Les autèntiques intencions de l’esquerra amb el TIL

Hem pogut llegir, durant aquest estiu, infinitat d’arguments i opinions sobre la imminent aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Un debat artificialment alimentat des de l’esquerra i que només cerca la confrontació i el conflicte dins un sector tan sensible com és l’educació.

Determinats col•lectius i docents en particular, tots ells alineats en posicionaments ideològics de l’esquerra, del nacionalisme “pessemero” i del catalanisme intransigent, han fet alarmisme, de forma malintencionada i irresponsable, sobre un decret rigorós, sensat i pedagògicament impecable. Un decret que té com a principal objectiu millorar les competències lingüístiques en llengua estrangera dels nostres alumnes. El TIL, de fet, és el millor instrument que Balears mai ha tingut per pujar el nivell d’anglès a les aules.

És per açò que un dels principals temors dels professors i també de les famílies és que s’intenti introduir l’anglès sense tenir suficients professors formats o que es facin classes en anglès sense els recursos suficients i sense uns professors acceptablement preparats. Tots esteim d’acord en que si s’ha de fer una classe en anglès s’ha de fer bé i en les millors condicions.

Per esvair aquesta intranquil•litat bastaria llegir el propi decret del TIL, cosa que molts no han fet i que, per comoditat, s’han dedicat a repetir el que difonen determinades persones i associacions que, per pura ideologia sectària, els interessa oposar-se al decret. En aquest sentit, basta llegir la primera disposició transitòria del TIL per veure ben clar que si un centre no té suficients recursos humans per implantar el decret, de forma transitòria i durant cinc anys podrà no aplicar-lo, impartint les assignatures restants per meitats en les dues llengües oficials.

Queda molt clar, en el propi decret, que no es faran classes en anglès si no es poden fer bé. No es farà cap experiment. La introducció de l’anglès serà progressiva a mesura que es vagin tenint professors formats i recursos suficients. Per tant, de quin problema tècnic o pedagògic ens parlen els col•lectius catalanistes? Quin problema material, humà o de recursos hi ha?

En realitat no n’hi ha cap. Queda clar que el problema no és l’aplicació de l’anglès, el problema real és l’augment horari de castellà. El problema és que hi ha alguns professors que no estan disposats a donar classes en castellà. No és un problema tècnic o de recursos, és un problema ideològic.

I quin problema té el castellà? Per què aquest odi al castellà? L’única explicació és que alguns professors han vist en el castellà una barrera a les seves ànsies nacionalistes i independentistes. Aquests mateixos han intentat durant molts anys desvincular, separar i allunyar dels alumnes tot allò que els pogués recordar que som espanyols i que formam part d’Espanya. Han utilitzat les escoles com a plataforma des d’on difondre les seves soflames nacionalistes. En el fons, el conflicte lingüístic amaga un conflicte territorial on la defensa del català és l’instrument necessari per difondre el nacionalisme polític i l’independentisme.

En aquests moments, el TIL, que només s’aplicarà aquest curs a primer, tercer, cinquè de Primària i primer d’ESO, és a dir a una tercera part dels cursos que s’imparteixen, s’ha convertit en el cavall de batalla entre els que defensam una escola moderna, europea i allunyada d’adoctrinaments sectaris i els que defensen una escola polititzada, sectària i sotmesa als plantejaments nacionalistes.

Aquesta és la batalla real de la que no se n’amaga el coordinador de l’Obra Cultural de Balears, Tomeu Martí, en un recent article al Diari Balears on deixa molt clar que l’objectiu real és la independència de Balears i que la defensa del català és una fase més d’aquest procés. D’aquí que tots aquest sectors vegin en el TIL una amenaça a tota aquesta estratègia independentista. Per açò i encara amb més motiu, és imprescindible aplicar el TIL. Mos jugam molt.