Pyongyang ens vigila

(publicat a l'AraBalears, 29/8)15) 

Kim Jong-un, de vint-i-pocs anys, és fill de Kim Jong-il, que és fill de Kim Il-sung, que és el fundador i president etern de la República Popular Democràtica de Corea, Corea del Nord per als amics i per als enemics. El passat mes de maig, Kim Jong-un va executar el seu ministre de Defensa per haver-se adormit durant una desfilada militar. Fa dues setmanes, l’executat va ser el viceprimer ministre, que havia gosat discrepar de la política forestal del gran dirigent. I fa encara menys, Kim va anunciar que preparava el país per a la guerra amb els veïns del Sud, que posaven a les fronteres altaveus amb propaganda contra el règim. Tot seria molt de riure, si no fos per detalls com els 200.000 nord-coreans que omplen els camps de concentració del país, o pel grapat de bombes nuclears que sembla que hi ha en algun soterrani.

Corea del Nord és una tirania llunyana i exòtica, i no té el mal gust d’enviar-nos allaus de barques carregades de sol·licitants d’asil. Algunes vegades, però, els seus tentacles arriben a Occident. Probablement recordau la història de The interview, la comèdia sobre dos periodistes nord-americans que havien d’entrevistar Kim i que rebien de la CIA l’encàrrec secret d’assassinar-lo. Just quan la pel·lícula estava a punt de ser estrenada, la xarxa informàtica de Sony Pictures va rebre l’atac d’un grup denominat “Els guardians de la pau”. L’atac anava acompanyat d’amenaces d’atacs físics contra els locals on s’exhibís la cinta. El règim nord-coreà va negar qualsevol relació amb l’estrany escamot, sense convèncer ningú. Sony va aturar l’estrena, però finalment, i com sol succeir, l’intent de censura va tenir l’efecte contrari. La productora va posar a disposició dels internautes The interview, que també va ser estrenada en sales independents. Va tenir més espectadors dels que mai no hauria esperat: diuen que és més aviat fluixa. En tot cas, una victòria de la llibertat d’expressió.

Hi ha, però, una història molt menys coneguda, i de signe contrari: un cas de victòria de la intimidació que una dictadura delirant exerceix sobre les democràcies liberals. El protagonista és Guy Delisle, dibuixant canadenc, autor de les sèries Guia del mal pare i de la novel·la gràfica Cròniques de Jerusalem, un relat divertit i lúcid sobre un any d’estada a la ciutat tres vegades santa. L’any 2001, Guy Delisle va passar dos mesos treballant a Pyongyang per a una productora de dibuixos animats que hi deslocalitzava part de la feina d’elaboració d’una sèrie de televisió. Tornat a casa, va voler fer la novel·la gràfica de l’estada. La primera sorpresa va ser que la productora que l’hi havia enviat va rebutjar la idea, adduint una acord de confidencialitat amb el país. Finalment, Delisle va publicar el volum Pyongyang, que ha estat llegit, lloat, traduït i reeditat nombroses vegades. Perquè us en faceu una idea, el llibre comença amb l’arribada del dibuixant a la capital, on l’espera el seu guia amb un ram de flors. De camí cap a l’hotel, s’aturen a visitar una gegantina estàtua del líder etern Kim Jong-il, als peus del qual el nouvingut ha de dipositar el ram de flors lliurat a l’aeroport.

Alguns anys després de l’aparició del llibre, New Regency, un productora de Hollywod, va comprar a Delisle els drets per fer-ne una versió cinematogràfica. Durant dos anys, el dibuixant no en va saber res, però finalment se li va comunicar que el rodatge començaria el març de 2015 a Sèrbia. El passat mes de desembre, però, va rebre una trucada anunciant que Fox havia decidit no distribuir la cinta i que per tant el projecte quedava cancel·lat. L’enrenou amb The interview els havia fet enrere. El resum és tan bo de fer com trist: Kim Jong-un, el sàtrapa que ens fa riure amb les seves crueltats extravagants, exerceix la censura sobre el que es pot filmar o no a Hollywood.