Ses polítiques en favor de sa família són un element que hauria de ser essencial dins qualsevol Govern. Ajudar a ses famílies en dificultats per mor de sa crisi econòmica, promoure polítiques en favor de sa natalitat, o polítiques afavoridores de sa conciliació laboral i familiar, ajudes per famílies nombroses, etc. són elements essencials de qualsevol política de família mínimament acceptable.
Ha sorprés, no obstant, que ses primeres mesures en política familiar des nou Govern, com també han fet a altres administracions, hagi estat donar un lloc de feina a familiars i allegats des nous governants. Va començar salcaldessa de Madrid, na Manuela Carmena, col·locant as seu nebot com a cap de gabinet de s'ajuntament i li va seguir salcaldessa de Barcelona, nAda Colau, donant un lloc de feina an es seu marit i col·locant també a sa parella sentimental des seu nombre dos, com a assessora.
Aquí a Balears, tampoc hem quedat curts, sa consellera de Salut, na Patricia Gómez, va col·locar de director del IB-Salut an es seu marit, en Juli Fuster. I aquest, ha col·locat, com a director general i director assistencial, a ses dues persones que conformaven es tribunal que li va atorgar una plaça de metge al IB-Salut, com si els hi tornàs es favor que va rebre.Posteriorment vam saber que sa mateixa conselleria de Salut nomenava com a assessor a un jove de 20 anys, Jordan Thomas, que l'únic que havia fet a sa vida era organitzar manifestacions d'estudiants i anar de nombre tres a ses llistes del PSOE de Santanyí, curiosament, amb en Juli Fuster de número un. Sa pressió va ser insofrible i va haver de dimitir just uns dies després d'haver estat nomenat. Fa pocs dies mos vam assebentar d'un altre cas. Se tracta des fill den Vicenç Thomas, actual vicepresident des Parlament, i ex conseller de Salut, que ha estat col·locat d'assessor a sa conselleria de Treball.
Queda clar que es nou Govern ha donat un fort impuls a ses polítiques de família, mai s'havia vist tanta celeritat en posar-les en pràctica. Després algú és queixarà de que ses administracions no donen suport a ses famílies. Sa llàstima és que aquestes polítiques només han arribat a unes poques famílies ben concretes, aquelles que tenen es carnet des partits que governen. Sa resta de famílies encara no han vist cap millora substancial a sa seva situació.Aquests nomenaments i altres, han aixecat ses crítiques contra el PSOE, tant dels seus socis de govern, com de sa resta de partits. Es diputat de Podemos, Carlos Saura, deia que amb aquests nomenaments semblava que es partits des Govern eren agències de col·locació, i amenaçava amb denunciar aquests fets a sa reunió de coordinació des pacte. Al final, tot ha estat fum de formatjades, es nomenaments seguiran igual, no hi haurà cap canvi, i Podemos s'ha hagut de menjar ses seves paraules.
Sa nova forma de fer política, està resultant ser molt pitjor que sa vella política. Es casos de nepotisme, d'enxufisme i d'amiguisme són un escàndol majúscul. No vull pensar que haguessin dit si ho hagués fet el PP. I si a tot açò li afegim que s'estructura política des Govern mos costarà 8 milions d'euros més que s'anterior legislatura, sa sensació d'estafa que tenen molts de ciutadans és encara més gran.Es nou Govern ha començat aquesta legislatura amb mal peu. Comença coix. Mos surt més car i neix amb crítiques prou justificades de nepotisme. Ha perdut bona part de sa credibilitat que alguns li van atorgar a ses urnes. De fet, molta gent esperava un canvi, i an es final tot segueix igual: es mateixos vicis i ses mateixes formes de funcionar. I Podemos, que havia de ser es garant de sa nova política, de moment, ha hagut de callar i acotar cap, donant per bona sa política de família aplicada pes Govern fins avui. Quin ball tenim!