Si hi ha una qüestió ha caracteritzat sobremanera l’actuació de l’executiu de José Ramón Bauzá és sens dubte la seva incapacitat o manca de voluntat de negociar, renegociar o fins i tot escoltar els col·lectius i persones afectats per les seves decisions.
La intransigència amb el col·lectiu docent n’ha estat una bona mostra, i només quan han trobat una oposició frontal i indubtable, com en el cas del col·lectiu sanitari o encara més concretament en el dels empresaris del lloguer de cotxes, s’ha conegut un canvi, una rectificació.
Aquesta setmana s’ha sabut que el projecte que preveia una línia d’altra tensió que travessava la serra de Llevant per unir Mallorca amb Menorca en l’aspecte energètic, serà reduït a la mínima expressió. El canvi de postura del Govern s’explica per la pressió organitzada, ràpida i contundent dels propietaris afectats. El perfil d’aquests afectats era del tot divers petits propietaris, grans latifundistes, rics, no tan rics, modests. A tots els unia un objectiu comú, la protecció de “la seva” terra. És un fenomen que ja hem tractat més d’una vegada en aquest article i que es coneix amb el nom de NIMBY (not in my backyard, no al meu corral de darrere). És curiós, però, que aquesta unitat, en aquest cas vestida amb les millors robes de la protecció del territori, no es donàs per exemple quan el Govern de Francesc Antich pretenia delimitar les zones de territori que formarien part del Parc de Llevant. Molts dels qui avui es declaraven acèrrims protectors del territori, no fa tant que es mobilitzaven en sentit contrari, en un intent malaltís de preservar les possibilitats d’explotació de les seves terres, que, d’altra banda, no foren mai qüestionades.
Des d’aquesta columna, no obstant això, ens felicitam d’aquesta batalla guanyada ara, però alhora expressam el desig que aquest combat hagi servit per establir els fonaments d’una acció continuada de protecció del territori, de tot el territori, independentment de si és o no propietat d’un o altre, sinó perquè el sentim com un bé col·lectiu. Caldrà veure si aquesta reacció ràpida, unitària i contundent es repeteix en circumstàncies diferents. Esperem que sí.