L'aigua: un bé escàs.

Segons un estudi que es pot consultar a https://aiguaclaramallorca.wordpress.com , fet l'any 2006, Dels aproximadament 210 Hm3 (any 2006) d’aigua que s’empren a Mallorca gairebé el 75% prové d’aigües subterrànies, un 10% de dessaladores, un 11% d’aigües regenerades (provinents d’estacions de depuració), i un 3% d’aigües superficials (embassaments, aigua de pluja). No tot és consum final. Un volum mitjà del 28% es perd per les canalitzacions abans d’arribar al destí programat.

*Dades proposta de Pla Hidròlogic Illes Balears 2011 (PHIB), corresponents a l’any 2006.

Sabem que els darrers anys la producció d’aigua dessalada ha baixat molt i que se contrarresta amb més extraccions dels aqüífers (surt més barat).

L’ús que se’n fa per sectors és el següent: un 67% és per usos urbans (ja sigui a ciutats, pobles i urbanitzacions, o a les prop de 50.000 vivendes que es troben disperses a sòl rústic i que s’abasteixen de pous), un 28% es destina a l’agricultura i la ramaderia, prop d’un 4% s’empra per regar els golfs de l’illa i no arriba a un 1% és per ús industrial, sembla evident doncs que el najor consum és fet per usos humans.*

*Dades PHIB, corresponents a l’any 2006

La situació dels aqüifers tampoc sembla optrima, el nivell de l’aigua a tots ells ha baixat bastant en els darrers 20 anys, tot i que, després de tocar fons a mitjan anys 90, a partir de l’any 2000 s’observa una recuperació en la majoria d’ells (no als d’explotació intensiva com Felanitx o Calvià), degut a l’increment de les pluges. El nivell d’extraccions ha augmentat progressivament: de 116 Hm3 que s’extreien el 1998, es va passar a 142 Hm3 el 2007, en una pujada lenta però continuada, corresponent amb l’augment de població*.

Degut a la sobreexplotació molts estan salinitzats a causa de la intrussió marina (on s’extreia aigua dolça, ara surt salobre, amb més de 5000 mg/l de clorurs). Ens referim especialment als costaners com per exemple Pont d’Inca, Na Burguesa, aqüífers de la depressió de Campos i Marina de Llevant, entre molts altres . Als aqüífers de la zona del Pla d’Inca i Sa Pobla i alguns de Migjorn els problemes són d’excés de nitrats (més de 50mg/l) **. Quasi tots els aqüífers tenen connexió amb la mar i per tant existeix el perill d’intrusió marina. Hi ha un aqüífer que té recàrrega artificial, que és el de S’Estremera, a Bunyola, que reb aigua de Sa Costera, pel trasvassament que es va fer el 2008.

*Dades de l’Informe de Sostenibilitat UIB http://www.uib.es/ost/estudi/index.html

**Dades anys 2006-07 ABAQUA

Veure dades detalaldes dels aqüífers (masses d’aigua) al web del Portal de l’Aigua: http://dma.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M0808011112185729323&lang=CA&cont=22869

Així mateix, les dessaladores que ens van deixar el Govern de Jaume Matas i com a conseller responsable Jaume Font, no han suposat una millora, en tot cas una despesa que ara mateix ens fa pagar per unes infrestuctures que no s'emplean, les primeres dessaladores varen ser la de la Badia de Palma i la de Calvià. De 2004 a 2008 es varen construir 2 de noves, concretament a Andratx i Alcúdia. La d’Andratx, tot i estar acabada, no està en funcionament (però té despeses econòmiques de manteniment). La d’Alcúdia pràcticament no s’empra tampoc.

El volum d’aigua dessalada ha baixat des de l’any 2005, amb prop de 23 Hm3 a 1Hm3 l’any d’aigua dessalada l’any 2010. Ara mateix Calvià i Andratx estan rebent aigua dessalada de Palma. De Palma hi ha una arteria també que la uneix amb Alcúdia, passant per l’aqüífer de S’Estremera. A aquesta artèria artificial arriba aigua de l’embassament de Cúber i de sa Font de Sa Costera. Des d’Inca s’ha instal.lat una tuberia que conecta amb Maria de la Salut. La idea que es tenia prevista era des de Maria, continuar la canalització fins a Manacor i d’allà fins a Campos, per així tenir l’illa bastant conectada.

Sembla però, que una política racional d'ús de l'aigua ha de reduïr fuites per optimitzar recursos, a més de garantit un ús racional d'aquest bé, no creïem que la política de grans infrestuctures sigui la millor. Digues quanta aigua vols, que la tindras. Aquest vell paradigma s'ha mostrat obsolet, la directiva marc de l'aigua s'ha de carecteritzar per la restauració ambiental, la qualitat de l'aigua i l'abastimentdes del principi de sostenibilitat ambiental.

Es poden trobar dades a https://aiguaclaramallorca.wordpress.com/gestio-de-laigua-a-mallorca/