Biel Barceló: “Mai no havíem estat tan a prop d’aconseguir representació al Congrés”.

 Entrevistam el vicepresident del Govern i coordinador general de MÉS per Mallorca, que fa un repàs dels primers 100 dies de canvi i dels reptes que té per endavant la formació.

 Quina valoració fa d’aquests primers 100 dies del Govern del Canvi?

En faig una valoració positiva, perquè s’han duit a terme moltíssimes accions de les previstes en els #AcordsPelCanvi. Sobretot les mesures de caràcter social, de rescat a la ciutadania: la posada en marxa la renda social, accions d’ocupació juvenil, la recuperació de drets sanitaris per a tothom, aconseguir finançament en innovació i en eficiència energètica destinat a pimes per crear llocs de feina... són mesures positives que han marcat aquests primers 100 dies.

Vist amb perspectiva, pensa que el mandat ciutadà de canvi del passat 24 de maig s’està complint adequadament?

Anam fent passes endavant. Les expectatives son molt grans, i per tant les exigències són moltes; entenem que hi hagi gent que demana canvis profunds molt aviat. Ara bé, també s’ha de tenir en compte que no ens hem aturat de fer canvis: aquesta mateixa setmana hem presentat la llei de fosses, hi ha les fites de govern que acab de comentar... Anam avançant, però queda molta feina a fer, encara.

MÉS ostenta la Vicepresidència del Govern, la Presidència dels consells de Mallorca i Menorca, tindrà la Batlia de Palma durant dos anys, té una quinzena de batles arreu de Mallorca... És molta responsabilitat. MÉS sabrà fer-se gran?

En primer lloc, no és la primera vegada que governam. El fet de tenir experiències anteriors és un grau a favor nostre, a diferència d’altres formacions polítiques. D’altra banda, assumir aquestes responsabilitats suposa un sobreesforç no només a nivell personal i humà, sinó també com a organització, a l’hora de gestionar aquesta situació. MÉS hi està preparat. A més, hem aprofitat per eixamplar el nostre àmbit. Molta de la gent que hem acostat a les institucions i al projecte per fer feina amb nosaltres és gent que eixampla el projecte i obre l’espai de MÉS.

En educació, hem tornat a la normalitat?

A poc a poc, hi anam tornant. El fet de tenir 364 professors més és una passa important. I el fet d’haver arribat a un acord amb una part de la comunitat educativa, en aquest cas amb STEI-i i CCOO, s’ha de valorar positivament. Tampoc no hem de perdre de vista que també hi ha una part important (a la votació de l’Assemblea de Docents es va veure) que demana més rapidesa i més canvis. Per tant, encara queda molt de camí per recórrer.

En qualsevol cas, després de la derogació de la llei de símbols i de la derogació del TIL, i de posar damunt la taula una actitud de diàleg, voluntat de consens, 364 professors més, i un full de ruta clar en quant a recuperació de drets, queda clar que hi ha hagut un canvi radical respecte al que hi havia abans.

MÉS va signar els #AcordsPelCanvi amb el PSIB-PSOE i amb Podem. Com estan les relacions amb uns i amb els altres?

Amb el PSOE compartim el Govern, i actuam de manera molt coordinada. Aquest és un Govern que funciona com a tal, no és un regne de taifes (en èpoques anteriors sí que es podia haver donat aquesta imatge). La situació de Podem, que ha volgut quedar fora del Govern, sí que crea algunes disfuncions, que s’han d’anar corregint a base de xerrar molt. Entenc que Podem ha de cercar el seu paper fora del Govern, però evidentment en el que no hem de caure és en fer el joc a l’oposició i a la dreta. Podem ha de saber trobar el seu paper i el seu equilibri.

MÉS ja va advertir en el seu moment que calia un Govern que representàs els 34 diputats i diputades de la majoria de canvi. Ja pensàveu que podia passar el que està passant ara...

Efectivament, el nostre missatge, quan reclamàvem un Govern de 34 diputats, ara cobra rellevància, el temps ens dóna la raó. Crec que l’única alimentació que pot tenir el PP és precisament la que li pugui donar la situació parlamentària d’un dels partits (en aquest cas, Podem) fora del Govern.

En canvi, al Consell i a Palma la situació és diferent.

No s’hi donen aquestes divergències, perquè tot es parla i tot es consensua dins l’equip de govern, la qual cosa dóna fortalesa a aquests pactes.

Què pensa del fet que Podem reclami poder decidir via esmenes on es destinen 10 milions dels pressuposts de la CAIB per a 2016?

Entenc que Podem hi vulgui poder presentar algunes esmenes; però la situació ideal és parlar amb ells dels pressuposts, acordar-los amb ells, que ells comparteixin la responsabilitat de fer front a la situació difícil de les finances de les Illes Balears, i no que adoptin una posició còmoda com és voler esmenar els pressuposts des de l’oposició, sense assumir la responsabilitat que implica aprovar-los.

Entenc que des del Govern hem de ser flexibles a l’hora de negociar i acordar canvis i esmenes, però també hem de partir de la base que la situació de les finances de les Illes Balears és la que és. Sense el finançament adequat, tenim la situació que tenim.

Per què estam en una situació financera tan delicada?

El 0,3% de dèficit per l’any que ve que ens imposa l’Estat ens deixa molt poc marge, és una xifra inassumible. L’Estat sap que no podem assumir aquesta xifra, i ha estat incapaç de demostrar flexibilitat. Un Govern estatal, per cert, al qual li queden dos dies, perquè hi ha eleccions.

Per altra banda, el 2015 era l’any en què s’havia de revisar el finançament, i el Govern estatal ha estat incapaç de revisar-lo. Per tant, aquest ha de ser l’objectiu de 2016, sortir d’aquesta situació.

Què pensa fer el Govern per solucionar el problema del mal finançament?

Hi ha d’haver un gran front social, econòmic i polític, en què tots els sectors i els actors hi siguin i reivindiquin fermament una solució justa davant del Govern de l’Estat. Governi qui governi a Madrid, sigui quina sigui la formació o formacions polítiques que hi governin. És indispensable, hi hem de ser molt bel·ligerants. Perquè si no tenim un finançament adequat per als serveis públics de les Illes Balears, la situació del 2016, que serà difícil, es tornarà a repetir el 2017. I no la podem repetir al 2017.

Fa pocs dies vàreu presentar l’esborrany de l’Impost del Turisme Sostenible. És menys mediambiental que l’ecotaxa de l’any 2001, com diu el GOB?

És tant o més mediambiental. La prioritat de l’Impost del Turisme Sostenible és mediambiental, i les inversions que es puguin fer en zones turístiques es lliguen al turisme sostenible; inversions que amb l’ecotaxa del 2001 també existien, però no estaven condicionades a criteris de sostenibilitat. I, en qualsevol dels casos, el debat està obert perquè les diferents entitats i associacions puguin fer les seves propostes. Llavor dependrà també dels projectes que cada consell insular, o cada ajuntament, o el Govern, presentin. I entenc que el gruix d’aquests projectes han de tenir una prioritat mediambiental.

Quins projectes concrets es podran finançar amb els fons recaptats amb l’Impost del Turisme Sostenible? Posi’n alguns exemples.

Es podran finançar projectes de recuperació d’espais naturals: per exemple, de zones humides com Ses Fontanelles (si les aconseguim protegir d’una vegada per totes), o Son Bosc. També projectes de rehabilitació de patrimoni: per exemple, rehabilitar les nostres torres de defensa. Projectes d’eficiència energètica, per un menor consum energètic, o de mobilitat sostenible: per exemple, les nostres illes són l’escenari perfecte per desenvolupar projectes d’introducció de vehicles elèctrics. O projectes encaminats a millorar el paisatge, el territori i el patrimoni de la Serra de Tramuntana: marjades, tafones, etc... Poden ser projectes d’un abast molt ample i obert, que dependran de les institucions que els presentin i de la Comissió que els debatrà i els elevarà per a la seva aprovació definitiva.

La legislatura passada els hotelers redactaven les lleis turístiques del Govern. Han assumit que la situació ha canviat?

Efectivament, la legislatura passada el Govern només escoltava una part del sector. Nosaltres ara escoltam tots els sectors: no només els econòmics i turístics, sinó també els sectors socials, mediambientals, etc. Evidentment, també tenim en compte la veu dels hotelers, com una més. Una veu important, però una més d’entre totes les veus que escoltam. I les lleis les redacta el Govern, amb criteris d’interès general.

Què volen dir quan afirmen que el nou tribut servirà per “impulsar el turisme sostenible”?

Vol dir, sobretot, que volem canviar el paradigma que hem tingut fins ara. Volem un millor turisme. No es tracta d’aconseguir més xifres de turistes: això ja s’ha demostrat que no reverteix en una millora de la renda per càpita i en una major prosperitat compartida. Hem d’aconseguir un millor turisme, que sigui sostenible des del punt de vista territorial i mediambiental, i també que ajudi a la diversificació econòmica, que ajudi a impulsar altres sectors econòmics. Hi ha d’haver sinèrgies entre el turisme i la indústria agroalimentària, o la indústria cultural, per exemple, que ens han de dur a una situació econòmica més equilibrada que l’actual.

Aquest equilibri seria la base del nou model econòmic que necessita aquest país?

Sí, hem de redefinir l’actual model econòmic amb més indústria, millor turisme i aposta per les noves tecnologies i la innovació. Volem un nou model que aconsegueixi vèncer l’estacionalitat, la precarietat i la temporalitat. Totes les accions econòmiques d’aquest Govern han d’anar orientades a aquesta redefinició del model.

Quan podrem tornar a rebre les emissions del Canal 33/Súper 3 i el 3/24?

Esperam dins el mes de novembre poder donar bones notícies en aquest sentit.

Els propers dies es convocaran les eleccions generals del 20 de desembre. Segons l’enquesta que heu encomanat, quines possibilitats té MÉS de treure representació al Congrés dels Diputats?

Mai no havíem estat tan a prop d’aconseguir una fita històrica per una formació pròpia de les Illes Balears com seria obtenir representació al Congrés dels Diputats. No ha passat mai, sempre havien estat els partits estatals els qui havien monopolitzat aquesta representació. I és ben necessari que hi hagi una veu independent de Balears en el Congrés. Ens jugam molt en aquestes eleccions, perquè s’ha de decidir el model d’estat i el model de finançament, s’ha de decidir el Règim Especial Insular per les Illes Balears... Són temes en què una veu de MÉS serà imprescindible perquè aquestes qüestions es puguin resoldre en benefici dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, i no en funció dels interessos de partits que tenen la seva seu fora de les Illes Balears.

Per què finalment MÉS no concorrerà amb Podem en la candidatura al Congrés?

Perquè MÉS és un projecte que s’ha d’enfortir i que no pot estar supeditat a estratègies de partits estatals. Amb Podem, en aquests moments, podem tenir afinitats i coincidències en propostes concretes, però no hi compartim les estratègies, que ells supediten a una lògica estatal. Per ells l’objectiu és fer president en Pablo Iglesias; el nostre objectiu és defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

I al Senat, amb quina fórmula es presentarà MÉS?

Nosaltres pensàvem que en el Senat, on es trien pocs representants, havíem de cercar fórmules per aconseguir rompre el bipartidisme PP-PSOE, cosa que passava per propostes unitàries tant a Mallorca com a Menorca i a Eivissa i Formentera. Podem les ha descartades, amb l’excepció de Menorca. Per nosaltres és un error, perquè això és obrir el camí a què hi torni a haver representants exclusivament de PP i de PSOE. En qualsevol cas, si a Menorca hi ha aquesta possibilitat, els companys de MÉS per Menorca l’estudiaran.

Quin paper haurà de tenir els futurs diputats o senadors de MÉS en un Congrés en què, segons les enquestes, se certificarà el final de l’hegemonia del bipartidisme PP-PSOE?

Hi tindran un paper molt important, perquè ens hi jugam moltes coses. Com ja he dit, ens hi jugam el model de finançament autonòmic, el Règim Especial Insular de les Illes Balears, també el sistema de gestió aeroportuària (on nosaltres defensam la cogestió)... i el model d’Estat. En aquest sentit, les forces sobiranistes que tinguem representació en el Congrés hi tindrem una veu important. Es parla molt de PP, PSOE, Podem i Ciutadans, però cal no oblidar el pes del pol sobiranista, que inclou representants de Catalunya, País Basc, Galícia, País Valencià, Navarra, Canàries... i aquí també hi hem de ser les Illes Balears. Aquest serà un pol molt important que ha de plantejar avanços cap a un model d’Estat plurinacional, en què es reconegui el dret de decidir, diferent del model que defensen els partits d’àmbit estatal.

Quin balanç li agradaria fer d’aquesta legislatura?

Al final d’aquesta legislatura m’agradaria poder dir que hem pogut complir amb els #AcordsPelCanvi. Aquests acords recullen gran part del programa amb què MÉS es va presentar a les eleccions del passat mes de maig, i per tant si al final de la legislatura podem dir que hem complit amb la major part d’aquest programa podrem dir que haurà valgut la pena, i que haurem fet bé la nostra feina.

Cal remarcar que és un programa per a quatre anys, no es pot fer tot en el minut 1. I també és un programa que ha de tenir continuïtat amb quatre anys més per poder seguir avançant en les mesures socials, en participació i transparència, en la redefinició del model econòmic... Per tant, un altre gran èxit seria tornar a guanyar la confiança de la ciutadania per continuar aplicant aquestes polítiques durant la propera legislatura.