Filosofia. La guerra ideològica. 14 enunciats.

             Filosofia. La guerra ideològica. 14 enunciats.

           Proemi.

    Actualment, i com a continuïtat del segle XX,  es dona arreu del món una producció  exorbitant  de materials ideològics (materials que sempre van lligats a una determinada filosofia).

      Tot i que el Positivisme  (incloent  Neopositivisme, Pragmatisme, i d'altres corrents positivistes) és la filosofia hegemònica, els productes ideològics de distint signe inunden els mitjans de comunicació.

       Tesi:  Des del moment que el Positivisme redueix la filosofia a simple instrument d'anàlisi del llenguatge de les ciències positives, deixa la porta oberta per a l'entrada de tot tipus d'ideologies, les més irracionals incloses.

     Imatge reveladora:  En Wittgenstein, mentre elaborava el Tractatus, confessava al seu diari secret que era un ''fogonet encès'' que queia en la promiscuitat (homosexual). En Wittgenstein, mentre sostenia que la metafísica no és possible com a ciència, portava a la butxaca l'Evangeli de Tolstoi, l'opuscle sobre la santedat laica (Sobre això podeu veure el meu escrit  Metafísica. En fan negació, però, alhora, en fan ús.).

    El Positivisme deixa la porta oberta  a les ideologies, jo deia. Això ha facilitat la presència als mitjans de filosofies i d'idees que són zombis . Per descomptat, amb el permís del Positivisme, les apologètiques de les religions van a mil (Com a referent: A les escoles de diversos Estats dels Estats Units, s'obliga als professors a exposar la teoria  de la creació divina al mateix nivell que el de la teoria darwinista).  

      La inhibició positivista contribueix a l'exuberància d'una selva filosòfica inextricable (A manera d'indicador divertit, podeu veure la web filosofos famosos. Penseu per un moment que els estudiants de física es tornarien bojos si haguessin de conèixer les teories de la física de N'Aristòtil i les dels 40.000 filòsofs).

  Fins aquí el proemi.  Vegeu els enunciats. Qualcuns jo ja els havia exposats, qualcuns altres són nous.

    La llista:

    1.  Tots els homes fan filosofia.(Definint la filosofia com a conjunt de raonaments  que pretén afirmar o negar la veritat d'un discurs ideològic).  Al arribar a l'edat de la raó, els humans es veuen impel·lits a prendre partit respecte al conjunt de normes morals i socials que regulen - o pretenen regular - la seva conducta. L'argumentari que pretén justificar la bondat de les normes constitueix la ideologia.

    2. Tot i que hi ha persones que tenen una ideologia molt particular, allò que mostra la realitat social a cada moment històric és que les ideologies sempre són unes poques i que una d'elles és la predominant.

   3. (A l'era paleolítica, a cada vall sorgia una nació. Les societats estaven fortament integrades; no estaven dividides en classes, a excepció per raons de gènere. Amb el neolític, apareixen les societats dividides en classes, divisió que implica la lluita de classes i la confrontació ideològica). Fet l'aclariment, la tesi és: A cada moment històric d'una societat determinada, la ideologia dominant és la impulsada per la classe dominant. En conseqüència, la tesi fa:  A cada moment històric, els filòsofs més distingits són els qui encimbellà la classe dominant, les autoritats ideològiques de l'elit dominant.

     Vegeu com  anava la cosa:  A l'antiga Roma la producció filosòfica tendia  a zero per la senzilla raó que el patriciat romà desaprovava la dedicació a la filosofia; entenia que era pràctica inútil quan no perniciosa (Vegeu la cosa: En Sèneca va escriure uns opuscles que recollien el formulisme de la moral oficial del patricis; En Lucreci era un poeta que va fer una versió llatina de la filosofia de N'Epicur; En Cicerò va escriure uns opuscles sobre la moral; l'emperador En Marc Aureli a les seves Meditacions aconsella als joves que no perdin el temps amb la filosofia. I no hi havia més cera).

  .

   4.    Abans de l'època moderna, en tot temps, les guerres ideològiques es feien en vestimenta teològica. Els grans moviments socials que trasbalsaren les societats antigues i medievals ho feren sempre amb la bandera de la religió (A Europa, destaca la Reforma Protestant. El triomf de Luter significà l'inici de les revolucions democràtiques, l'esfondrament del despotisme).

     Amb relació a l'enunciat 4, cal destacar que a l'Estat espanyol mai s'ha fet una autèntica revolució democràtica. L'únic intent de debò fou la proclamació de la república al 1931, intent que fou  aixafat per les forces de la reacció. Per cert, els artífexs del cop d'Estat l'anunciaren com a ''croada per salvar el cristianisme'' (No de bades el general Franco entrava al temple sota podi).

    El sistema polític espanyol actual és una confecció pseudodemocràtica elaborada sota el predomini de l'oligarquia franquista (l'oligarquia castellano-andalusa). La columna vertebral del sistema continua essent l'aliança tradicional entre l'oligarquia i la jerarquia catòlica.

    5.  Cal insistir:  A les actuals societats ''occidentals'' (o sigui, ''capitalistes''), les elits econòmiques tenen el monopoli dels grans mitjans de comunicació, i, per altra banda, tenen accés a la manipulació dels instruments ideològics de l'Estat.

    Per entendre la cosa:  Els grans mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, cinematografia), majorment, són propietats dels magnats o de les Corporacions capitalistes.

    Per entendre la cosa:  Fou En John Rockefeller, el major magnat dels Estats Units, el qui creà la Universitat de Chicago, i el que va decidir que  En Friedrich Hayek havia de ser el gran guru economista-filòsof.

    Per entendre la cosa: La filantropia fou el nou instrument que utilitzaren els magnats ianquis per fer prevaler la seva personal ideologia defugint la regulació estatal.

    Per entendre la cosa: A l'Estat espanyol, el poder franquista (oligarquia i jerarquia catòlica) continua mantenint el predomini sobre els mitjans de producció ideològica.

   6.  S'ha d'insistir:   Les enciclopèdies i les Universitats mantenen el mite:  presenten els filòsofs antics i medievals com a baules d'un procés de desplegament del ''saber de la humanitat''. No hi ha tal cosa. La col·lecció de filòsofs enaltits són en realitat teòrics al servei de les oligarquies. En especial, els 40.000 filòsofs medievals són expressió del despotisme depravat de la Cúria Romana.

   Que quedi clar:  Les Universitats i les enciclopèdies actuals continuen exalçant (Fent seva l'apologètica de Roma) els filòsofs  medievals com si fossin joies del saber i de la ciència . Però no hi ha tal cosa; aquells frares eren un instrument despòtic al servei de Roma. Els llibres d'aquells frares allò que mostren és una ingent acumulació de disbarats en relació a la ciència, i tot d'argumentacions barroeres sobre la bonesa de la repressió sàdica.

   Que quedi clar: No és  el cas que En Plató sigui el gran filòsof de l'antiguitat. La realitat històrica és que les teories del filòsof foren utilitzades com a element essencial per a la filosofia de N'Agustí d'Hipona, filosofia que fou l'oficial de l'Església Romana fins al segle XIII.  La realitat és que En Plató fou un ferotge enemic de l'Atenes democràtica. La República exposada per En Plató és un insuperable infern establert per una colla de filòsofs, infern on els treballadors són reduïts a l'esclavatge i les dones a l'esclavatge sexual (El filòsof va inventar una loteria sexual, on les dones eren el premi. Podeu veure el post  Plató, el dèspota misogin.).

   7.  El desplegament universal d'Internet ha significat la fi de l'hegemonia dels mitjans ''occidentals''. Internet ha sigut un tsunami que ha arranat els monopolis dels mitjans al servei de l'imperi ianqui.

     Washington va constatar, espantat, que arreu del món - i als Estats Units mateix -, sorgien milers (o centenes de milers) de mitjans digitals alternatius als mitjans de les Corporacions capitalistes.

   Per entendre la cosa: els estatunidencs tenen a un mateix abast tan el NYTimes online com Russia Today  o Sputnik, canals digitals russos que publiquen en anglès.

    8. A Internet (o sigui, al món) hi ha una muntanya d'ofertes ideològiques de tots vents, i abunden les ofertes irracionals i estrambòtiques. N'hi ha de més porucs  que diuen que s'ha iniciat el regne del caos. Però  no hi ha tal cosa.   Les manifestacions ideològiques són moltes, però de procés històric només n'hi ha un.

    Vegeu la tesi:  L'autoritat intel·lectual d'una ideologia - d'una filosofia -  discorre paral·lela a la seva coincidència o no amb el desplegament de la realitat històrica.

   Dit d'una altra manera: Si les noves realitats històriques que es fan presents al món són una negació de les tesis o prediccions d'una determinada ideologia o filosofia, aquesta cau en desprestigi.

   Com a exemple:  El reconeixement de l'heliocentrisme de Galileu va significar el desprestigi de la física aristotèlica (tomista) i de l'autoritat de la Cúria Romana.

   9.   Els economistes-filòsofs portaveus de la bonesa del capitalisme de l'Imperi fan unes prediccions que són negades per la realitat històrica actual.

    A l'època actual, la nova realitat històrica és que l'Àsia torna a ser el centre del món. La Xina i l'Índia han esdevingut la primera i la tercera economia mundial, respectivament. A més a més, als tigres asiàtics coneguts, s'hi ha de sumar noves potències com són l'Iran i Indonèsia (4rt. Estat més poblat del món).

   10.   Els 40.000 s'omplen la boca dient que el desenvolupament econòmic de la Xina ha sigut   degut a la introducció del capitalisme a gran escala; però  amaguen el fets essencials: que la terra és propietat de l'Estat, que la banca és estatal i que l'economia i la societat és absolutament controlada pel PCX, i, allò més decisiu, que el sistema socialista xinès fa impossible la formació d'entitats al servei dels magnats. 

    Per entendre la cosa: un milionari xinès es pot construir un palau, però no pot muntar un periòdic o una televisió.

    11.  L'inaudit desplegament social i econòmic de la Xina és el factor principal que determina l'actual procés històric mundial, la realitat històrica d'ara (Podeu veure el meu post La Xina, la ci vilització vertical).

    A considerar: El desplegament xinès s'ha fet sota la direcció del Partit Comunista de la Xina.

  I una altra consideració:  la Xina és l'única civilització que es va desplegar sense llibre sagrat, sense casta sacerdotal, sense església nacional; o sigui, una civilització atea.

     12.  Tesi: Les esquerres europees, inclosa la catalana, continuen el cultiu intel·lectual de l'ànima bella, un cultiu platònic. Moltes de persones que es consideren d'esquerra continuen acceptant la informació enganyosa que els transmeten els mitjans capitalistes; d'aquí que, sovint, caiguin en una posició de ''neutralitat'' quan no de suport a la política imperialista.

    Per entendre la cosa: Les ànimes belles, per exemple, fan seva la hostilitat de Washington i Brussel·les contra un suposat imperialisme de Rússia i de la Xina. Les ànimes belles prefereixen la ''neutralitat'' respecte de la confrontació entre ''els dos blocs imperialistes''.

   Les ànimes belles cauen fàcilment en la trampa de les campanyes dels mitjans capitalistes. Per citar uns exemples prou coneguts:  les ànimes  belles no poden deixar de condemnar l'opressió russa de Xetxènia o l'opressió xinesa del Tibet (No volen veure que el Dalai  Lama és un gran espantall creat pels mitjans ''occidentals'').

     Fent un enunciat més contundent: El full de ruta de les noves formacions d'esquerra d'Europa estableix  (o haurà d'establir)  una aliança estratègica amb Rússia i la Xina contra l'Imperi.

    13. Tesi:  Les plebs (les classes populars) dels imperis cauen en la depravació al fer seva la política d'opressió de les oligarquies imperials.

    Fou En Hegel el qui va tenir l'audàcia de trencar la tradició beata d'exaltació de l'imperi romà.

  En alguns passatges de la seva revisió  de la història universal, mostra la tremenda capacitat de penetració i la declaració de la seva independència; no dubta en invalidar en un sol cop mil anys de tradició beata; en uns breus paràgrafs engegava una definició del que havia significat l'Imperi romà dins el curs de la història universal. Així, en un apèndix sobre el món romà del seu llibreLa Raó de la història, deixà dit:La contradicció...es desenvolupa, del costat de l'aristocràcia, en superstició i en l'afirmació d'una violència freda i àvida, i del costat democràtic com a corrupció plebea. Tal dissolució provoca la desgràcia general i la mortde la vida ètica. (Podeu veure el meu escrit  Hegel i la Il·lustració).

      La contradicció de las societat romana definida per En Hegel, és una contradicció que també es produeix a les societats dels imperis moderns.

14. Tesi:  L'Estat espanyol actual s'ha d'entendre com una continuació de l'imperi de Castella. És un imperi que oprimeix  Catalunya des de fa 300 anys.  L'oligarquia castellana també desplega unaviolència freda i àvida, alhora que la corrupció moral es desenvolupa en la plebs castellana; de manera que a Castella també s'esdevé que Tal dissolució provoca la desgràcia general i la mortde la vida ètica.