Rhinoceros (el naufragi)

En l'article que vaig publicar dissabte a l'AraBalears, us parlava del majestuós rinoceront d'Albert Dürer.

El que no hi explicava, però, és que, arribat a Portugal, encara el varen embarcar cap a Roma i...

Bé, aquí ho teniu, en versió seva in  en vers.

Rhinoceros

       Estret de Portovenere, gener de 1516
 

Sóc un rinoceront, i qualsevol
que no sigui un virrei cap de fesol
 
pot veure que, amb la còrpora que duc,
no em plaurà que em recloguin dins un buc.
 
Quin malson, aquells mesos de maror,
de portar engrillonat cada garró!
 
I tot pel disbarat colonial
de dur-me des de l’Índia a Portugal!
 
I després, el monarca té el rampell
de tornar-me a embotir dins d’un vaixell.
 
Mar endins, m’assebento que el nou pla
és dur-me de regal al Vaticà.
 
És llavors quan em dic: -Aquest fustam
no aguanta un contraatac del meu banyam!
 
Moriré amb dignitat, i me’n duré
un botí de carnús de mariner.
 
I els llibres parlaran, m’és ben igual,
d’un naufragi per mor d’un temporal.