Sis telegrames de Nadal

(publicat a l'AraBalears, 26/12/15) 

Solstici. Cada any, per aquestes dates, m’arriben les ja tradicionals felicitacions del solstici d’hivern, i cada any em sorprèn la quantitat d’aficionats a l’astronomia que hi ha entre nosaltres. Mostren, però, una incomprensible parcialitat en la consideració dels solsticis: cap d’ells no em felicita el solstici d’estiu, tot i que la festivitat de Sant Joan els en dóna l’oportunitat. I ningú no felicita els equinoccis, que al cap i la fi són els altres dos punts cardinals, per dir-ho així, de l’el·lipse al voltant del Sol. Ja ho sabeu, astrònoms: o tot o res.

Dissabte de Nadal. També tornen les crides contra les aberracions lingüístiques nadalenques, enguany amb alguna variant enginyosa: “Cada vegada que algú diu ‘Nit bona’ o ‘Nit Vella’ mor un filòleg”. Jo vaig proposar que els Reis d’Orient no duguessin res a qui els digués els Reis Mags. Des de Catalunya ens adverteixen d’un nou horror que per sort encara no he sentit: felicitar “els Nadals”. També hi ha qui recorda que a Mallorca hi ha una forma més genuïna que “nit de Nadal”: “dissabte de Nadal”. Per analogia, també hauríem de fer “dissabte de Cap d’Any”. Encara que no sigui dissabte, és clar.

El tió. Fa dos o tres anys, un compte anglosaxó de Twitter que escampa mapes curiosos en va difondre un en què les àrees lingüístiques prenien el color de la felicitació nadalenca corresponent. El disgust va ser majúscul: el Principat era de color de “Bones festes”, i les Illes eren de “Feliz Navidad”. Potser algú va protestar, i poc després, quan va aparèixer el mapa de “qui fa els regals”, tots els Països Catalans compartien un color i una llegenda: “Christmas log (tió de Nadal)”. No és fàcil, fer entendre al món que som una nació, però que n’hi ha que que són uns brutots i n’hi ha que som molt més fins.

Parrà. Arriba la Sibil·la, i amb ella el seu vers més enigmàtic: el segon, aquell que diu “parrà qui haurà fet servici”. Amadeu Corbera, musicòleg i estudiós del nostre preciós cant litúrgic nadalenc, fa una bona feina divulgativa amb preguntes al Twitter. Altres internautes s’hi sumen, amb respostes i noves preguntes: a quin verb correspon “parrà”?, és “haurà fet” o “no haurà fet”?, ha de ser realment “servici”? Com que aquest article arribarà acabada la campanya, aquí teniu les solucions: segons la teoria més acceptada, que és la de Francesc de Borja Moll, ha de ser, efectivament, “parrà qui haurà fet servici”, allà on “parrà” és una forma de futur de “parer” (“apareixerà”, en el sentit d’“es veurà”). Moll, a més, refuta la teoria segons la qual aquest “servici” seria una deformació de “sevícia” (“crueltat”).

Els Reis. La història dels regals que porten els Reis és un cas incomparable de mentida col·lectivament organitzada en què una part de la societat coneix el secret i l’altra no. I funciona. Idealment, la revelació del secret s’hauria de donar en forma de confidència entre pares i fills. Però ja sabeu que sovint hi ha filtracions antireglamentàries, per dir-ho així. Fa poc en vaig conèixer una de les més sorprenents: un infant que arribava a casa explicant que els companys marroquins els deien que això dels Reis era un conte per a nins cristians. Ja ho diuen, que vivim en una societat complexa.

L’Àngel. Segur que heu sentit dir que “tots recordam on érem quan ens va arribar la notícia de la mort de Kennedy”. Una adaptació per als de la meva edat seria: “Tots recordam on érem quan vàrem rebre la notícia de l’11-S”. Igualment, tots recordam el moment en què vàrem conèixer el secret dels Reis. A mi (a mi i al meu germà, de fet) m’ho va contar mumare, dins d’un Seat 600, a les portes de l’escola. Al desconcert inicial (els regals no els duen els Reis!) va seguir una pregunta: “Qui pensau que els du?”. També record perfectament la meva resposta: l’Àngel de la Guarda. Sempre he estat bàmbol, però em podria haver anat pitjor. Bones festes a tothom.