Himne nacional i ultracatalanisme

S'ha de reconéixer que, en certs ambients antisistema i en cercles de s'ultracatalanisme més radical, s'ha esdevingut un creixent sentiment contrari a tot allò que ells identifiquen com a espanyol, i per aquest motiu no mos ha d'estranyar que, quan aquests grups assalten es poder, vulguin eliminar qualsevol símbol que mos pugui recordar que formam part d'un pais que es diu Espanya.

Ho hem vist en diferents ajuntaments, com es de Barcelona, recentment a Palma de Mallorca, i es passat 19 de novembre a s'Ajuntament de Ciutadella, on es va aprovar eliminar s'interpretació de s'Himne nacional durant sa Festa de Sant Antoni.

De fet, sa bandera, s'himne nacional i ses imatges del Rei, solen ser es símbols habituals on aquests grups radicals descarreguen tota sa seva rancúnia. Però no només en açò, també sa llengua castellana sofreix sa fúria d'aquesta gent, i veim com aquesta llengua és arraconada en tots ets àmbits administratius, educatius, culturals i socials, a la vegada que reneguen de defensar ses nostres modalitats insulars des català.

Són es mateixos que volen introduir canals de televisió catalans, a costa de reduir sa qualitat d'emissió de sa nostra pròpia televisió IB3 i sense cap tipus de reciprocitat amb Catalunya. Noltros haurem de veure es programes de TV3, mentre que a Catalunya no es veurà IB3.

En es fons, tot respon a una estratègia, des de fa molts anys, ben dissenyada, per anar, poc a poc, reduint i eliminant qualsevol vestigi d'allò que mos uneix amb sa resta d'Espanya i, a la vegada, per accentuar tot allò que mos separa o diferencia.

En aquesta estratègia hi ha jugat un paper determinant sa pussilanimitat del PSOE. Un partit que a Balears ha perdut completament el nord i s'ha llançat a una carrera suïcida per demostrar que són més catalanistes que es catalanistes i més antiespanyols que ets antiespanyols.

També s'ha de remarcar sa utilització de ses escoles, per part des sectors ultracatalanistes, com a eix fonamental de sa seva politica adoctrinadora, a base d'anar inoculant es virus des catalanisme dins sa sang des nostros fills. En aquests moments, es sector docent està nodrint de quadres directius an es partits nacionalistes i independentistes, basta veure qui són es càrrecs públics de Més i d'on surten per fer-nos una idea de sa situació de colonització des radicalisme catalanista dins ses aules.

Aquests sectors de s'esquerra ultracatalanista no poden entendre que no hi ha cap incompatibilitat entre ser menorquí i espanyol. Que som espanyols perquè som menorquins. I que ses Festes de Sant Joan, per posar un exemple, són tan espanyoles com la Feria de Abril o ets San Fermins. Que sa nostra llengua és tan espanyola com sa castellana. No entenen que Espanya no seria Espanya sense noltros i que, per tant, noltros sóm una part imprescindible des nostro pais.

I no entenen tampoc que espanyolitzar no és castellanitzar, ni uniformitzar. Espanyolitzar és crear aquest sentiment d'unió entre tots ets pobles que conformen Espanya, dintre de sa diversitat. Espanyolitzar és defensar i potenciar, precisament, ses característiques particulars de cada poble, defensar unes diferències que mos enriqueixen a tots.

Es verí des catalanisme, en canvi, mos vol dividir. Cerca sa fractura social i sa ruptura de sa convivència. Vol malmetre s'estat de dret i tots ets avanços socials que hem aconseguit fins a dia d'avui.

Menorca, per desgràcia, ha deixat en mans d'aquesta gent moltes administracions, com és es cas des Consell insular o ets ajuntaments de Mahó, Ciutadella i Ferreries. Governs, tots ells, compartits pes Partit Socialista, qui, incomprensiblement, fa seguidisme també des postulats d'aquesta esquerra ultracatalanista.

Crec que ha de ser sa societat civil, es poble, sa ciutadania, qui ha d'aixecar sa veu davant aquest intent de divisió i ruptura social. No podem quedar de mans aplegades i hem de lluitar, dins des marc de sa llei, contra unes decisions arbitràries i contràries an es sentit comú i a sa bona convivència. Es poble no pot tolerar per més temps a uns governants sectaris i radicalitzats com es que tenim.