Després de LOGSE, TIL, LOMCE i no se saps quantes sigles més de lleis, decrets o projectes, la veritat és que després d’invertir un bon grapat de milions d’euros en l’educació dels nostres joves i els que a dia d’avui som adults, els nostres competidors són Egipte, Tunísia, Turquia i qualque país exòtic més, senyores i senyors això es vergonyós.
Durant aquests darrers dos anys hem vist com l’afluència de visitants a les nostres illes ha crescut exponencialment, això sí, ja es avisen els poders fàtics que aquests visitants són “un préstec”, ja que la primavera àrab i darrerament els disturbis de Turquia han fet que els turistes que havien d’anar a passar les seves vacacions a aquests països del Nord d’Àfrica o a Turquia vinguessin a les nostres illes, supòs que no fa falta ser un economista titulat a Harvard per adonar-se que això no pot ser ja que els doblers públics que se inverteixen no tenen el fruit desitjat, al manco a les nostres illes.
Si de veritat crem que el nostre futur està en el coneixement els nostres miralls han de ser per posar un exemple els països nòrdics (Noruega, Finlàndia, etc), a rel de la visita que va fer en Jordi Évole a la “Qatar Fundation” quan aquesta va començar a ser el patrocinador principal del Barça, vàrem saber que aquesta fundació és una espècie de super-universitat per exportar coneixements quan s’esgoti el petroli, cosa que hauríem d’haver fet aquí quan el turisme deixes de ser rentable si no s’explota al treballador, perquè hem de reconèixer que si els treballadors haguessin de cobrar un salari just aquesta industria no és rentable, però els nostres “mandamases” ara volen hotels de cinc estrelles, això si consumint territori i destrossant el poc atractiu turístic que ens queda que no és altre que el paisatge.
Mentrestant els nostres joves veuen el seu futur molt lluny de l’illa no per la situació econòmica si no perquè no poden posar en pràctica els coneixements que tenen desprès de passar per UIB o per qualque universitat de la resta de l’estat, això sí importem mà d’obra “carn de canó” amb molt poca formació i vàlida per fer feina per quatre euros l’hora, a més aquesta “canvi de cromos” fa que visquem situacions com ara on les nostres tradicions són amenaçades, començant per la nostra llengua on per alguna zona de les nostres illes ja no té cap tipus de presència.
En resum, escoltant als Bauzá’s i Delgados’s de torn sembla que serem la guixa d’Europa quan en realitat estem competint i malament amb els països de nord d’Àfrica, penós.
Miguel Sánchez
Foto del meu viatge al Marroc (Miguel Sánchez)