Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

El capitalisme i els filòsofs. L'últim episodi (2).

0
0
  

                                  El capitalisme i els filòsofs. L'Últim episodi (2).

 

 

     Les Corporacions, a l'últim episodi, no són facultats de filosofia allò que crea, sinó escoles d'economia.

   Certament,  les Corporacions han aconseguit el quasi monopoli del control dels mitjans de comunicació. Per altra banda, també tenen al seu servei els mitjans de les administracions públiques dels règims capitalistes.

 

       Fins a l'esfondrament de la Unió Soviètica, els mitjans de les Corporacions (els mitjans ''occidentals'') menaren un guerra  inacabable contra el comunisme i contra totes aquelles veus que fossin crítiques amb el capitalisme (La fase més extrema fou la del maccarthisme als EUA, 1950-1956).

    Una vegada derrotat el gran enemic, els mitjans de les Corporacions anunciaren la bona nova de que el capitalisme era el  final de la història. Però l'Imperi (i els seus vassalls) i les Corporacions continuaren construint nous instruments per tal d'ampliar el domini sobre les amples masses treballadores.

 

      A la fi, els governs i les Corporacions dels aliats (vassalls) europeus havien aconseguit la submissió dels partits socialistes. En efecte, les formacions  socialdemòcrates renunciaven expressament al socialisme i es declaraven ferms administradors del capitalisme.

    La foto de les Açores no podia ésser més indicadora: la cara somrient del líder ''laborista'' Tony Blair feia costat a la d'En George Bush (líder neocon) i a la de N'Aznar (líder neofranquista) (Al Regne Unit, el govern laborista es posava al servei dels interessos de les Corporacions). 

    Vegeu la cosa: als Estats Units, els dos partits governants, els demòcrates i els republicans, tot dos es declaren fervents partidaris del capitalisme (i de l'excepcionalitat dels Estats Units, o sigui, de l'Imperi). Semblantment, a l'Europa occidental,   a l'últim episodi, els partits socialistes han esdevingut una mena de Partit Demòcrata ianqui.

 

     En un plantejament superficial, es podria afirmar (com ho fan els mitjans capitalistes) que els dirigents socialistes europeus han estat guanyats per la dialèctica capitalista. Els mitjans presenten la cosa com si En Hayek hagués derrotat En Marx.  Però no hi ha tal cosa; vegeu la tesi.

 

     Tesi:  No és el cas que els líders socialistes hagin sucumbit a un superior discurs intel·lectual dels teòrics del capitalisme neoliberal. No. Tesi:  L'anul·lació dels partits socialistes europeus ha estat un objectiu aconseguit per les agències d'intel·ligència dels governs neoliberals i per les de les Corporacions.

 

  O sigui, l'anul·lació del socialistes ha estat causada per les tàctiques de guerra bruta de les agències, agències qualcunes de les  quals tenen una despesa que és més gran que el pressupost de guerra d'un Estat modest, com Espanya, per exemple.

     Per altra banda, que resti clar:  No és el cas que el discurs d'En Hayek sigui una cosa nova. El discurs d'aquest economista-filòsof és dels anys 30, un discurs que fou derrotat pel d'En Keynes. Jo sostinc que la filosofia d'En Hayek és inconsistent (Podeu veure el meu post Hayek i Popper). 

 

 

 

   

 

         

 

   

    


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images