No vull fer vaga, però...

La passada legislatura la majoria dels docents vam lluitar i ens vam unir com mai l'havíem fet contra un govern que va retallar d'una manera indecent l'educació pública i la va utilitzar com una eina política per a la seva malaltissa animadversió a la llengua catalana. Aquesta lluita que es va convertir en massiva sumant a les famílies a la lluita, va ser clau per aconseguir el canvi de govern al mes de maig.

La majoria dels docents teníem molta d'il·lusió que amb el nou govern l'educació faria un viratge de 180° més que necessari. Els mateixos que ara governen ens van acompanyar en protestes i manifestacions, van portar les samarretes verdes i estaven contínuament en comunicació amb els portaveus de l'Assemblea de Docents per donar-les ànims i dir-les no afluixeu; és millor no pactar que un mal pacte... Amb el canvi de govern el que volíem la majoria dels docents era centrar-nos totalment en la nostra feina i aprofitar les inèrcies positives que s'havien creat en la mateixa per desenvolupar nous projectes educatius. Semblava que el tarannà del nou govern era prou diferent, es van començar a fer alguns canvis en educació que segons qui és analitzi poden ser suficients o no, més cosmètics que reals o canvis de bons i de veres; LOMCE, pressupost, drets laborals, massificació a les aules... Tots els punts de vista i valoracions sobre aquests canvis poden ser raonables. El que ningú pot discutir és que l'acord que va signar el conseller d'educació precipitadament amb l'STEI i CCOO menyspreant a l'Assemblea de Docents va ser rebutjat àmpliament per la majoria de docents que vam votar, un 68'68%, els passats 14 i 15 d'octubre. Cap persona demòcrata sigui de la ideologia que sigui arribat a aquest punt negarà que el que havia de fer el conseller, en aquell moment, és tornar-se a seure amb el comitè de vaga. Què dir si a més a més estam parlant d'un govern del PSIB i MÉS que havien anunciat que l'educació era la seva prioritat i que constantment parlen de diàleg, consens... Doncs des d'octubre fins a la convocatòria de la vaga no és que no s'hagi reobert la negociació és que no hi ha hagut cap comunicació de la conselleria d'educació i l'opinió majoritària dels docents contra l'acord ha estat ignorada completament pel Govern i pels partits polítics (PSOE-MÉS) que en formen part. Cap contacte ni formal ni informal des d'aleshores. Jo em deman què farien aquests partits si fos un govern del PP que no volgués ni negociar, que aconsellarien als portaveus dels docents fer...

Des de la convocatòria de la vaga alguns companys docents diuen que no faran vaga... La seva posició és molt respectable, evidentment cap professor vol fer vaga, però a tots ells els faria tres senzilles preguntes: estan d'acord en el fet que un conseller d'educació no vulgui negociar un acord rebutjat per la majoria de docents? Si contestau que no, Què faríeu per fer canviar l'actitud del conseller? Si el conseller fos del PP, feríeu el mateix? De moment cap dels companys als quals he demanat m'ha contestat concisament i clarament a aquestes preguntes. També he fet preguntes similars a polítics de MES i m'han remès a l'important que és que tinguin representació a les eleccions del 20 de desembre, a l'important que seran batalles futures contra el PP i Ciutadans... Jo no puc votar ni anar darrere de partits que donen suport a un conseller d'educació que ni tan sol vol negociar. No vull fer vaga i encara esper una reacció i una rectificació per part del govern del PSIB i MÉS, és fàcil només cal seure a negociar, però si no hi ha aquesta negociació, tinc molt clar que el meu lloc és al costat dels que he lluitat els darrers anys per millorar l'educació fent vaga el 15 de desembre.

Assemblea de Docents