovint l’argument de que criticar als companys és fer el joc a l’adversari, sense   adonar-nos que és precisament permetent aquestes pràctiques que ens debilitam. Si realment volem canvis profunds a les nostres institucions cal no deixar-se enlluernar per lo superficial i prendre’ns el temps necessari per  enfrontar les pors i les contradiccions i així seguir avançant

                                                                                                                                  Joan Cifre Cerdà