Anarcoefemèrides
del 17 d'octubre
Esdeveniments
Image may be NSFW.
Clik here to view.
-«Die Reaction in Deutschland»: Entre el 17 i el 21 d'octubre de 1842 Mikhail Bakunin, sota el pseudònim de Jules Elysard, publica en els números 247 a 251 del periòdic de l'esquerra dialèctica dels joves hegelians Deutsche Jahrbücher für Wissenschaft und Kunst (Anuaris Alemanys sobre Ciència i Art) de Leipzig (Saxònia, Alemanya), editat per Arnold Ruge, l'assaig «Die Reaction in Deutschland. Ein Fragment von einem Franzosen» (La reacció a Alemanya. Apunts publicats per un francès). Aquest fonamental escrit del revolucionari rus, establert aleshores a Dresden, marca el pas d'un Bakunin purament filosòfic i especulatiu a un Bakunin apassionat per la participació activa en els moviments sociopolítics d'aleshores. Criticat per alguns companys de ser un text massa abstracte, l'assaig fa servir el llenguatge hegelià per justificar un concepte de revolució política i social permanent. Les crítiques de Bakunin van dirigides contra els «contemporitzadors», que prenien una posició intermèdia entre els conservadors («positivistes») de l'status quo i els radicals («negativistes») que s'oposaven al sistema. Malgrat la vaguetat i la fraseologia filosòfica, l'assaig és una crida a la revolució social, a la realització de la llibertat humana com a fi suprem de la Història i a l'afirmació de la fe en la capacitat revolucionària de les classes baixes de la societat. La frase final de l'assaig «Die Lust der Zerstörung ist zugleich eine schaffende Lust!» (El plaer per la destruccióés també un plaer creador!) el feu famós en els cercles revolucionaris d'arreu d'Europa. La resvista Deutsche Jahrbücher für Wissenschaft und Kunst fou suprimida el gener de l'any següent en gran part per les repercussions que havia tingut l'article de Bakunin.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Manifestació contra l'execució de Ferrer i Guàrdia: El 17 d'octubre de 1909, a París (França), una nova manifestació de protesta contra l'execució del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia reuneix 60.000 persones que marxaran de la plaça de Clichy fins a la Concòrdia, tot cantant La Internacional i proferint crits de venjança contra la monarquia espanyola i contra Antoni Maura.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Surt Pueblo Libre: El 17 d'octubre de 1936 surt a Sueca (Ribera Baixa, País Valencià) el primer número del setmanari anarcosindicalista Pueblo Libre. Órgano de la Federación Local de Sindicatos Únicos. Portavoz de la CNT-AIT. Trobem articles de José Consuegra, Ezequiel Endériz i José Huet, entre d'altres. A partir del número 69 canviarà de capçalera. En sortiren, almenys, 77 números, l'últim el 19 de febrer de 1938.
Pueblo Libre (1936-1938)
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Surt Ruta: El 17 d'octubre de
1936 surt a
Barcelona (Catalunya) el primer número del setmanari
anarquista Ruta. Órgano de las
Juventudes Libertarias
de Cataluña. Era continuació de Libre
Juventud. Aquest primer número portava la cita:«Aprèn a autodeterminar-te.És la millor arma contra els tirans.». Va estar
dirigit per Manuel Pérez, Fidel
Miró, José Peirats Valls, J. Santana Calero,
Benito Milla i Benjamín Cano Ruiz.
La redacció de la publicació radicava a la«Casa CNT-FAI» de la Via Laietana de
Barcelona. La seva línia editorial s'oposà a les
posicions reformistes i a la
política col·laboracionista amb els governs
republicans de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), sobretot enfront del Comitè
Nacional, i de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) durant la
guerra civil. Trobem articles
d'Agraz, Felipe Alaiz, Allué, Jaume Balius, Lluís
Baró, Joan Bes, José Blanco,
Borrell, Mariano Briones, Severino Campos, Benjamín Cano
Ruiz, Soldedad
Estorach, Fontaura, Amador Franco, Elías García,
Ginés García, Pepe García,
García Cristóbal, Miguel García
Igualada, Gatell Comas, Grunfeld, M. Guillamet,
Félix Martí Ibáñez,
Gastón Leval, Lipiz, A. Menéndez Caballero, Delso
de
Miguel, Fidel Miró, Armando del Moral, Higinio Noja Ruix,
Antonio Ocaña, Josep
Peirats Valls, Carmen Pijoan, Carmen Quintana, J. Riquer Palau,
Pipán, Manuel
Rodríguez, Vicente Rodríguez García,
Federico G. Ruffinelli, Lucía Sánchez
Saornil, Luisa de Santamaría, J. Santana Calero, Liberto
Sarrau, Germinal
Sentís Biarnau, Ramon Sentís, Ángel
Tobeñas, etc. Va ser suspès en diferents
ocasions per les autoritats republicanes. En sortiren 83
números, l'últim el 5
de novembre de 1938, que va ser suspès definitivament per la
Delegació d'Ordre
Públic. però va tenir molts errors en la
numeració –el número 64 (29 d'abril de
1938) apareix erròniament com el número 39 i
així continua la numeració fins el
número 83 que apareix en realitat com el número
58, per aquest motiu alguns
números es repeteixen. Posteriorment, durant la dictadura
franquista, la
capçalera es publicà clandestinament a Barcelona
en diverses ocasions: entre
1946 i 1947, esporàdicament en 1948 i entre 1955 i 1958. A
França (Marsella,
Tolosa de Llenguadoc i París), entre 1944 i 1953,
sortí la mateixa capçalera
com a òrgan de la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries (FIJL), però
finalment va ser prohibida per les autoritats gal·les i
sortí posteriorment
entre 1964 i 1966 a Brussel·lès
(Bèlgica). Després de la mort del dictador
Francisco
Franco, Ruta es tornà a
editar a
Barcelona entre 1979 i 1982, i entre 1988 i 1989.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Homenatge a
Cortiella: El 17 d'octubre de 1937 se celebra a l'Ateneu
Juvenil Llibertari
(AJL) de la II Zona de Barcelona (Catalunya), radicat a la
plaça de Catalunya,
una «sessió necrològica»
d'homenatge a la memòria de l'escriptor llibertari
Felip Cortiella i Ferrer, que havia mort l'estiu d'aquell any. Amb
aquest acte,
organitzat per la Secció de Cultura i Propaganda de l'AJL,
es pretenia que
l'escriptor servís com a exemple a imitar per la«joventut catalanista» i
l'«element femení».
Felip Cortiella i
Ferrer (1871-1937)
Image may be NSFW.
Clik here to view.
Naixements
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Edouard Marpeaux: El 17 d'octubre de 1866 neix a Fraisans (Franc Comtat, Arpitània) el sindicalista i anarquista expropiador Edouard Aubin Marpeaux. Assidu a les reunions anarquistes, fou secretari de la Cambra Sindical dels Estampadors en Metall de París. També milità en la«Lliga dels Antipatriotes», en la «Cloche de Bois» --grup activista d'antipropietaris fundat per l'anarcoindividualista«il·legalista» Vittorio Pini que s'encarregava de fer discretament la mudança dels companys que no podien pagar els propietaris i marxaven sense liquidar els lloguers-- i en el grup expropiador de Pini. El 17 de novembre de 1893, quan retirava el correu de la banda de Poulain, de la qual era encobridor, a l'oficina postal del vintè districte parisenc, apunyalà de mort l'agent Colson en fugir del parany que la policia li havia ordit. Detingut, fou jutjat el 28 de febrer de 1894 i, malgrat les seves refutacions, fou condemnat a les colònies penitenciàries a perpetuïtat. Edouard Marpeaux va morir el 23 d'octubre de 1894 a les Illes de la Salut (Guaiana Francesa) arran de la repressió desencadenada per reprimir un motí que havia esclatat dos dies abans i on moriren finalment 10 presidiaris anarquistes més (Jules Léauthier, Pierre Meyrues, Benoît Chevenet, Charles Achille Simon, etc.).
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Napoléon Dubois:
El 17 d'octubre de
1881 neix a Belleville-sur-Meuse (Lorena, França)
l'anarquista Napoléon Pierre
Dubois, conegut com Eugène.
Obrer
miner a Chavigny (Lorena, França), destacà com a
orador en reunions públiques i
vagues. Cap el 1905 es relacionà amb Boudoux i Blanchard. El
30 d'abril de 1907
va ser detingut arran d'unes declaracions a favor de Georges Yvetot i
contra la
policia durant una reunió portada a terme tres dies abans a
Neuves-Maisons
(Lorena, França); jutjat, el 8 d'agost va ser condemnat per
l'Audiència de Nancy
(Lorena, França) a sis mesos de presó per
aquestes declaracions. L'octubre de
1908 va ser acomiadat de la mina per repartir el periòdic
anarquista La Mère Peinard.
Réflecs hebdomadaires d'une
lavandière, publicat a Le Parc de Saint-Maur
(Saint-Maur-des-Fossés, Illa
de França, França); aquest periòdic va
ser fins i tot criticat per determinats
cercles anarquistes per la seva vulgaritat. El 10 de gener de 1909
publicà a
Longwy (Lorena, França) l'únic número
que sortí del periòdic L'Éveil
Social. El març de 1909, amb la
documentació militar de son germà
Félix, viatjà arreu buscant feina. Finalment
s'establí a París (França), on
treballà de terrelloner i s'afilià al sindicat
del seu ram.
***
Clik here to view.
- Maurice Hallé:
El 17 d'octubre de
1888 neix a Oucques (Centre, França) el poeta i cantautor
anarquista Maurice
Marie Eugène Hallé. Son pare era un mestre
carreter i forjador, Isidore Hallé (Chassepot),
i sa mare, Marie, regentava
un modest hostal. Amb 13 anys començà a treballar
al taller de son pare i dos
anys després, seguint l'exemple d'uns cosins que havien fet
fortuna,
s'instal·là a París, on
treballà de cambrer; però no pogué
suportar aquesta
feina, ja que no li deixava temps per a llegir ni per a instruir-se, i
tornà
amb son pare. Al seu poble esdevingué membre del
Comitè de Festes, del qual va
ser nomenat tresorer, i del grup «Gàs d'cheu
nous», que arreplegava joves que
es consideraven poetes. En 1910 aconseguí publicar una
plagueta de versos, Au pays où
qu'on parl' ben. Recueil de
monologues beaucerons, estampada a la Impremta Obrera de
Vendôme. Els
diumenges cantava als cabarets de la regió, però
els seus versos satírics no
van ser gaire apreciats pels pagesos de la contrada que el consideraren
un
arrogant i abandonaren el taller de son pare, tant que aquest
hagué de plegar.
Després de la mort de sos pares, retornà a
París, on entaula amistat amb altres
cantautors, especialment Paul Besnard, que el van ajudar i
començà a cantar
pels cabarets parisencs. Alhora, freqüentà els
cercles llibertaris, fet pel
qual va ser perseguit per la policia i empresonat en diverses ocasions.
En 1913
començà a col·laborar amb«La Muse Rouge», una societat de cantautors
composta
per poetes i cantants revolucionaris, i les seves cançons es
publiquen en
diversos periòdics proletaris (La
Guerre
Sociale, La Bataille Syndicaliste,La Chanson du Peuple, La
Vache Enragée, La Muse
Rouge, etc.). Durant la Gran Guerra va ser llicenciat per
la seva salut deficient i continuà actuant als cabarets
(«Théâtre de
Montmartre», «Caveau de la
République», «Lapin agile»,«La Bolée»,«Quat'z-Arts», «Noctambules»,
etc.), cantant contra la guerra i les injustícies
de tota casta. El 18 de maig de 1917, amb Roger Toziny,
llançà el setmanari
satíric La Vache Enragée
i dos anys
després fundà el cabaret «La Goguette
de la Vache Enragée», que acabà
establint-se a la plaça Constantin-Pecqueur de Montmartre i
fou un lloc molt
freqüentat per artistes i literats. Aquest cabaret
també era la seu de
l'ajuntament de la «Comuna Lliure de Montmartre»
que creà amb el pintor Jules
Depaquit i de la qual va ser nomenat alcalde. En 1921, amb el poeta
Roger
Tozini, creà la «Foire aux
Croûtes» (Fira dels Mamarratxos),
exposició de
pintura a l'aire lliure. Aquest mateix any, publicà el
recull de poemes Par la grand'route et les
chemins creux.
El 19 de desembre de 1922 es casà amb Marceline Veschambre (Marguerite). En aquesta època
va fer una
gira artística arreu de França i de
Bèlgica. En 1928, després d'un procés
judicial amb la propietària del local, va ser expulsat del
seu cabaret i acabà
treballant com a corrector en el Journal
Officiel. En 1935 publicà Les
laveuses,
poésie beauceronne i en 1942 Les
oeuvres
de Maurice Hallé. Darrièr'la ch'vaille,
poésie beauceronne créée par l'auteurà
la Vache enragée, au Coucou, et par Lucie Touchais dans les
cabarets.
Després de l'Alliberament, encara actuà a
diversos cafès cantants, com ara«Baltó», al carrer Custine, o«L'Acropole», a prop de la Porta d'Orleans.
Altres obres seves són Poésies
beauceronnes (1934), J'veux pas
qu'tu
t'marises, récit beauceron (1937), Prière
d'un p'tit alo au p'tit Jésus (1942), entre
d'altres. Maurice Hallé va
morir el 6 de febrer de 1954 al XIII Districte de París
(França). Un carrer
d'Oucques porta el seu nom.
Maurice Hallé (1888-1954)
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Henri Cottin: El
17 d'octubre de 1901
neix a Compiègne (Picardia, França) l'anarquista
Henri Cottin. Treballava d'obrer
torner a la fusteria Decauville, al carrer Lecourbe de París
i vivia amb sos
pares al número 59 del carrer de la Convention de la capital
francesa. Des del
1918 milità en el moviment anarquista parisenc. Quan son
germà, l'anarquistaÉmile Cottin (Milou),
intentà assassinar
el febrer de 1919 Georges Clémenceau, president del Consell
de Ministres
francès, va ser interrogat. Durant els anys vint fou membre
de la Unió
Anarquista (UA) del XV Districte de París
(França). El 2 de juny de 1921 va ser
absolt, juntament amb altres 14 joves companys anarquistes i
comunistes, pel XI
Tribunal Correccional de París del delicte de«distribució de pamflets
antimilitaristes».
El 4 d'abril de 1923, amb Fernand Sornin i la companya Valtat,
llançaren
pamflets anarquistes durant la representació de Werther a
l'Òpera-Còmica de París; processats el
setembre d'aquell
any per aquesta acció, la causa va ser finalment
sobreseguda. Durant la Guerra
Civil espanyola conduí amb Pierre Odéon camions
d'avituallament del Comité pour
l'Espagne Libre (CEL, Comitè per Espanya Lliure) fins a
Barcelona i Llançà
(Catalunya). Durant la II Guerra Mundial formà part de la
Resistència contra
l'ocupació nazi i tingué el grau de tinent de les
Forces Franceses de
l'Interior (FFI). Membre de la xarxa de sabotatge«Roberte» (Raymond Fiolet,
Georges Devigne, Albert Ledoux, Paul Mouton, etc.), Henri Cottin va ser
abatut
per una ràfega de metralladora de la Gestapo el 12 de juny
de 1944 durant una
acció de sabotatge en un post de guardaagulles a Belleu
(Soissons, Picardia,
França) de l'estació de Soissons. Associacions
d'excombatents i exmembres de la
Resistència li han retut homenatges en diverses ocasions i
un carrer de Belleu porta
el seu nom.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Pano Vassilev: El 17 d'octubre de 1901 neix a Lovetch (Lovetch, Bulgària) el militant anarcosindicalista Pano Vassilev. Fill d'un blanquer pobre, el 7 de novembre de 1920, per fugir de l'atur i de la misèria, emigra amb el seu company anarquista Boris Chivatchev a l'Argentina, on, durant quatre anys, freqüentarà els anarcosindicalistes de la Federació Obrera Regional Argentina (FORA). De tornada a Europa en 1924, roman un temps a França abans de retornar al seu país, a Sofia. A partir de 1926 militarà activament en la difusió de les idees anarcosindicalistes, ja sia per escrit, amb la creació de revistes i periòdics, ja sia per la paraula, com a orador i conferenciant. Del 16 al 21 de juny de 1931, a Madrid, representarà el seu país en el IV Congrés de l'AIT. El 13 d'abril de 1933 a les 19 hores, enmig d'un carrer de Sofia (Bulgària), quan portava els pasquins del Primer de Maig que havia anat a recollir a la impremta, va ser assassinat per un membre de la policia del règim«democràtic» de Grigorov. És autor d'un interessant estudi sobre La idea dels soviets. Origen i desenvolupament (1933).
Pano
Vassilev (1901-1933)
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Conxa Pérez: El 17 d'octubre de 1915 neix a Barcelona (Catalunya) la militant anarquista Concepció Pérez Collado (Conxa Pérez). Filla de Joan Pérez Güell, militant anarcosindicalista analfabet que va restar pres a la presó Model durant la dictadura de Primo de Rivera, va començar a treballar als 13 anys en una fàbrica tèxtil i després en una impremta. Quan va proclamar-se la República va començar a militar en el moviment llibertari. Va freqüentar l'Ateneu Llibertari«Agrupació Cultural Fars» a l'avinguda Mistral de Barcelona i va ingressar en les Joventuts Llibertàries, en el Sindicat d'Arts Gràfiques de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (grups «Sacco i Vanzetti», primer, i «Siempre Adelante», després). Va intervenir en la insurrecció anarquista de 1933, enquadrada en el«Moviment 8 de gener» de Joan García Oliver, i va acabar empresonada cinc mesos a la presó de dones d'Amàlia per amagar la pistola d'un company al pit, temps que va aprofitar per llegir moltíssim. Cap al 1935 va ser membre de l'Ateneu Humanitat de les Corts i de la seva escola autogestionària«Élisée Reclus», muntada per Félix Carrasquer. En juliol de 1936 va combatre l'aixecament feixista a Barcelona, participant en els assalts de la caserna de Pedralbes i de la presó Model. Immediatament després va sortir al front d'Aragó (Zaida, Belchite, Quinto) com a miliciana enrolada en la Columna Ortiz, on va romandre mig any. De tornada a Barcelona va treballar als menjadors populars de la Maternitat i després va retornar al front (Almudévar) incorporada en el grup de Carlo Rosselli. Novament a Barcelona, va fer feina en una fàbrica d'armes a Sants i participa en el seu Consell de Fàbrica. Durant els Fets de Maig de 1937 va ser ferida. Quan va caure la República va passar a França via Girona i Portbou, para realitzar un recorregut per tot el territori francès (a prop de la frontera amb Bèlgica, Argelers, Marsella, als castells de Reinarda finançats pel Govern mexicà, Montgran...). El setembre de 1942 creua la frontera espanyola amb un fill de tres mesos, que havia tingut a l'hospital dels quàquers nord-americans de Marsella, fruit de la relació amb un metge socialista al camp d'Argelers que va marxar a la França ocupada. Durant la postguerra tenia la parada del duro al mercat de Sant Antoni, on ajudava els presos de la CNT que sortien de la presó i participava activament en el grup clandestí cenetista que es reunia al bar Los Pajaritos de la Ronda de Sant Pau. Va col·laborar en l'Associació de Veïns del Raval de Barcelona durant els anys setanta i en la Transició va participar en l'organització del Sindicat de Comerç de la CNT, ja que regentava una botigueta de bijuteria. A partir de 1999 formarà part de l'agrupació «Dones del 36», realitzant xerrades als instituts d'ensenyament. En 2004 va participar en «La Ruta de l'Anarquisme», organitzada per Turisme Tàctic. Ha intervingut en diversos documentals, com ara De toda la vida, Vivir la utopía i Mujeres del 36, i en els llibres col·lectius Nosotras que perdimos la paz (2005), realitzat per la periodista Llum Quillonero, i Dones contra Franco (2007), de l'historiador Jordi Creus. En el dia del seu 92 aniversari (17-10-2007) va participar en les jornades culturals a Saragossa organitzades per la Confederació General del Treball (CGT) Mujeres Libres. Proyectando ilusiones y haciendo historia. Son company, el també llibertari Maurici Palau Casas. Conxa Pérez va morir el 17 d'abril de 2014 a Barcelona (Catalunya).
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Christian Zeimert: El 17 d'octubre de 1934 neix a París (França) l'artista i pintor anarquista Christian Zeimert. Fou fill d'un artista, dissenyador, tapisser i venedor del gran magatzem parisenc Au Bon Marchém i d'una mestra. En sortir de l'École Boulle d'arts aplicades, aprengué el gravat sobre joieria i, més tard, a l'Escola Nacional Superior d'Arts Decoratives estudià amb el pintor anarquista Marcel Gromaire. A partir de 1962 participà en el grup «Panique» (Fernando Arrabal, Alexandro Jodorowsky, Olivier O. Olivier, Jacques Sternberg, Roland Topor,Diego Bardon, Sam Szafran, Abel Ogier, Michel Parré, Roman Cieslewicz, Jérôme Savary, etc.). Amb Henry Cueco, Lucien Fleury, Jean-Claude Latil, Michel Parré i Gérard Tisserand fundà el Front Revolucionari dels Artistes Plàstics (FRAP), que es caracteritzava per rebutjar qualsevol participació amb les institucions culturals. Entre maig i juny de 1968 va ser un dels membres de l'Atelier Graphique du Comité d'Occupation des Beaux-Arts (Taller Gràfic del Comitè d'Ocupació de Belles Arts), que realitzà els famosos cartells de «Maig del 68». Entre 1977 i 1984 col·laborà en la revista Le Fou Parle; també ha col·laborat en el periòdic satíric Hara-Kiri. Durant tres anys, amb Jacques Vallet, escriptor i creador de la revistaLe Fou Parle, portà un programa sobre art en Radio Libertaire de París. Amb Patrick Besnier, Henri Cueco, Jacques Jouet, Hervé Le Tellier, Lucas Fournier, i altres,és un dels «papous» del programa Des papous dans la tête de la ràdio estatal France Culture, creat en 1984 per Bertrand Jérôme i continuat per Françoise Treussard a la mort del primer en 2006. Entre el 16 de maig i el 20 de setembre de 2009 es va realitzar una gran retrospectiva seva al Museu de Louviers. Està considerat un dels grans artistes de l'humor negre --en 1988 rebé el Gran Pemi de l'Humor Negre. Des del 1956 viu i treballa a Gentilly (Alta Normandia, França). Es considera un artista «calembourgeois», pel seu ús del calebour (joc de paraules) tant a les seves obres pictòriques com poètiques.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Giovanni Pedrazzi:
El 17 d'octubre de
1938 neix a Miseglia (Carrara, Toscana, Itàlia)
l'anarcosindicalista Giovanni
Pedrazzi, conegut com Pedro. Quan
tenia 16 anys entrà a treballar a les pedreres de Carrara al
costat de son avi
matern Fortunato, del qual, ben igual que de son pare i de son oncle,
aprengué la
tècnica del seu ofici. Tres anys després, per
pressions de sos pares, deixà la
pedrera per la construcció i s'especialitzà en la
instal·lació elèctrica d'edificis.
A partir d'aquest moment començà la seva
militància i fou un dels fundadors del
comitè de fàbrica de l'empresa Edili,
reivindicant la seguretat a les obres.
Després, durant molts d'anys, treballà per al
grup industrial La Montecatini
Edison (Montedison), on en 1978
promogué una vaga de 17 dies. Destacat activista dels«sindicats de base»
(COBAS), encara que aquests sindicats no s'adherissin a
l'anarcosindicalista
Unió Sindical Italiana (USI), ell sempre es
declarà anarcosindicalista. Per les
seves capacitats organitzatives, entrà a fer feina a temps
complet en la independent
Confederazione Autonoma Italiana del Lavoro (CONFAIL,
Confederació Autònoma
Italiana del Treball), que agrupava les COBAS. Organitzà la
vaga de tres dies als
vaixells marítims de naviliera Arbatax muntada pels
Treballadors del Mar i del
Port de la Unione Italiana del Lavoro (UIL, Unió Italiana
del Treball). Després
es posà a fer feina sindical per al sector del
comerç, promovent tota mena de
vagues i reivindicacions. Després creà el
COBAS-Marbre de Carrara, del qual fou
nomenat secretari. Molt lligat amb Alfonso Nicolazzi,
organitzà conferències i
debats llibertaris a la seva regió i diverses commemoracions
de la figura de
l'anarcosindicalista Alberto Meschi. En aquest sentint,
promogué el «Convegno
studi sul sindacalismo libertario di Alberto Meschi», que se
celebrà el 20 de
febrer de 1993 a Carrara. En aquesta ciutat, feu del moviment
anarquista, va
ser una persona molt popular i fou un dels promotors del«Comitato Anti Gaia»,
que lluità contra la privatització de l'aigua i
contra la pujada de les
factures de l'energia. Publicà una novel·la
social en dos volums: Racconto di paese
(2003) i Ardori ideali (2006). El
13 de desembre
de 2008 intervingué en l'acte d'homenatge a Alberto Meschi
que es va fer a
Fidenza. Giovanni Pedrazzi va morir el 8 de gener de 2012 en un
hospital de
Carrara (Toscana, Itàlia) d'un càncer pulmonar;
dos dies després tingué a la
mateixa ciutat un funeral anarquista amb els companys l'USI i
posteriorment fou
incinerat a Gènova, seguint la voluntat de sa
família. Amb sa companya,
Bernarda Pucciarelli, tingué tres infants (Elio, Lara i
Roberta).
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Thierry Maricourt: El 17 d'octubre de 1960 neix a La Courneuve (Illa de França, França) l'antimilitarista, crític literari, escriptor compromès, poeta, assagista i historiador llibertari Thierry Maricourt. Després d'haver treballat com a obrer en diverses feines relacionades amb la impremta i de fer de bibliotecari, cap a finals dels anys vuitanta començar amb l'ofici de llibreter i d'editor. En 1900 publicà el seu primer llibre, Histoire de la littérature libertaire en France, una obra de referència, com ho és el Dictionnaire des auteurs prolétariens de langue française, de la Révolution à nos jours (1994). A publicat articles en nombroses publicacions, com ara Le Magazine Littéraire, Gavroche, La Quinzaine Littéraire, Le Monde Libertaire, etc. A partir de 1986 engegà nombrosos tallers d'escriptura, principalment a Picardia i a la regió del Nord francesa, a llocs d'allò més inusuals (centres socials, presons, psiquiàtrics, cases d'acollida, joves en reinserció, dones amb dificultats, aturats, treballadors socials, militants d'ong, escoles, etc.), experiència que ha tractat en Ateliers d'écriture, un outil, une arme (2003). Com a cronista literari ha reeditat alguns escriptors i obres fins aleshores menyspreades (Henry Poulaille, Octave Mirbeau, Laurent Tailhade, etc.). És director literari del«Saló del llibre d'expressió popular i de crítica social» d'Arras. A més novel·les, també ha escrit poesia i llibres per joves. De caràcter antifeixista té publicat Les nouvelles passerelles de l'extrême droite: idées et mouvements passerelles entre la gauche et l'extrême droite (1993 i 1997).És un dels escriptors més destacats del corrent «proletari», segons el qual la literatura és una eina d'emancipació. Michel Ragon el considera el seu fill espiritual.
---
Image may be NSFW.
Clik here to view.