La música del vespre

La música del vespre

Sabeu què són, els raga? Són unes melodies

de l’Índia llegendària, que solien sonar

            per embaumar les hores

            del palau del soldà.

N’hi havia per als mesos de sol i de secades,

per al martell dels xàfecs, per al monsó ensopit,

per a l’alba, el midgia,

            el capvespre i la nit.

I mai cap sitarista no hauria tan vacu

de trencar la lligança de música i saó

tocant per primavera

            un raga de tardor.

Fins que un soldà voluble, qui sap si amb una amada

que el duia a les obagues de l’ànim taciturn,

            volgué començar el dia

            amb un raga nocturn.

El músic va invocar-li nissagues i nissagues

d’artistes que tocaven segons l’hora i el mes,

            i, abatut, va prostrar-se

            pregant perquè no ho fes.

Quan va acabar per veure que s’hi jugava el viure

va fer sonar les notes d’un raga vespertí.

            I el sol, que va sentir-les,

            va pondre’s, i a dormir.

(a partir del conte “Le raga du soir”, al volum de Jean-Claude Carrière Contes philosophiques du monde entier)