El democràtic és negociar un acord.

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

Una vegada més el passat dijous l'Assemblea de Docents va donar una nova lliçó de democràcia, transparència i participació en els representants de la vella política, siguin partits o sindicats. 4.818 docents vam votar en 190 centres i el 68,68% el vam fer en contra de l'acord signat per la Conselleria amb l'STEI i FECCOO.

El portaveu del govern després de conèixer el resultat de la consulta de l'Assemblea va parlar de la legitimitat democràtica de l'acord. Quina legitimitat és aquesta d'un acord rebutjat per la majoria dels docents i que a la seva ratificació, a la taula sectorial d'educació, només va tenir el suport d'ANPE i va ser rebutjat per tres dels sis sindicats amb representació. La comparació de la feina i el resultat de l'Assemblea de Docents amb els sindicats signants és prou significativa; aquests no han convocat cap assemblea durant tota la negociació, evitant que l’afiliació crítica amb l’acord pogués dir la seva, i per ratificar l'acord van realitzar una enquesta telemàtica a les seves bases. FECCOO, que en moltes ocasions ha criticat l'opacitat de la Conselleria, no ha donat cap informació pública dels resultats de la seva enquesta, i puc dir que coneix afiliats que no han estat consultats. Respecte a l'STEI van votar 366 afiliats dels quals 102 van votar en contra de l'acord. La legitimitat democràtica no és una patent de cors que s'aconsegueix cada quatre anys a les eleccions i, després del resultat de la consulta del passat dijous, parlar d'aquesta legitimitat és simplement una fal·làcia, una més de totes les que hem escoltat durant aquests mesos.

Respecte a la lamentable posició del Conseller d'educació ja és hora que deixi de fer declaracions buides de contingut; que està obert a dialogar i escoltar, només faltaria, a la vegada que diu que l'acord rebutjat per la majoria dels docents, és un acord tancat i només s'ha de desenvolupar a través de la Taula Sectorial d'Educació. Aquestes declaracions em recorden a quan la imputada consellera Camps deia que estava oberta a la negociació però que el TIL no es tocava. El que ha de fer el conseller ara és negociar per revisar l'acord. No demanam res que no sigui als programes electorals dels partits governant, és cert que la situació econòmica és delicada, no només per la crisi sinó en gran part gràcies a l'espoli que patim a les Illes i del qual en són corresponsables el PP i el mateix PSOE. És clar que els programes socials tenen prioritat, encara que PSOE i PP van modificar la Constitució per prioritzar el pagament del deute i que fa la impressió que aquest govern tampoc serà el que canviï el nostre model econòmic i eviti la creixent precarització de la població, però el que demanam és un percentatge. L'acord proposat per la Conselleria suposa un increment d'un paupèrrim 0,1 del PIB del pressupost d'Educació, arribant al 3,2%, el que segueix mantenint a les Illes allunyades de la mitjana estatal, entorn del 4%, i del compromís electoral dels partits governants que parlaven d'un 5%. És urgent fer un pla de xoc sobretot en elements que afecten directament en l’educació de l’alumnat com les aules massificades. Perquè l'educació no és una despesa sinó una inversió, la millor que es pot fer.

No volia finalitzar aquesta opinió sense fer referència al trist silenci de MES a aquest tema, es veu que han amagat les samarretes verdes ben en el fons de l'armari. I ara ens voldran fer creure que si els votam el 20 de desembre, reivindicaran a Madrid el que no són capaços de fer aquí, difícil de creure.