Catalunya dins el nou mapa mundial (2).

   Catalunya dins el nou mapa de la geopolítica mundial (2).

    Aclariment inicial:  Per inèrcia social, els intel·lectuals catalans, així com la població catalana en general, reben la informació periodística  dels mitjans de comunicació espanyols ( i francesos, a la Catalunya-Nord); la reben i la donen per bona a aquesta informació, en general.  S'ha de veure que els grans mitjans de comunicació són propietat de les Corporacions capitalistes, i que els estatals depenen de la voluntat política dels governs (governs que actualment són vassalls de l'imperi ianqui).  Per altra part, aquests mitjans trameten la informació que reben de les agències ''occidentals'' de notícies, agències sotmeses a la voluntat política de Washington.

    Certament, per sort, l'accés a Internet ha trencat el monopoli informatiu de les grans agències i dels organismes manipuladors dels Estats capitalistes. Però, tot i així, els catalans, majoritàriament, queden atrapats dins les xarxes informatives.

     Aquest estat general de deficiència informativa determina que el discurs sobiranista català (els diversos discursos) faci brindis al sol i deixi de banda la qüestió bàsica, la de l'encaix de Catalunya dins el mapa de la geopolítica mundial.

      Tesi: La qüestió bàsica d'un projecte  d'independència nacional consisteix en aconseguir el suport decidit de les grans potències enfrontades a la nació opressora.

    I, més concretament, en relació al suport internacional que pot ésser a l'abast dels catalans, vegeu els enunciats següents.

   Al moment  present, Washington i la Unió Europea fan públic el seu suport al govern espanyol tot declarant que Catalunya (Catalunya-Principat) no té dret a l'autodeterminació.

     Les potències imperialistes posen en ridícul el discurs europeista del tàndem Mas-Jonqueres. Segons aquest  estrambòtic discurs,  el suport d'Europa al projecte català s'aconseguirà donant a conèixer la realitat nacional de Catalunya (Catalunya-Principat) per mitjà d'un exercici pedagògic. Aquests pedagogs catalans fan com si no sabessin que les agències d'espionatge (''d'intel·ligència'', els anomenen) dels imperis trameten informació constant i precisa de tot allò que s'esdevé a Catalunya Sencera.

    Tesi: No és per mitjà de la pedagogia que els catalans (del nord i del sud) aconseguiran la independència.

    Tesi: La via independentista catalana passa per trencar el marc geopolític actual en el que està inserida. Aquest marc és la Unió Europea.

     Certament, un hom pot pensar que l'actual desafiament del sobiranisme català serà esclafat pels poders de l'Estat espanyol (poders que són una deriva de la trama franquista). Però aquest pensar tan ''raonable'' no copsa l'autèntica dimensió del ''conflicte sobiranista català''. L'actual desafiament no s'ha de veure a la manera ''irlandesa''. El marc del moviment independentista català  va més enllà del conflicte directe amb l'Estat espanyol.

       L'actual independentisme català s'ha d'entendre com a formant part de la rebel·lió de les amples masses treballadores que es dóna arreu de la major part d'Europa. La revolta catalana ( com a ''cop d'Estat'', l'ha definit En Garcia-Margallo, el ministre espanyol d'afers exteriors) s'emmarca  al costat dels diversos moviments de revolta popular d'Europa (A l'Espanya estricta, el principal moviment de revolta popular es conforma al voltant de Podemos).

      En Mas, en tot moment, fa declaracions europeistes, però s'ha vist que els governs europeus veuen l'independentisme català com una amenaça al seu sistema de domini.

     Es pot observar que a la major part dels Estats d'Europa hi ha amples moviments sobiranistes confrontats al sistema de domini del capitalisme neoliberal. Són moviments sobiranistes en el sentit més ample; les amples masses reclamen que es faci efectiva la voluntat de les classes populars. Són moviments de distint signe, tant de dreta com d'esquerra, tots ells euroescèptics quan no partidaris d'abandonar la Unió Europea. 

    Per entendre la cosa: Els mitjans de les Corporacions no perden ocasió de subratllar que el Front Nacional de França és un partit racista i d'extrema dreta; però quasi sempre s'obliden de dir que aquest partit reclama la sortida de França de la UE i de l'OTAN com a punts essencials del seu programa (Per veure el tema a fons, podeu baixar el meu post Na Marine Le Pen espanta N’Hollande i En Sarkozi).

    O sigui que es pot fer veure als catalans escèptics que l'actual moviment sobiranista català no va en solitari, sinó que és un exemple més de la gran onada sobiranista de les classes treballadores europees. És en aquest nou mapa que se situa Catalunya (Catalunya Sencera).

    Per altra banda, s'ha de considerar que el nou mapa d'Europa (on figurarà el nou Estat català) estarà inscrit dins el nou atlas mundial, atlas que representarà un món multipolar.

   Actualment, la Unió Europea i l'OTAN són instruments de domini de l'imperi ianqui. O sigui que els Estats de la UE són Estats vassalls; i els governs d'aquests Estats són governs titelles de Washington.

       Hi ha una única confrontació mundial, la que es fa entre l'imperi ianqui (amb el seu bloc de països vassalls) i els països que s'oposen a un món monopolar. És una gran diversitat de països entre els quals sobresurten Rússia i la Xina com a grans potències oposades a l'Imperi (A l'Orient Mitjà, l'Iran ha esdevingut el principal nucli de resistència contra els designis de l'Imperi).

    Des de la fi de l'URSS, Washington manté una estratègia de domini mundial que es basa en el seu poder militar i en la capacitat d'intervenció de les seves 16 agències d'intel·ligència (agències de guerra oculta que disposen de capacitat per provocar conflictes als països els governs dels quals es mostren dissidents a l'estratègia imperial).

     Vegeu la tesi: Malgrat les exorbitants despeses militars, l'Imperi està abocat a la seva fi pròxima.

      La fi pròxima, vegeu l'esquema:  Mentre l'àrea central de l'Imperi (els EUA i la UE) han entrat en un procés de crisi econòmica i social, la major part de països d'Amèrica, Àsia  i Àfrica   ha dut a terme un alt creixement econòmic.

      O sigui, el creixement industrial d'aquests països determina necessàriament la disminució de la capacitat industrial dels països considerats líders.    Com a indicador de la situació actual, es pot veure que la Xina  i Corea disposen de les drassanes més actives i de major tecnologia a nivell mundial, de manera que les drassanes dels Estats Units i d'Europa  són a punt de desaparèixer.

    Per veure el tema a fons sobre la disparitat del creixement industrial podeu baixar la web  La Xina, primera potència mundial, molt per sobre dels Estats Units.

    D'això vist fins ara en poden extreure un enunciat general que fa:  El desplegament  de les noves grans potències econòmiques ha determinat que l'Àsia torni a ser el centre del món, però s'ha de concloure que el poder econòmic de les noves potències es traduirà en poder polític. 

     D'acord amb això, s'ha de preveure que l'establiment del nou ordre mundial multilateralista és imminent. Serà la fi de l'Imperi  (Si de cas, si hi ha d'haver un nou imperi - més civilitzat - serà el nou Imperi del Mig).

    S'ha de suposar que el temps corre ràpid. Que en cinc anys (d'ara al 2020), el creixement econòmic de la Xina  (en torn al 6.5 %) i de les altres noves potències econòmiques ha de fer palès el fracàs absolut de l'estratègia bel·licista de Washington.

      Amb la Unió Europea com a instrument de domini de Washington, els Estats de la Unió, mancats de vertadera sobirania, es troben incapaços de fer front a la crisi econòmica i social que els tenalla.

   Últim enunciat: La desfeta de la Unió Europea, comportarà la fi de l'imperi espanyol. Serà llavors que Catalunya Sencera es podrà constituir en Estat  sobirà.