La guerra encén més el fogueró i és agafar l’olla per l’ansa que crema.

Article del nostre company Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Ja hi tornam a ser de bell nou a voler aficar el nas a casa d’altri, per arreglar a tirs i bombes les malifetes dels terroristes. No han bastat les males experiències recents de l’Irak, Líbia, Afganistan... i tantes anteriors en que en lloc d’esmolar es feren osques i ara venen les tornes. La història com a mestre de la vida té uns deixebles ben poc aprenents, que avui en dia encara volen arreglar al món acaramullant morts, que és com anar a cercar caragols sense roada i embolicar més la troca. 

Això no vol dir que els estats s’hagin de quedar mans fentes, contemplant la feta, hi ha molts de camins menys dolorosos per fer front al yihadisme. Admès que el coneixement i comprensió de la política, religió i societat del món àrab ens resulta un envitricollat  difícil d’esbrinar als europeus i que jutjam des de les nostres categories i valors, es fa necessari emprendre un vertader diàleg de civilitzacions. Pel mateix que acaban dir als primers à qui s’ha de demanar es posin al davant per encarar el terrorisme yhijadista són als propis caps del islamisme ortodox i pacífic, tant polítics, com religiosos i socials, amb un gran acord  d’enfrontar-lo ideològicament i desqualificar-lo, començant pels 22 països que arreplega la Lliga Àrab. Per altra banda és essencial rompre les línies de finançament que donen suport al yihadistes: donacions de Aràbia Saudí, Qatar..., el petroli de les zones que controlen de l’Irak i Síria i les màfies que el venen a altres països, els segrestes, la venda de objectes d’art; l’ofegament econòmic  minvaria molt la seva capacitat operativa. Per descomptat en tot això és important la acció dels serveis d’intel·ligència internacionals ben coordinats que han d’estar a l’aguait, amb el corresponent espionatge i infiltració.

Ja que bona part dels yihadistes que cometen actes de terrorisme a Europa són àrabs que hi han viscut, i molts d’ells nascut, ens toca plantejar-nos, com així atempten contra el país que els ha acollit? Segurament és que realment no s’han sentit vertaderament acollits, sinó més bé marginats i discriminat; havent fallat els mecanismes d’integració. Per tant, aquí també hi ha una tasca a fer i s’ha de cavar fondo per cercar l’arrel d’aquesta conducta criminal. Ja se sap, qui sembra cards, cull espines.

Tampoc estaria de demés recordar el nostre passat en que també es matava i es moria en nom de la religió i fa ben poc teníem monuments “a los caídos por Dios y por España.”

La guerra, que és el mateix que dir morts a balquena, no és una manera de solucionar el yihadisme, és finalment pegar coses a una rabassa, voler fer entrar el clau per la cabota i donar més arguments al terrorisme punyint el vesprer; és la moral del ull per ull, però deixant cecs a molts de civils innocents, com ho fa el terrorisme. Els morts tots valen igual, siguin europeus, negres o àrabs, tant si les ha matat un terrorista a tirs dins un bar, com si les mata una bomba des de un avió damunt les cases d’una població. A les guerres solen morir més civils innocents que polítics i soldats.