Were you but lying cold and dead...

Edicions de 1984 acaba de publicar el volum Yeats indòmit, una àmplia antologia de l'irlandès amb traduccions de Josep M. Jaumà. Com que pensava que era una ocasió que calia celebrar, n'he parlat al Núvol, en els termes encomiàstics que l'ocasió mereix. Això sí, m'he permès un retret, mig en broma: hi falta un dels meus poemes preferits de Yeats. És aquell, pertanyent a la seva etapa més deutora del simbolisme, en què l'amant desitja que l'estimada fos morta: "He wishes his Beloved were dead".

Encara em permetré una cosa més: oferir-vos-el, en aquest cas en versió meva. Que sigui la meva contribució al Yeats anostrat.

Voldria que la seva estimada fos morta

Ah si ja reposessis, freda i morta,

i els llums empal·lidissin, a ponent,

vindries amb el cap que s'inclinava

i jo duria el cap sobre el teu pit;

i diries mots tendres, mormolant,

perdonant-me, perquè series morta,

i no t'aixecaries, apressada,

tot i tenir un voler d'ocell salvatge,

car sabries que el teu cabell s'enreda

amb la troca d'estrelles, lluna i sol:

oh, tant de bo, estimada, que jaguessis

dessota les agrelles d'aquí al terra

i els llums empal·lidissin, un a un.