Assessors

Molts ciutadans a les darreres eleccions no vam votar només en funció dels programes electorals o simplement per treure defora al Partit Popular... Volíem alguna cosa més; un canvi de formes i entre altres coses el final de la partitocràcia que es va iniciar el 1978. No esperàvem res del PSOE en aquest punt però sí que esperàvem molt més de partits aparentment nous com MÉS i d'un partit com PODEM que havia fet del discurs anticasta un dels seus eixos programàtics.
Per desgràcia tan MÉS com PODEM en comptes d'apostar per una vertadera ruptura democràtica, i acabar d'una vegada amb els privilegis i els tripijocs de la partitocràcia, sembla que prefereixen la comoditat de fer una rentada de cara a un règim polític que agonitza acceptant l'elecció d'assessors i càrrecs de confiança, no per la seva idoneïtat i preparació, sinó en funció de les xarxes de favors pròpies dels partits. D'aquesta forma en plena crisi se segueix dedicant una quantitat de doblers públics importants a pagar a persones que no realitzaran realment cap assessorament en benefici de tota la comunitat i que no són més que alliberats polítics que faran feina pel seu partit o per interessos purament particulars (assessors d'imatge, màrqueting...).
No és suficient reduir els assessors o criticar els dels inútils senadors, tampoc es tracta simplement d'un tema de transparència i de publicar els seus currículums, encara que no estaria mal que es mantingués aquest exercici de transparència i s'informés puntualment i completament de quina és la feina exacta que fan aquests assessors. Simplement el que cal fer és eliminar els assessors triats a dit.
Quan un és polític en moltes ocasions ha de prendre decisions de temes dels quals inicialment no en té ni idea però el que ha de fer no és pagar cap assessor amb doblers públics, el que ha de fer en primer lloc és dedicar moltes hores a informar-se i formar-se, demanar als funcionaris i personal laboral, comptar amb els militants i simpatitzants del partit que haurien d'estar disposats a aportar els seus coneixements i experiències de forma altruista sense demanar a canvi un càrrec o un sou. A més a més hi ha un munt d'organitzacions i de persones expertes disposades a assessorar als polítics a canvi només de millorar el bé comú. He estat regidor durant vuit anys i mai cap expert al qual he demanat assessorament sobre temes com camins públics, zones humides, aigua, patrimoni, urbanisme... m'ha negat la seva ajuda ni m'ha demanat res a canvi. Si així i tot un polític per la complexitat d'un tema necessités contractar assessorament extern aquest hauria de venir de la Universitat pública o d'experts de reconegut prestigi al seu àmbit. Però clar aquesta concepció de la política racional i pura està molt allunyada de la professionalització i el clientelisme que patim a la política actual.

El va resumir molt bé l'organització Jubilats per Mallorca i Padrines i Padrins Flauta en un encertat comunicat; "És lamentable el continuisme d’aquesta dinàmica institucional, rutina política que qualificam com a conservadora i que no té altra finalitat, en un 90% dels casos, que la de conrear el clientelisme polític, aquest corporativisme de partits que consolida estructures de poder intercanviables entre persones i formacions polítiques que no arriscaran el seu privilegi de proximitat al poder o el sou d’agent auxiliar. En això consisteix el clientelisme polític".

MÉS i Podem han perdut, com també en el cas de l'elecció dels senadors, una oportunitat de desmarcar-se de la partitocràcia i apostar per la ruptura democràtica que en aquest moment demana una gran part de la societat. Encara queda molta legislatura i segur que hi ha més oportunitats però ja és hora que no es deixen portar per la comoditat i la rutina institucional i demostrin que representen una nova forma de fer política.