Anarcoefemèrides del 25 d'agost
Esdeveniments
- Surt L'Anarchia: El 25 d'agost de
1877 surt a
Nàpols (Campània, Itàlia) el primer
número del setmanari L'Anarchia.
Bolletino del movimento sociale. Va ser dirigit pel
propagandista anarquista Emilio Covelli. Publicà textos de
Carlo Cafiero, Andrea
Costa, Giovanni Domanico i R. Galli, entre d'altres, tot seguint el
programa
insurgent de l'anomenada «Banda del Matese». Per
mor de les freqüents
persecucions policíaques, només
publicà set números, l'últim l'octubre
de 1877.
Traslladat a Florència (Toscana, Itàlia), en
sortiren, dirigits per Giovacchino
Niccheri, tres números més, l'últim el
18 de novembre de 1877. En aquest últim
número, el 10, es publicà per primera vegada l'Inno dell'Internazionale, del doctor
Stanislao Alberici Giannini.
***
- Primera Conferència Panrussa d'Anarcosindicalistes: Entre el 25 d'agost i l'1 de setembre de 1918 va tenir lloc a Moscou (Rússia) la Primera Conferència Panrussa d'Anarcosindicalistes amb la finalitat de definir un programa comú d'organització i d'acció per lluitar contra els enemics de la revolució i de la classe obrera, en aquell moment sota la triple amenaça dels governs estrangers, de la reacció interior (Exèrcit Blanc) i de la dictadura bolxevic. Es van pronunciar per la supressió del capitalisme d'Estat i de tot poder, i reivindicaren un sistema basat en els principis del comunisme llibertari. El seu objectiu era fer una unió dels soviets lliures sobre la base del federalisme. Segons les seves conclusions, els soviets d'aleshores havien de desembarassar-se imperativament dels«comissaris del poble» i del centralisme que ofega tota llibertat.
***
- Atemptat contraÁngel Pestaña: El 25 d'agost de 1922cau greument ferit a Manresa (Bages, Catalunya), en un atemptat de pistolers del Sindicat Lliure, el militant anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) Ángel Pestaña Núñez. A instàncies de la Federació Local de Sindicats de Manresa Pestaña s'havia desplaçat a la ciutat per fer una conferència al Teatre Nou sobre el tema de la Unió Soviètica i el problema social. Sobre les 7 de la tarda, després de sortir amb uns companys de la fonda on s'hostatjava en direcció cap el teatre i creuar el torrent de Sant Ignasi, a prop del carrer de Cantarell, lloc poc freqüentat, un grup de tres pistolers disparen a boca de canó sis trets sobre Pestaña fugint immediatament. Els qui acompanyaven Pestaña van sortir sans i estalvis i fugiren. La primera persona que va sortir en auxili del sindicalista va ser una al·lota que treballava en un prostíbul proper, a la que ajudaren uns soldats del batalló de Reus; entre tots van portar ràpidament Pestaña a l'hospital de Manresa. Pestaña va rebre quatre trets: al cap, a la gola, al pit i al braç; i el pronòstic va ser gravíssim. L'operació, però, va anar bé i va restar fora de perill, almenys clínicament parlant, ja que els assassins van restar a la ciutat amb la intenció de rematar-lo. Els metges van demanar protecció a les autoritats davant l'actitud dels pistolers, que assetjaven l'hospital decidits a acabar amb la vida de Pestaña, i va ser enviada la Guàrdia Civil. Tots els periòdics van donar la notícia i va sorgir unaàmplia resposta solidària en contra de l'atemptat (partits polítics, ateneus, sindicats, intel·lectuals...) i dels mètodes repressius emprats pels generals Severiano Martínez Anido i Miguel Arlegui y Bayones, responsables dels pistolers del Sindicat Lliure. Els terroristes van ser perfectament identificats, pertanyien a la banda d'Honorio Ingles i els seus homes eren Isidre Miquel Viñals --que va ser qui va disparar--, Joan Pladevila (Joan de la Manta) i Vilajoana (el Trompi); i van ser detinguts, però alliberats tot d'una i mai no van ser processats. Ángel Pestaña es va restablir feliçment de les seves ferides.
Atemptat contra Ángel Pestaña (25-08-1922)
***
- Surt España
Libre: El 25 d'agost de
1945 surt a París (França)
el primer número del periòdic en
castellà España
Libre. Órgano del Comité de
Relacions de la Confederación Regional del Centro en Francia
(CNT-AIT).
Editat per la Confederació Nacional del Treball (CNT), el
seu director va ser
Félix Lorenzo Páramo i l'administrador Miguel
Hernández. Poc després es
convertí en portaveu del Subcomitè Nacional de la
CNT a França fins a la seva
desaparició en 1961. A partir de 1947 s'edità a
Tolosa de Llenguadoc com a
setmanari. Defensà fermament les postures del
Comitè Nacional clandestí de la
CNT, fins i tot les activitats més discutides
(participació en el Govern Giral,
diàlegs amb els monàrquics, etc.). A
més de Félix Lorenzo Páramo, va ser
dirigit per Emilio Vivas i Ramón Liarte. Entre els seus
nombrosos
col·laboradors tenim Rafael Abad, Joan Adell, Asensio Alias,
Ramón Álvarez,
Asdrúbal Alvora, Felipe Ayete, Eduardo Badía
Vilató, Acracio Bartolomé, Daniel
Berbegal, Joan Bernat, José Berruezo, C. Boldú,
Jacint Borràs, Buenacasa, Félix
Calatayud, Carsí, Marín Civera, Francisco Crespo,
J. J. Domènech, Liberto
Esclavina, José Espuga, José Ferri,
José Gallego Crespo, Salvador García,
García Durán, García Pradas,
González Malo, A. Guerra, G. Guerra, J. Guiraud,
Basilio Hernáez, Juan de Iberia, Lola Iturbe, Juanel,
Ramón Liarte, Carlos
Llorca, Aurelio Llorente, Moisés Martín, Horacio
Mtz Prieto, Bernardo Merino,
Fidel Miró, Pablo Montegaza, Luis Montoliu, Carlos Monreal,
Olegario Pachón,
Francisco Pauner, Aurelio Pego, Josep Peiró, Avelio Roces,
Salvador Rodrigo,Ángel Rojo, Rüdiger, Ricard Sanz, Miguel Rueda,
Mateo Santos, Víctor Sanz,
Germinal Sentís, Emiliano Serna, Arturo Soria, Antonio
Serrano, Trabal, Gonzalo
Vidal, Emilio Vivas, Juan Zafón, etc. Publicà
textos inèdits de Peiró i el
número 5, del 18 de novembre de 1945, publicà el
famós manifest «Con España o
contra España», signat el 27 d'octubre d'aquell
any per secretaris de les
Regionals cenetistes contra el Comitè Nacional de Frederica
Montseny i Germinal
Esgleas i que significà la ruptura definitiva del Moviment
Llibertari Espanyol
(MLE). En sortiren uns 550 números fins al 1961 i la seva
desaparició va ser
motivada per pressions franquistes, encara que arran de la
unificació
confederal de 1960 caigué en crisi.
Naixements
- Charles Gogumus: El 25 d'agost de 1873 neix a Dijon (Borgonya, França) el militant sindicalista revolucionari, anarquista i antimilitarista Charles Gogumus. D'antuvi va fer feina d'empleat en un magatzem de novetats a Dijon, on va crear un sindicat. En 1906 es va instal·lar a París com a venedor de llanes. Dos anys després va fundar el Sindicat dels Empleats de la Regió Parisenca i en 1909, com a secretari d'aquest sindicat, va actuar nombroses vegades als grans magatzems. Va ser membre del comitè de la Confederació General del Treball (CGT), però també de la Federació Anarquista Comunista Revolucionària (FACR) i sempre va preconitzar en les reunions de vaguistes l'ús de l'acció directa, el boicot i el sabotatge. En 1911 la policia el té fitxat com a cap dels sabotatges, en grups de 10 militants, als grans magatzems parisencs (capgirar els aparadors, trencar vidres, bombes d'àcid sulfúric, ous farcits de tinta...). Aquest mateix any esdevé administrador del periòdic La Bataille Syndicaliste, que serà l'origen de la creació, el juny de 1913, del Comitè de Defensa dels Soldats, del qual serà tresorer. Charles Gogumus va morir de tuberculosi el 24 de juny de 1915 a París (França) i fou incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
***
- Federico Comps:
El 25 d'agost de 1915 neix a Saragossa (Aragó, Espanya) el
dibuixant i
arquitecte anarquista Federico Luis Comps Sellés. Sos pares
es deien Federico
Comps Ferruela, constructor, i Pilar Sellés Marteles, i era
el quart fill del
matrimoni. Va fer classes de dibuix a l'Acadèmia Bovi amb la
finalitat de
preparar-se per a l'examen d'ingrés a la Facultat
d'Arquitectura de Barcelona
(Catalunya). Es matriculà lliure durant el curs 1931-1932 en
la citada facultat
i després continuà estudis a l'Escola Superior de
Madrid (Espanya). A partir de
1935 publicà il·lustracions en la prestigiosa
revista saragossana Noroeste.
Tingué una gran amistat amb
els arquitectes Alfonso Joaquín Buñuel
Portolés i Juan Páramo, amb la poetessa
Maruja Felena, amb la pianista Pilar Bayona i amb els germans Ciria
Escartivol.
Dibuixà retrats de Tomàs Seral y Casas en Cadera
de insomnio, de Maruja Falena en Rumbo
i de María Dolores Arana en Canciones
en
azul, tots de 1935. Fou amic i col·laborador del
pintor Juan José Luis
González Bernal. Militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), era
soci de l'Ateneu Popular del carrer Delicias de Saragossa. Fortament
influenciat pel surrealisme artístic gràfic, en
1936 il·lustrà l'obra de Gil
Comín Gargallo Rémora y
evasión.
Realitzà una sèrie de 14 dibuixos sobre les
lacres i vicis de l'ésser humà,
així com altres de diferents temàtiques i de
diversos paisatges. Fou
l'introductor de l'Ànec Donald, de Walt Disney, en l'escena
artística
espanyola. Federico Comps Sellés va ser afusellat per un
escamot falangista el
27 d'octubre de 1936 a Saragossa (Aragó, Espanya).
Pòstumament, el març de 1949,
es va publicar un llibre d'homenatge amb els seus dibuixos sota el
títol Muerte española,
amb textos de Tomás Seral
y Casas, i del qual es va fer una edició facsímil
en 1999.
***
- Sébastien Doubinsky:
El 25 d'agost de 1963 neix a París (França)
l'escriptor, traductor, editor i poeta anarquista Sébastien
Doubinsky.És fill de
Claude Doubinsky, corresponsable
del butlletí anarcosindicalista publicat en tres
llengües Commission
Internationale de Liaison Ouvrière, i nét del destacat
militant anarquista
ucraïnès Jacques Doubinsky. Va passar una part
important de la seva infància
als Estats Units, ja que son pare era professor en diverses
universitats
nord-americanes (Syracusa, Washington, Stanford), i retornà
a França en 1968. Més tard
va fer estudis
d'història i d'anglès; motius pels quals,
juntament als seus orígens
cosmopolites, una part de la seva producció
literària és escrita en anglès.És
especialista en l'escriptor francès Blaise Cendrars, a qui
va dedicar la seva
tesi. Molt influït per la cultura i la contracultura
nord-americana, durant set
anys va fer classes de literatura francesa a la Universitat d'Aarhus
(Dinamarca). Després de passar set anys a França,
va tornar a Dinamarca on viu
amb Sophie, la seva esposa danesa, i sos dos infants,
Théodore i Selma. En 2008 fundà l'editorial
Zaparogue. Entre les seves
novel·les escrites
en francès podem destacar Les vies parallèles
de Nicolaï Bakhmaltov (1993),La naissance
de la télévision selon le Bouddha (1995), Fragments
d'une révolution (1998), Mira Ceti (2001), Les ombres de la croix (2002), Les
frères de la côte (2003), La comédie urbaine (2004), Le
livre muet (2007),Star (2007), Les fantômes du soir (2007),Jours de
lumière (2009), Quién es?
(2010), La trilogie
babylonnienne (2011) i Le feu au royaume
(2012).
També té publicat obres en danès,
traduïdes de manuscrits originals escrits en
anglès, com ara Hvid
Støj (1994),Gul
Tyr (1995) i Babylons
Grønne Haver (1995).
De poesia en té publicats reculls com Cambodge
Orchestre (2001),Exhibition
Coloniale (2001),Poèmes de
guerre. Poèmes pour T-Shirts (2009), Paris à cinq
kilomètres. Anthologie (1991-2006) (2009) i Danmark (2011).
En 2009 publicà l'assaig Le Manifeste du Zaparogue.Écrire, lire, publier, exister au temps des nouvelles
guerres de religions. En les seves obres
sempre tenen cabuda personatges llibertaris.
Defuncions
- Julián Arrondo: El 25 d'agost de 1990 mor a Dijon (Borgonya, França) el militant anarquista i anarcosindicalista Julián Arrondo. Havia nascut en 1917 a Villafranca (Navarra, Espanya). De jove emigrà a Barcelona (Catalunya), on s'adherí a les Joventuts Llibertàries de la Bonanova. En esclatar la guerra civil lluità al front d'Aragó enquadrat en la Columna Durruti. El febrer de 1939 passà a França amb el gruix de la retirada i fou internat en diversos camps de concentració. Més tard fou enrolat en una de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Després d'Alliberament, treballà com a obrer forestal a la Costa d'Or i s'instal·là a Dijon. Col·laborà amb Quico Sabaté durant l'estada que aquest féu a Dijon. Fou tresorer de la Federació Local de la CNT en l'Exili de Dijon i, en nombroses ocasions, de la Regional Dijon-Nevers. Durant els anys vuitanta fou secretari del Sindicat d'Oficis Diversos (SOD) de Dijon.
***
- Miguel Alejandro Dilla:
El 25 d'agost de 1997 mor a Sabigny (Xampanya,
França) l'anarquista Miguel Alejandro Dilla. Havia nascut en
1909 a La
Freixneda (Matarranya, Franja de Ponent). En 1932
col·laborà amb articles sobre
art en la prestigiosa revista mensual anarquista valenciana Orto.
Durant
la Revolució de 1936 participà activament en la
col·lectivitat del seu poble i
en les Joventuts Llibertàries. Destacà per la
seva tasca cultural i com a
orador, organitzant i impartint conferències a la comarca
del Matarranya. En
1939, amb el triomf feixista, passà els Pirineus i
patí els camps de
concentració. Després s'establí a
Sabigny, on continuà militant en el moviment
llibertari.
Actualització: 25-08-14